Veus la justícia com ho fa Jehovà?

1, 2. a) Quina injustícia van patir Nabot i els seus fills? b) Quines dues qualitats analitzarem en aquest article?

IMAGINA la següent escena. Dues persones sense escrúpols acusen falsament un home d’un delicte molt greu. Els familiars i amics de la víctima es queden en estat de xoc quan escolten la sentència: pena de mort. Un calfred recorre la pell dels que són amants de la justícia en veure com aquell home innocent i també els seus fills són executats. Ara bé, aquest no és un relat de ciència-ficció. És el que li va passar a Nabot, un servent fidel de Jehovà que va viure en el temps d’Acab, el rei d’Israel (1 Re. 21:11-13; 2 Re. 9:26).

² A continuació, analitzarem aquest relat bíblic i també el que li va passar a un ancià del primer segle que va cometre una injustícia. Aquests exemples ens ensenyaran que és essencial ser humils i estar disposats a perdonar els altres quan veiem una injustícia a la congregació. Si ho fem així, imitarem Jehovà i la seva justícia.

3, 4. Quin tipus de persona era Nabot, i per què es va negar a vendre la seva vinya al rei Acab?

³ Nabot va servir fidelment Déu en un temps en què la majoria dels israelites seguien el mal exemple del rei Acab i la seva dona, la malvada reina Jezabel. Aquells adoradors de Baal no respectaven Jehovà ni apreciaven les seves normes. En canvi, Nabot valorava la seva amistat amb Jehovà més que la seva pròpia vida.

⁴ Llegeix 1 Reis 21:1-3. Quan Acab li va fer una oferta a Nabot per comprar la seva vinya o canviar-l’hi per una de més bona, aquest la va rebutjar. Per què? Nabot li va dir respectuosament: «Lluny sigui de mi, per Jahveh, de donar-te l’heretat dels meus pares!». Aquest servent coneixia bé la Llei de Moisès i sabia que Jehovà prohibia vendre permanentment l’herència familiar i, per això, s’hi va negar (Lev. 25:23; Nom. 36:7). No hi havia cap dubte, Nabot veia les coses com Jehovà.

5. Quin paper va jugar Jezabel en l’assassinat de Nabot?

⁵ Malauradament, la resposta negativa de Nabot va desencadenar una sèrie de fets terribles per part del rei Acab i la seva dona. Com que Jezabel volia obtenir aquella vinya per al seu marit, va planejar que dos homes acusessin falsament Nabot, cosa que va acabar en la seva execució i també en la dels seus fills. Què faria Jehovà davant d’aquesta gran injustícia?

6, 7. a) Com va demostrar Jehovà que és un Déu de justícia? b) Per què podien sentir cert consol els familiars i amics de Nabot?

⁶ Jehovà ràpidament va enviar Elies per parlar amb Acab. El profeta li va dir al rei que era un assassí i un lladre. Quin va ser el veredicte de Jehovà? Acab i la seva família tindrien el mateix final que Nabot i els seus fills (1 Re. 21:17-25).

⁷ Els familiars i amics de Nabot devien sentir-se molt tristos per aquesta terrible pèrdua causada pel malvat Acab. Però segurament els va consolar saber que Jehovà era conscient del que havia passat i que ja havia començat a posar els punts sobre les is. Tot i això, un gir inesperat estava a punt de posar a prova la seva humilitat i confiança en Déu.

8. a) Com va reaccionar Acab al judici de Jehovà? b) Quin en va ser el resultat?

⁸ La Bíblia diu que, quan Acab va escoltar el judici de Jehovà, es va estripar els seus vestits, es va posar roba de sac i, fins i tot, va dormir amb ella; també va dejunar i caminava molt trist. Aquest rei va reaccionar amb humilitat. Per això, Déu li va dir a Elies: «Perquè s’ha humiliat davant meu, no portaré el mal en els seus dies, portaré el mal sobre la seva casa en els dies del seu fill» (1 Re. 21:27-29; 2 Re. 10:10, 11, 17). Jehovà, qui «examina els cors», es va compadir d’Acab i el va perdonar (Prov. 17:3).

9. Com devia haver protegit la humilitat als familiars i amics de Nabot?

⁹ Com va afectar aquesta decisió a aquells que coneixien el terrible crim que havia comés Acab? Aquest gir inesperat podria haver posat a prova la fe dels familiars i amics de Nabot. Si aquest va ser el cas, segur que la humilitat els va protegir i els va ajudar a continuar servint fidelment Jehovà, convençuts que és impossible que Déu sigui injust (llegeix Deuteronomi 32:3, 4). Nabot, els seus fills i les seves famílies disfrutaran de verdadera justícia quan siguin ressuscitats al paradís (Job 14:14, 15; Jn. 5:28, 29). A més, les persones humils tenen present que «Déu portarà a judici cada obra, amb tot allò amagat, tant si és bo com si és dolent» (Ecl. 12:14). Quan Jehovà emet un judici, té en compte factors que potser nosaltres desconeixem. Per això, si mai som víctimes d’una injustícia, ser humils ens pot protegir del desastre espiritual.

10, 11. a) Quines situacions podrien posar a prova el nostre sentit de la justícia? b) De quines maneres et pot protegir la humilitat?

¹⁰ Com reaccionaries si els ancians prenguessin una decisió que no entens o no comparteixes? Per exemple, què faries si tu o algú que estimes deixés de tenir cert privilegi? ¿I si el teu cònjuge, un fill o un bon amic fos expulsat i no hi estiguessis d’acord? ¿I si penses que s’ha mostrat misericòrdia a algú que no s’ho mereix? Aquest tipus de situacions podrien posar a prova la teva fe en Jehovà i la seva organització. Com et protegirà la humilitat si et trobes en una d’aquestes situacions? Vegem-ne dues maneres.

¹¹ En primer lloc, si som humils, reconeixerem que no sabem tots els detalls. A més, per molt que coneguem una situació, Jehovà és l’únic que pot llegir el cor de les persones (1 Sam. 16:7). Si som conscients d’aquesta realitat, ens serà més fàcil ser humils, reconèixer les nostres limitacions i ajustar el nostre punt de vista. En segon lloc, la humilitat també ens pot ajudar a ser pacients i submisos mentre esperem que Jehovà corregeixi la situació. La Bíblia diu que «als qui temen Déu» els anirà bé, «però al malvat no li anirà bé, i no prolongarà els seus dies» (Ecl. 8:12, 13). És evident que reaccionar amb humilitat és el millor per a tots (llegeix 1 Pere 5:5).

12. Quin relat analitzarem a continuació, i per què?

¹² Els cristians del segle primer d’Antioquia de Síria van viure una situació que va posar a prova, no només la seva humilitat, sinó també la seva capacitat de perdonar. Analitzar aquest relat ens ajudarà a examinar la nostra actitud cap al perdó i a entendre millor quina relació hi ha entre el perdó i la justícia de Jehovà.

13, 14. a) Quins privilegis va tenir l’apòstol Pere? b) Com va demostrar valor l’apòstol Pere?

¹³ L’apòstol Pere era un ancià molt conegut a la congregació del segle primer. Va ser un bon amic de Jesús i va rebre responsabilitats importants (Mt. 16:19). Per exemple, l’any 36 de la nostra era va tenir el privilegi de predicar a Corneli i a la seva família. Aquella ocasió va ser històrica, ja que Corneli era un gentil incircumcís. Quan aquest centurió romà i la seva casa van rebre esperit sant, Pere va reconèixer: «Aquestes persones han rebut esperit sant igual que nosaltres, per tant, ¿qui els hi pot impedir que es bategin amb aigua?» (Fe. 10:47).

¹⁴ L’any 49 de la n. e. els apòstols i els ancians de Jerusalem es van reunir per decidir si els cristians gentils, és a dir, els no jueus, s’havien de circumcidar. En aquella reunió, Pere va parlar amb molt de valor i va recordar als germans que anys enrere gentils incircumcisos havien rebut esperit sant. Amb l’exposició d’aquells fets que ell havia presenciat, va ajudar molt el consell rector del primer segle a prendre una decisió (Fe. 15:6-11, 13, 14, 28, 29). Segurament tant als cristians jueus com als gentils els hi va agradar que Pere expliqués amb valor aquell relat, i sens dubte el consideraven un germà madur i confiable (Heb. 13:7).

15. Quin error va cometre Pere? (Mira la imatge del principi.)

¹⁵ Poc després d’aquella reunió, Pere va visitar Antioquia de Síria. Allà va passar molt de temps amb els cristians gentils i aquests es van beneficiar del seu coneixement i experiència. Però, de la nit al dia, l’apòstol va deixar de menjar amb ells. Quina desil·lusió es durien, no creus? I no només això; altres cristians jueus, fins i tot Bernabé, van seguir l’exemple de Pere. Però, per què un ancià tan madur com Pere va cometre un error que podria haver dividit la congregació? I, més important encara, què podem aprendre d’aquest relat si alguna vegada ens ofèn un ancià?

16. a) Com va ser corregit Pere? b) Quines preguntes sorgeixen?

¹⁶ Llegeix Gàlates 2:11-14. Pere es va deixar endur pel temor a l’home (Prov. 29:25). Tot i que coneixia de primera mà el punt de vista de Jehovà, l’apòstol va tenir por del que poguessin pensar els cristians jueus circumcisos de la congregació de Jerusalem. Ara bé, l’apòstol Pau, qui també havia estat present en aquella reunió l’any 49 de la n. e., el va corregir i li va dir davant de tots que havia actuat de manera hipòcrita (Fe. 15:12; Gàl. 2:13). Com reaccionarien els cristians gentils als quals Pere havia ofès? Deixarien que allò els fes ensopegar? Perdria Pere alguns dels seus privilegis com a conseqüència d’aquest error?

17. Com es va beneficiar Pere del perdó de Jehovà?

¹⁷ Quan Pau va corregir Pere, aquest va ser humil i va reaccionar bé al seu consell. La Bíblia no indica que Pere perdés els seus privilegis. De fet, anys després Jehovà el va utilitzar per escriure dues cartes que van arribar a formar part de la seva Paraula. És interessant que en la seva segona carta, Pere es refereix a Pau «com el nostre estimat germà» (2 Pe. 3:15). És veritat que l’error de Pere podria haver ferit els sentiments dels germans gentils, però Jesús, com a Cap de la congregació, el va continuar utilitzant (Ef. 1:22). D’aquesta manera, aquells germans van tenir l’oportunitat d’imitar Jesús i Jehovà, i van perdonar el seu germà. Segurament cap d’ells es va deixar entrebancar per l’error d’un home imperfecte.

18. En quines situacions hauríem d’imitar la justícia de Jehovà?

¹⁸ Igual que en el primer segle, avui tampoc existeixen els ancians perfectes, ja que «tots ens equivoquem moltes vegades» (Jm. 3:2). I encara que en som ben conscients, què passa quan les imperfeccions d’un altre germà ens afecten de manera directa? Si et trobessis en aquest cas, imitaries la justícia de Jehovà? Imagina que un ancià fes un comentari que deixés entreveure cert prejudici. Com reaccionaries? I, si un germà de responsabilitat digués alguna cosa que t’ofengués o ferís els teus sentiments, deixaries que això et desanimés? En lloc de precipitar-te i pensar que ja no reuneix els requisits per ser ancià, series pacient i esperaries en Jesús, el Cap de la congregació? Intentaries veure el quadre complet, potser reflexionant en com ha servit fidelment durant molts anys? Si un germà que t’hagués ofès continués servint com a ancià, o fins i tot rebés més privilegis, te n’alegraries? Quan estàs disposat a perdonar en aquest tipus de situacions, demostres que veus la justícia com ho fa Jehovà (llegeix Mateu 6:14, 15).

19. Què hem d’estar decidits a fer?

¹⁹ Els amants de la justícia anhelen el dia en què Jehovà eliminarà per sempre totes les injustícies que Satanàs i el seu món han provocat a la humanitat (Is. 65:17). Mentrestant, esforcem-nos al màxim per veure la justícia com ho fa Jehovà, reconeixent amb humilitat les nostres limitacions i perdonant generosament aquells que ens ofenen.