Job
4 Qui pot fer que d’una persona impura en surti una de pura?+
Ningú!
5 Si els seus dies ja estan decidits,
el nombre dels seus mesos està a les teves mans;
li has posat un límit que no pot sobrepassar.+
6 Aparta la teva mirada d’ell perquè pugui descansar,
fins que acabi la seva jornada, com un treballador contractat.+
7 Perquè fins i tot un arbre té esperança:
encara que el talin, tornarà a brotar,
i les seves branquetes seguiran creixent.
8 Si l’arrel s’envelleix a la terra
i la soca mor en el sòl,
9 rebrotarà tan sols amb l’olor de l’aigua
i produirà branques igual que una planta nova.
10 Però l’home mor i queda estès sense poder fer res;
quan un humà fa el seu últim alè, on va?+
11 Les aigües desapareixen del mar,
i els rius s’evaporen i s’assequen.
12 L’home també se’n va a dormir i no es torna a aixecar.+
Mentre el cel existeixi, no es llevarà
ni el despertaran del seu son.+
Tant de bo que em fixessis un termini per recordar-te de mi!+
14 Si un home mor, pot tornar a viure?+
Esperaré tots els dies del meu servei obligatori
fins que arribi el meu alliberament.+
15 Tu cridaràs i jo et respondré.+
Desitjaràs intensament tornar a veure* l’obra de les teves mans.*
16 Però, ara per ara, segueixes comptant tots els meus passos;
només et fixes en el meu pecat.
17 La meva ofensa està en una bossa segellada,
i tu segelles el meu error amb cola.
18 Tal com una muntanya cau i es fa miques
i una roca es mou del seu lloc,
19 tal com l’aigua desgasta les pedres
i els torrents s’emporten la terra,
així has destruït l’esperança de l’home.
20 Segueixes dominant-lo fins que mor;+
canvies el seu aspecte i el llances fora.
21 Si honren els seus fills, ell no ho sabrà;
si es tornen insignificants, ell no se n’adonarà.+
22 Només sent el dolor mentre encara viu;
només es lamenta mentre encara està amb vida.»