Referències del Quadern d’activitats per a la reunió Vida cristiana i predicació
7-13 DE GENER
TRESORS DE LA BÍBLIA | FETS 21, 22
«Que es faci la voluntat de Jehovà»
(Fets 21:8-12) L’endemà vam marxar i vam anar a Cesarea. Allà vam anar a casa de Felip l’evangelitzador, que era un dels set, i ens vam quedar amb ell. 9 Felip tenia quatre filles solteres que profetitzaven. 10 Quan portàvem bastants dies allà, va baixar de Judea un profeta que es deia Àgab, 11 i ens va venir a trobar. Àgab va agafar el cinturó de Pau, es va lligar les mans i els peus, i va dir: «Això és el que diu l’esperit sant: “A Jerusalem, els jueus lligaran d’aquesta manera l’home a qui pertany aquest cinturó, i l’entregaran als no jueus”». 12 Quan vam sentir això, tant nosaltres com els que estaven allà li vam suplicar a Pau que no pugés a Jerusalem.
bt p. 177, 178 § 15, 16
«Que es faci la voluntat de Jehovà»
15 Mentre Pau s’allotjava a casa de Felip, va arribar la visita d’algú molt respectat, Àgab. Els que estaven allà reunits sabien que Àgab era profeta i que havia predit una gran fam durant el regnat de Claudi (Fe. 11:27, 28). Potser es preguntaven: «Per què ha vingut? Què ens vol dir?». Mentre tots el miraven amb atenció, va agafar el cinturó de Pau, una tira de roba o faixa que es portava a la cintura on es podien guardar monedes i altres objectes. Es va lligar les mans i els peus, i va començar a explicar el seu missatge impactant: «Això és el que diu l’esperit sant: “A Jerusalem, els jueus lligaran d’aquesta manera l’home a qui pertany aquest cinturó, i l’entregaran als no jueus”» (Fe. 21:11).
16 La profecia confirmava que Pau aniria a Jerusalem i que allà, els jueus l’entregarien «als no jueus». Aquella profecia va impressionar tots els presents. Lluc escriu: «Quan vam sentir això, tant nosaltres com els que estaven allà li vam suplicar a Pau que no pugés a Jerusalem. Però ell va contestar: “Per què ploreu i m’intenteu convèncer perquè canviï d’opinió? Us asseguro que no només estic disposat a ser empresonat, sinó també a morir pel nom del Senyor Jesús a Jerusalem”» (Fe. 21:12, 13).
(Fets 21:13) Però ell va contestar: «Per què ploreu i m’intenteu convèncer perquè canviï d’opinió? Us asseguro que no només estic disposat a ser empresonat, sinó també a morir pel nom del Senyor Jesús a Jerusalem».
bt p. 178 § 17
«Que es faci la voluntat de Jehovà»
17 Imagina’t l’escena. Els germans, fins i tot Lluc, supliquen Pau que no hi vagi. Alguns ploren. Pau, al veure que ho fan perquè l’estimen i perquè estan realment preocupats per ell, els diu amb tendresa: «Em trenqueu el cor». Amb tot, Pau està decidit. De la mateixa manera que no es va deixar convèncer pels germans de Tir, no deixarà que les súpliques o les llàgrimes el facin canviar d’opinió. En lloc d’això, els explica per què hi ha d’anar. Quin valor i determinació! Seguint l’exemple de Jesús, res l’impedirà anar a Jerusalem (Heb. 12:2). No és que Pau vulgui ser un màrtir, però si ha de morir com a seguidor de Jesucrist, serà un honor per a ell.
(Fets 21:14) Com que no es deixava convèncer, no vam insistir més i vam dir: «Que es faci la voluntat de Jehovà».
bt p. 178 § 18
«Que es faci la voluntat de Jehovà»
18 Com van reaccionar els germans? Senzillament, amb respecte. El relat diu: «Com que no es deixava convèncer, no vam insistir més i vam dir: “Que es faci la voluntat de Jehovà”» (Fe. 21:14). Els que intentaven convèncer Pau que no anés a Jerusalem, van deixar d’insistir. Van escoltar Pau i van reconèixer que aquella era la voluntat de Jehovà, encara que fos difícil d’acceptar. Pau s’havia embarcat en un camí que el portaria a la mort, i seria més fàcil per a ell si aquells germans que tant l’estimaven no l’intentaven convèncer.
Descobreix perles espirituals
(Fets 21:23, 24) Per tant, fes el que et diem: tenim quatre homes que han fet una promesa a Déu. 24 Emporta-te’ls, netegeu-vos cerimonialment i paga les seves despeses, i així podran rapar-se el cap. Llavors tothom sabrà que els rumors que diuen de tu no són veritat, i que et comportes bé i que també obeeixes la Llei.
bt p. 184, 185 § 10-12
«Escolteu mentre us presento la meva defensa»
10 Tot i això, Pau era raonable amb els que preferien seguir amb alguns dels costums jueus, com no treballar el dissabte o evitar certs aliments (Rm. 14:1-6). No va imposar regles sobre la circumcisió. De fet, Pau va fer que Timoteu es circumcidés perquè els jueus confiessin en ell, ja que el seu pare era grec (Fe. 16:3). La circumcisió era una decisió personal. Pau va explicar als gàlates: «Ni la circumcisió ni la incircumcisió tenen cap valor; el que compta és la fe que actua guiada per l’amor» (Gàl. 5:6). Ara bé, circumcidar-se per estar sota la Llei o pensar que aquesta pràctica era obligatòria per obtenir l’aprovació de Jehovà, demostraria falta de fe.
11 Encara que els rumors no tenien res a veure amb la realitat, havien causat un revolt entre els jueus. Per aquesta raó, els ancians li van donar a Pau la següent instrucció: «Tenim quatre homes que han fet una promesa a Déu. Emporta-te’ls, netegeu-vos cerimonialment i paga les seves despeses, i així podran rapar-se el cap. Llavors tothom sabrà que els rumors que diuen de tu no són veritat, i que et comportes bé i que també obeeixes la Llei» (Fe. 21:23, 24).
12 Pau podia haver dit que el problema de fons no eren els rumors sobre ell, sinó la devoció que tenien els jueus per la Llei mosaica. Però era raonable, sempre i quan no hagués de fer res en contra dels principis bíblics. Poc abans, havia escrit: «Amb els que estan sota la Llei m’he fet com qui està sota la Llei, per guanyar els que estan sota la Llei, encara que jo mateix no estic sota la Llei» (1 Cor. 9:20). En aquesta ocasió, Pau va col·laborar amb els ancians de Jerusalem i va arribar a estar «sota la Llei». D’aquesta manera, ens va deixar un bon exemple de com col·laborar amb els ancians i no insistir en fer les coses a la nostra manera (Heb. 13:17).
(Fets 22:16) I ara, a què esperes? Aixeca’t i bateja’t, i invoca el seu nom perquè els teus pecats siguin perdonats”.
nota d’estudi de nwtsty a Fe 22:16
invoca el seu nom perquè els teus pecats siguin perdonats: Lit. «netejats». Es netegen els pecats d’una persona, no amb l’aigua del bateig, sinó invocant el nom de Jesús. Això implica tenir fe en Jesús i demostrar-ho amb obres cristianes (Fe 10:43; Jm 2:14, 18).
Lectura de la Bíblia
(Fets 21:1-19) Després d’acomiadar-nos d’ells amb molta pena, ens vam fer a la mar i vam navegar directament cap a Cos, el dia següent cap a Rodes, i des d’allà vam anar a Pàtara. 2 Quan vam trobar un vaixell que feia la travessia cap a Fenícia, vam pujar a bord i ens vam fer a la mar. 3 Al veure l’illa de Xipre, la vam deixar a l’esquerra, vam continuar navegant cap a Síria i vam desembarcar a Tir, on el vaixell havia de deixar la càrrega. 4 Allà vam buscar els deixebles i, quan els vam trobar, ens vam quedar set dies amb ells. Però per causa del que l’esperit havia dit als deixebles, aquests van intentar convèncer Pau perquè no anés a Jerusalem. 5 Passats aquells dies, vam marxar i vam continuar el viatge. Però tots ells, juntament amb les dones i els nens, ens van acompanyar fins a fora de la ciutat. Llavors ens vam agenollar a la platja, vam fer oració 6 i ens vam acomiadar. Després, nosaltres vam pujar al vaixell i ells van tornar a casa seva. 7 Des de Tir vam arribar a Ptolemaida en vaixell. Allà vam saludar els germans i ens vam quedar un dia amb ells. 8 L’endemà vam marxar i vam anar a Cesarea. Allà vam anar a casa de Felip l’evangelitzador, que era un dels set, i ens vam quedar amb ell. 9 Felip tenia quatre filles solteres que profetitzaven. 10 Quan portàvem bastants dies allà, va baixar de Judea un profeta que es deia Àgab, 11 i ens va venir a trobar. Àgab va agafar el cinturó de Pau, es va lligar les mans i els peus, i va dir: «Això és el que diu l’esperit sant: “A Jerusalem, els jueus lligaran d’aquesta manera l’home a qui pertany aquest cinturó, i l’entregaran als no jueus”». 12 Quan vam sentir això, tant nosaltres com els que estaven allà li vam suplicar a Pau que no pugés a Jerusalem. 13 Però ell va contestar: «Per què ploreu i m’intenteu convèncer perquè canviï d’opinió? Us asseguro que no només estic disposat a ser empresonat, sinó també a morir pel nom del Senyor Jesús a Jerusalem». 14 Com que no es deixava convèncer, no vam insistir més i vam dir: «Que es faci la voluntat de Jehovà». 15 Passats aquests dies ens vam preparar per al viatge i vam marxar cap a Jerusalem. 16 Alguns deixebles de Cesarea també van venir amb nosaltres per portar-nos a casa de Mnasó, de Xipre, un dels primers deixebles, on ens havíem d’allotjar. 17 Quan vam arribar a Jerusalem, els germans ens van rebre molt contents. 18 L’endemà vam anar amb Pau a trobar-nos amb Jaume, i tots els ancians estaven presents a la reunió. 19 Pau els va saludar i els hi va explicar en detall el que Déu havia fet entre els no jueus per mitjà de la seva predicació.
14-20 DE GENER
TRESORS DE LA BÍBLIA | FETS 23, 24
«Acusat de ser una pesta i promoure revoltes»
(Fets 23:12) Quan es va fer de dia, els jueus van tramar un complot contra Pau i van jurar que no menjarien ni beurien res fins que el matessin, i que si no ho complien, una maledicció cauria a sobre d’ells.
(Fets 23:16) Però el fill de la germana de Pau es va assabentar de l’emboscada i va entrar a la caserna dels soldats per explicar-l’hi a Pau.
bt p. 191 § 5, 6
«Ànims!»
5 Pau va rebre ànim en el moment oportú. El dia següent, més de 40 jueus «van tramar un complot contra Pau i van jurar que no menjarien ni beurien res fins que el matessin, i que si no ho complien, una maledicció cauria a sobre d’ells». Amb aquest jurament, era evident que aquells jueus estaven ben decidits a matar a l’apòstol. Creien que, si fracassaven, els cauria una maledicció o els passaria alguna cosa dolenta (Fe. 23:12-15). El seu pla, promogut pels sacerdots principals i els ancians, era tornar a portar Pau davant del Sanedrí per interrogar-lo més a fons, amb l’excusa de voler aclarir els assumptes. En mig del camí, però, els seus enemics l’estarien esperant per llançar-se sobre ell i matar-lo.
6 El nebot de Pau, de qui no sabem el nom, es va assabentar del complot i li va explicar a Pau. Llavors Pau va enviar-lo al comandant militar romà Claudi Lísies perquè també li expliqués (Fe. 23:16-22). Podem estar segurs que Jehovà estima molt els joves que, com el nebot de Pau, actuen amb valor i posen el benestar dels germans davant del seu, a la vegada que fan tot el que poden per promoure els interessos del Regne.
(Fets 24:2) Quan el van convocar, Tèrtul va presentar la seva acusació: «Gaudim de molta pau gràcies a tu, i per la teva previsió s’estan fent millores en aquesta nació,
(Fets 24:5, 6) Perquè hem constatat que aquest home és una pesta, que va promovent revoltes entre tots els jueus d’arreu del món, i és un líder de la secta dels natzarens. 6 També va intentar profanar el temple, i per això el vam agafar.
bt p. 192 § 10
«Ànims!»
10 Quan Pau va arribar a Cesarea, van ordenar «que el custodiessin al palau d’Herodes» fins que arribessin de Jerusalem els que l’acusaven (Fe. 23:35). Cinc dies després, van arribar el gran sacerdot Ananies, un orador públic anomenat Tèrtul i un grup d’ancians. Tèrtul va començar a elogiar Fèlix per tot el que estava fent pels jueus, evidentment per afalagar-lo i guanyar-se el seu favor. Llavors, entrant en matèria, Tèrtul va dir de Pau: «És una pesta, que va promovent revoltes entre tots els jueus d’arreu del món, i és un líder de la secta dels natzarens. També va intentar profanar el temple, i per això el vam agafar». Els altres jueus «van donar suport a aquestes acusacions, afirmant que tot això era veritat» (Fe. 24:5, 6, 9). Promoure revoltes, ser el líder d’una secta perillosa i profanar el temple eren acusacions molt serioses que podien acabar en pena de mort.
(Fets 24:10-21) Llavors, el governador li va fer un senyal amb el cap perquè parlés, i Pau va dir: «Sé que fa molts anys que ets jutge d’aquesta nació, i per aquesta raó estic content d’exposar la meva defensa davant teu. 11 Com pots comprovar per tu mateix, no fa més de dotze dies que vaig pujar a Jerusalem a adorar, 12 i ells no m’han vist discutint amb ningú al temple, ni promovent revoltes a les sinagogues o a la ciutat. 13 I tampoc et poden presentar proves per demostrar que les acusacions que acaben de fer contra mi són certes. 14 Però sí que reconec que adoro el Déu dels meus avantpassats seguint les ensenyances del que ells anomenen secta, i crec tot el que hi ha escrit a la Llei i als Profetes. 15 I tinc la mateixa esperança que ells, que Déu ressuscitarà tant els justos com els injustos. 16 Per això, sempre m’esforço per mantenir una consciència neta davant de Déu i dels homes. 17 Ara, al cap de molts anys, he vingut a Jerusalem a portar donacions a la gent de la meva nació i a fer ofrenes. 18 Va ser mentre m’ocupava d’aquests assumptes que em van trobar al temple. Jo estava cerimonialment net, i no em van veure amb cap multitud ni causant disturbis. Però allà hi havia alguns jueus de la província d’Àsia, 19 i són ells els que s’haurien d’haver presentat davant teu per acusar-me, si és que tenien res contra mi. 20 O si no, que els homes que estan aquí diguin ells mateixos quin delicte em van trobar quan vaig comparèixer davant del Sanedrí. 21 Només em poden acusar d’una cosa, que mentre estava enmig d’ells vaig cridar: “Avui se m’està jutjant a causa de la resurrecció dels morts!”».
bt p. 193, 194 § 13, 14
«Ànims!»
13 Pau ens va donar un bon exemple si alguna vegada ens porten davant les autoritats seglars degut a la nostra fe i se’ns acusa falsament de ser uns agitadors, sediciosos o membres d’una ‘secta perillosa’. Pau no va adular el governador amb paraules afalagadores, com va fer Tèrtul. Es va mantenir calmat i va ser respectuós. Amb tacte, va presentar una defensa clara i fidedigna. Pau va dir que no estaven presents els «jueus de la província d’Àsia» que l’acusaven de profanar el temple, i que tenia el dret legal d’enfrontar-se cara a cara a ells per escoltar les seves acusacions (Fe. 24:18, 19).
14 Sorprenentment, Pau no va deixar de parlar de les seves creences. Amb valor, va repetir que creia en la resurrecció, el tema que havia creat tanta polèmica quan estava davant del Sanedrí (Fe. 23:6-10). En la seva defensa, Pau va emfatitzar aquesta esperança. Per què? Perquè volia donar testimoni de Jesús i de la seva resurrecció, cosa que els acusadors no acceptaven (Fe. 26:6-8, 22, 23). Sí, era el tema de la resurrecció —i en concret, creure en Jesús i en la seva resurrecció— el que realment s’estava debatent.
Descobreix perles espirituals
(Fets 23:6) Pau, com que sabia que una part del Sanedrí eren saduceus i l’altra fariseus, va cridar: «Germans, jo sóc fariseu, fill de fariseus. I se m’està jutjant perquè crec en la resurrecció dels morts».
nota d’estudi de nwtsty a Fe 23:6
jo sóc fariseu: Alguns dels presents coneixien Pau (Fe 22:5). Potser els fariseus del Sanedrí van entendre que al dir que era fill de fariseus estava recordant que ell també havia sigut fariseu com ells, encara que ara s’havia convertit en un cristià devot. Però en aquest context, el que Pau digués això podria tenir una segona lectura. Possiblement volia identificar-se amb els fariseus en comptes de amb els saduceus, ja que també creien en la resurrecció. D’aquesta manera, estava establint un terreny comú amb els fariseus que estaven presents. Possiblement esperava que fent sorgir aquest tema polèmic alguns membres del Sanedrí acceptessin els seus arguments. I va funcionar (Fe 23:7-9). Aquestes paraules de Pau a Fe 23:6 coincideixen amb la manera com es va identificar més tard quan es va defensar davant del rei Agripa (Fe 26:5). I quan va escriure als cristians de Filips des de Roma, va tornar a reconèixer que havia sigut fariseu (Flp 3:5). També crida l’atenció com a Fe 15:5 es descriu altres cristians que abans havien sigut fariseus.
(Fets 24:24) Uns dies després, Fèlix va venir amb la seva dona Drusil·la, que era jueva, i va enviar a buscar Pau i el va escoltar parlar sobre la creença en Crist Jesús.
(Fets 24:27) Dos anys després, Porci Festus va succeir Fèlix. Però com que Fèlix volia guanyar-se el favor dels jueus, va deixar Pau a la presó.
nota d’estudi de nwtsty a Fe 24:24
Drusil·la: La tercera i més petita de les filles de l’Herodes que es menciona a Fe 12:1, Herodes Agripa I. Va néixer sobre el 38 de la n. e. i era germana d’Agripa II i Berenice (Fe 25:13) (consulta el Glossari «Herodes»). El governador Fèlix va ser el seu segon marit. Primer es va casar amb el rei siri Aziz d’Èmesa, però es va divorciar d’ell i es va casar amb Fèlix al voltant de l’any 54 de la n. e., quan tenia 16 anys. És possible que estigués present quan Pau va parlar davant de Fèlix «de la justícia, de l’autocontrol i del judici que ha de venir» (Fe 24:25). Quan Festus va succeir Fèlix, va posar Pau sota custòdia perquè «volia guanyar-se el favor dels jueus» i, com pensen alguns, per complaure la seva dona, que era jueva (Fe 24:27).
Lectura de la Bíblia
(Fets 23:1-15) Mirant fixament el Sanedrí, Pau va dir: «Germans, fins al dia d’avui m’he comportat amb una consciència totalment neta davant de Déu». 2 Tot seguit, el gran sacerdot Ananies va ordenar als que estaven al costat de Pau que li peguessin a la boca. 3 Llavors Pau li va dir: «Déu et pegarà a tu, hipòcrita. ¿T’asseus per jutjar-me segons la Llei i, a la vegada, desobeeixes la Llei manant que em peguin?». 4 Els que estaven al seu costat van dir: «¿T’atreveixes a insultar el gran sacerdot de Déu?». 5 I Pau va respondre: «Germans, no sabia que fos el gran sacerdot. Perquè està escrit: “No has d’insultar cap governant del teu poble”». 6 Pau, com que sabia que una part del Sanedrí eren saduceus i l’altra fariseus, va cridar: «Germans, jo sóc fariseu, fill de fariseus. I se m’està jutjant perquè crec en la resurrecció dels morts». 7 Quan va dir això, els fariseus i els saduceus van començar a discutir, i l’assemblea es va dividir. 8 Perquè els saduceus diuen que no hi ha ni resurrecció ni àngels ni esperits, però els fariseus creuen en totes aquestes coses. 9 És per això que hi va haver una gran cridòria, i alguns dels escribes del grup dels fariseus es van aixecar i van començar a protestar enèrgicament: «No trobem res de dolent en aquest home. Però si un esperit o un àngel li ha parlat, aleshores...». 10 Com que la discussió cada vegada era més forta, el comandant militar va tenir por que matessin Pau. Per això va ordenar als soldats que baixessin a treure’l d’enmig d’ells i el portessin a la caserna. 11 Aquella nit el Senyor es va apropar a Pau i li va dir: «Ànims! Perquè tal com has donat testimoni exhaustiu de mi a Jerusalem, també donaràs testimoni de mi a Roma». 12 Quan es va fer de dia, els jueus van tramar un complot contra Pau i van jurar que no menjarien ni beurien res fins que el matessin, i que si no ho complien, una maledicció cauria a sobre d’ells. 13 Aquest jurament el van fer més de quaranta homes, 14 i tots ells van anar a veure els sacerdots principals i els ancians i els hi van dir: «Hem jurat solemnement que no menjarem res fins que haguem matat Pau, i si no ho complim, una maledicció caurà sobre nosaltres. 15 I vosaltres, juntament amb el Sanedrí, heu de demanar al comandant militar que faci baixar Pau davant vostre amb l’excusa d’examinar en més detall el seu cas. Nosaltres estarem preparats per matar-lo abans que arribi».
21-27 DE GENER
TRESORS DE LA BÍBLIA | FETS 25, 26
«Pau apel·la al Cèsar i predica al rei Herodes Agripa»
(Fets 25:11) Si de veritat sóc un delinqüent i he fet res que mereixi la mort, no demano que se m’eximeixi de morir. Però si les acusacions que aquests homes han fet contra mi no tenen base, ningú té dret a entregar-me a ells per fer-los un favor. Apel·lo al Cèsar!».
bt p. 198 § 6
«Apel·lo al Cèsar!»
6 El desig de Festus de voler guanyar-se els jueus, va posar la vida de Pau en perill. Per això, Pau va utilitzar un dret que tenia com a ciutadà romà. Li va dir a Festus: «Estic al lloc on he de ser jutjat, davant del tribunal del Cèsar. No he fet cap mal als jueus, i tu mateix te n’estàs adonant prou bé [...]. Apel·lo al Cèsar!». Sovint aquest tipus de peticions, un cop fetes, eren irrevocables. Festus, per deixar-ho clar, va respondre: «Has apel·lat al Cèsar; al Cèsar aniràs» (Fe. 25:10-12). Al apel·lar a una autoritat legal superior, Pau va establir un precedent pels cristians d’avui dia. Quan els nostres enemics intenten oprimir-nos en nom de la llei, els testimonis de Jehovà fem servir els nostres drets legals per defensar les bones notícies (Sl. 94:20).
(Fets 26:1-3) I Agripa li va dir a Pau: «Se’t permet parlar a favor teu». Aleshores Pau va estendre la mà i va començar la seva defensa: 2 «Pel que fa a tot el que m’acusen els jueus, rei Agripa, em considero afortunat de poder presentar avui la meva defensa davant teu, 3 sobretot perquè coneixes molt bé tots els costums i controvèrsies dels jueus. Per això et suplico que m’escoltis amb paciència.
bt p. 198-201 § 10-16
«Apel·lo al Cèsar!»
10 Pau va agrair respectuosament que el rei Agripa li donés l’oportunitat de defensar-se davant d’ell, reconeixent que el rei era un expert en els costums i controvèrsies dels jueus. A continuació, Pau va parlar-li del seu passat: «Jo era fariseu, el grup més estricte de la nostra religió» (Fe. 26:5). Com que era fariseu, Pau havia esperat l’arribada del Messies. Ara que era cristià, identificava Jesús com aquell a qui estaven esperant. Precisament la creença que ell i els seus acusadors tenien en comú —que les promeses que Déu va fer als seus avantpassats es complirien— era el motiu de trobar-se allà dret. I això va despertar la curiositat d’Agripa.
11 Recordant la violència amb la que havia tractat els cristians, Pau va dir: «Jo mateix estava convençut que m’havia d’oposar per tots els mitjans al nom de Jesús de Natzaret [...]. I com que tenia molta ràbia contra ells [els seguidors de Crist], fins i tot els vaig perseguir en altres ciutats» (Fe. 26:9-11). Pau no estava exagerant. Tothom havia sentit a parlar de la brutalitat amb què havia tractat els cristians (Gàl. 1:13, 23). Agripa es devia preguntar què l’havia fet canviar tant.
12 Les paraules de Pau van resoldre els seus dubtes: «Viatjava cap a Damasc, perquè els sacerdots principals m’havien donat l’autoritat i l’encàrrec de fer-hi el mateix. Però cap al migdia, oh rei, vaig veure pel camí una llum més brillant que el sol que va resplendir des del cel i que em va envoltar a mi i als que viatjaven amb mi. Tots vam caure a terra i jo vaig escoltar una veu que em deia en hebreu: “Saule, Saule, per què em persegueixes? Donar cops contra els esperons et fa mal a tu mateix”. Jo vaig preguntar: “Senyor, qui ets?”. I el Senyor em va contestar: “Sóc Jesús, a qui estàs perseguint”» (Fe. 26:12-15).
13 Abans d’aquesta experiència sobrenatural, Pau havia estat donant «cops contra els esperons» en sentit figurat. De la mateixa manera que una bèstia de càrrega es fereix innecessàriament si dona cops contra els esperons, Pau s’estava ferint espiritualment al intentar resistir-se a la voluntat de Déu. L’aparició de Jesús ressuscitat en el camí de Damasc, va fer que aquest home sincer però equivocat canviés la seva manera de pensar (Jn. 16:1, 2).
14 Pau de debò havia fet canvis dràstics en la seva vida. Dirigint-se a Agripa va dir: «Vaig fer el que se’m va dir a la visió celestial, i vaig predicar primer als habitants de Damasc, després a Jerusalem i a tota la regió de Judea, i també als de les altres nacions. Els hi vaig dir que es penedissin i adoressin Déu i demostressin amb fets el seu penediment» (Fe. 26:19, 20). Durant anys, Pau havia estat complint la comissió que Jesús li havia donat aquell migdia en una visió. Com a resultat, aquells que responien a les bones notícies s’havien penedit de la seva vida immoral i deshonesta per servir Déu. S’havien convertit en ciutadans exemplars, al ser cooperadors i respectuosos amb la llei i l’ordre.
15 Però, com va indicar Pau, tot allò no valia res per als seus enemics: «Per això els jueus em van agafar al temple i em van intentar matar. Però, amb l’ajuda de Déu, fins al dia d’avui segueixo predicant tant als petits com als grans» (Fe. 26:21, 22).
16 Els cristians verdaders hem d’estar «sempre a punt per respondre» quan ens preguntin sobre la nostra fe (1Pe. 3:15). A l’hora de parlar davant de jutges i governadors sobre les nostres creences, fem bé d’imitar el mètode que Pau va utilitzar per parlar amb Agripa i Festus. Podem arribar al cor d’aquests alts funcionaris, si els expliquem respectuosament com la Bíblia ha millorat la nostra vida i la de les persones que escolten el nostre missatge.
(Fets 26:28) Però Agripa li va dir a Pau: «En poc temps em convenceries perquè em fes cristià».
bt p. 202 § 18
«Apel·lo al Cèsar!»
18 Però Pau tenia una bona resposta per al governador: «“No m’he tornat boig, il·lustre Festus. El que dic és veritat i assenyat. De fet, el rei, a qui parlo amb tanta franquesa, coneix molt bé aquestes coses [...]. Rei Agripa, ¿creus en els Profetes? Sé que hi creus”. Però Agripa li va dir a Pau: “En poc temps em convenceries perquè em fes cristià”» (Fe. 26:25-28). Aquestes paraules, fossin sinceres o no, mostren que el testimoni de Pau va causar un gran impacte en el rei.
Descobreix perles espirituals
(Fets 26:14) Tots vam caure a terra i jo vaig escoltar una veu que em deia en hebreu: “Saule, Saule, per què em persegueixes? Donar cops contra els esperons et fa mal a tu mateix”.
nota d’estudi de nwtsty a Fe 26:14
Donar cops contra els esperons: Un esperó, o agulló, és la punxa del bastó que s’utilitzava per fer caminar els animals (Jt 3:31). L’expressió «donar cops contra els esperons» és un proverbi de la literatura grega. Es basa en la imatge d’un bou tossut que es resisteix a moure’s donant cosses a l’esperó quan el punxen i, com a resultat, es fa mal a ell mateix. Saule es comportava de manera semblant abans de fer-se cristià. Al lluitar contra els seguidors de Jesús, que tenien el suport de Jehovà, Pau s’arriscava a fer-se molt de mal (compara-ho amb Fe 5:38, 39; 1Tm 1:13, 14). A Ec 12:11 es parla d’agullons en sentit figurat per referir-se a les paraules que una persona sàvia utilitza per motivar algú a seguir el seu consell.
Glossari
esperó. Punta afilada feta de metall que hi ha a l’extrem del bastó llarg que els grangers utilitzen per fer caminar els animals. Es compara l’esperó a les paraules d’una persona sàvia que motiven a qui les escolta a seguir el seu bon consell. L’expressió «donar cops contra els esperons» prové del que fa un bou tossut que es resisteix a moure’s donant cosses a l’esperó quan el punxen i, com a resultat, es fa mal a ell mateix (Fe 26:14; Jt 3:31).
(Fets 26:27) Rei Agripa, ¿creus en els Profetes? Sé que hi creus».
w03 15/11 p. 16, 17 § 14
Ajuda els altres a acceptar el missatge del Regne
14 Pau sabia que Agripa s’identificava com a jueu. Per això, tenint en compte els coneixements d’Agripa sobre el judaisme, va explicar que la seva predicació consistia en anunciar només «el que els Profetes i Moisès van dir que passaria» respecte la mort i resurrecció del Messies (Fets 26:22, 23). Dirigint-se directament a ell, Pau li va preguntar: «Rei Agripa, ¿creus en els Profetes?». Agripa es trobava davant d’un dilema. Si deia que rebutjava els profetes, la seva reputació com a jueu creient es veuria compromesa. Però si concordava amb el raonament de Pau, s’estaria posicionant públicament a favor de l’apòstol i el podrien acusar de ser cristià. Sàviament, Pau va respondre ell mateix a la pregunta: «Sé que hi creus». Quina va ser la reacció d’Agripa?: «En poc temps em convenceries perquè em fes cristià» (Fets 26:27, 28). Encara que no es va arribar a fer cristià, és evident que les paraules de Pau van arribar fins a cert punt al seu cor (Hebreus 4:12).
Lectura de la Bíblia
(Fets 25:1-12) Tres dies després d’arribar a la província i prendre possessió del seu càrrec, Festus va pujar de Cesarea a Jerusalem. 2 Aleshores, els sacerdots principals i els homes més importants dels jueus van presentar a Festus les acusacions que tenien contra Pau. I li van començar a suplicar 3 que els hi concedís el favor d’enviar Pau a Jerusalem. Però, de fet, estaven planejant una emboscada per matar-lo pel camí. 4 Ara bé, Festus els hi va respondre que Pau s’havia de quedar a Cesarea i que ell mateix estava a punt de tornar-hi. 5 I els hi va dir: «Que els vostres líders baixin amb mi i l’acusin, si és que aquest home ha fet res malament». 6 Festus es va quedar allà uns vuit o deu dies i després va baixar a Cesarea. L’endemà es va asseure al tribunal i va ordenar que portessin Pau. 7 Quan Pau va entrar, els jueus que havien baixat de Jerusalem el van envoltar i van començar a presentar acusacions molt greus que no podien demostrar. 8 Però Pau es va defensar dient: «No he comès cap pecat ni contra la Llei dels jueus, ni contra el temple, ni contra el Cèsar». 9 I Festus, que volia guanyar-se el favor dels jueus, li va respondre: «¿Vols pujar a Jerusalem i ser jutjat allà davant meu per aquestes acusacions?». 10 Però Pau li va contestar: «Estic al lloc on he de ser jutjat, davant del tribunal del Cèsar. No he fet cap mal als jueus, i tu mateix te n’estàs adonant prou bé. 11 Si de veritat sóc un delinqüent i he fet res que mereixi la mort, no demano que se m’eximeixi de morir. Però si les acusacions que aquests homes han fet contra mi no tenen base, ningú té dret a entregar-me a ells per fer-los un favor. Apel·lo al Cèsar!». 12 Llavors Festus, després de parlar amb els seus consellers, va respondre: «Has apel·lat al Cèsar; al Cèsar aniràs».
28 DE GENER-3 DE FEBRER
TRESORS DE LA BÍBLIA | FETS 27, 28
«Pau navega cap a Roma»
(Fets 27:23, 24) Aquesta nit se m’ha aparegut un àngel del Déu a qui pertanyo i adoro, 24 i m’ha dit: “No tinguis por, Pau, perquè t’has de presentar davant del Cèsar, i Déu salvarà tots els que naveguen amb tu”.
bt p. 208 § 15
«Cap de vosaltres morirà»
15 Probablement Pau havia estat predicant sobre l’«esperança en la promesa que Déu va fer» a molts dels que estaven al vaixell (Fe. 26:6; Col. 1:5). Ara que estaven a punt de naufragar, Pau tenia una raó de més pes per parlar d’una esperança immediata: «Aquesta nit se m’ha aparegut un àngel [...], i m’ha dit: “No tinguis por, Pau, perquè t’has de presentar davant del Cèsar, i Déu salvarà tots els que naveguen amb tu”». Llavors, Pau els va animar: «Per tant, estigueu tranquils, companys, perquè confio en Déu, i sé que farà tal com l’àngel m’ha dit. Però acabarem naufragant a una illa» (Fe. 27:23-26).
(Fets 28:1, 2) Un cop fora de perill, vam saber que el nom de l’illa era Malta. 2 La gent de l’illa va ser extraordinàriament bondadosa amb nosaltres. Com que plovia i feia fred, van encendre un foc i ens van rebre a tots molt amablement.
bt p. 209 § 18
«Cap de vosaltres morirà»
18 Els supervivents van acabar a l’illa de Malta, al sud de Sicília. La gent de l’illa, que parlava una altra llengua, va ser «extraordinàriament bondadosa» amb ells (Fe. 28:2). Van encendre un foc perquè els nàufrags, xops i tremolosos, poguessin entrar en calor en un dia de fred i pluja com aquell, i això va donar peu a un miracle.
bt p. 210 § 21
«Cap de vosaltres morirà»
21 En aquella zona vivia un terratinent ric anomenat Publi. És possible que fos la principal autoritat romana a Malta. Lluc el descriu com «l’home més important de l’illa», el mateix títol que s’ha trobat a dues inscripcions malteses. Encara que el seu pare estava malalt, Publi va allotjar Pau i els altres durant tres dies. Una vegada més, Lluc descriu l’estat d’una persona amb detall. Indica la malaltia en concret, diu que l’home estava «al llit amb febre i disenteria». Pau va fer oració, li va imposar les mans i el va curar. Impressionats pel miracle, els habitants de l’illa van començar a portar altres malalts perquè els curés, i portaven regals perquè a Pau i als altres no els faltés res (Fe. 28:7-10).
(Fets 28:16, 17) Quan finalment vam entrar a Roma, a Pau se li va permetre viure sol amb el soldat que el vigilava. 17 Però tres dies més tard va fer cridar els homes més importants dels jueus, i quan es van reunir, els hi va dir: «Germans, tot i que no he fet res contra el nostre poble ni contra els costums dels nostres avantpassats, em van detenir a Jerusalem i em van entregar a mans dels romans.
bt p. 213 § 10
«Donant-los un testimoni exhaustiu»
10 Quan el grup de viatgers finalment va entrar a Roma «a Pau se li va permetre viure sol amb el soldat que el vigilava» (Fe. 28:16). Aquell tipus de custòdia implicava lligar el presoner amb una cadena al seu guardià. Tot i això, Pau era un predicador del Regne, i aquelles cadenes no el farien callar. Llavors, després de descansar només tres dies per recuperar-se del viatge, va reunir els jueus més importants de Roma per presentar-se i donar-los testimoni.
Descobreix perles espirituals
(Fets 27:9) Havien passat molts dies, i navegar ja s’havia fet molt perillós, perquè fins i tot havia passat el dejuni de la tardor. Per això, Pau els hi va recomanar:
nota d’estudi de nwtsty a Fe 27:9
el dejuni de la tardor: O «del dia de l’Expiació». Lit. ‘el dejuni’. La paraula grega per a «el dejuni» es refereix a l’únic dejuni que ordenava la Llei mosaica, el que es feia cada any el dia de l’Expiació, també anomenat Yom Kippur (en hebreu yom ha-kippurim, ‘dia en què es cobreixen [els pecats]’). (Lv 16:29-31; 23:26-32; Nm 29:7; consulta el Glossari «dia de l’Expiació»). L’expressió «humiliareu les vostres ànimes», relacionada amb el dia de l’Expiació, normalment feia referència a diferents formes de mortificar-se, incloent el dejuni (Lv 16:29). El fet que a Fe 27:9 s’utilitzi el terme «el dejuni» concorda amb la idea que la manera principal de mortificar-se el dia de l’Expiació incloïa el dejuni. El dia de l’Expiació se celebrava a finals de setembre o principis d’octubre.
(Fets 28:11) Després d’estar tres mesos a l’illa, ens vam fer a la mar en un vaixell que tenia per insígnia «Fills de Zeus». Aquest vaixell era d’Alexandria i havia passat l’hivern a l’illa.
nota d’estudi de nwtsty a Fe 28:11
Fills de Zeus: D’acord amb la mitologia grega i romana, els «Fills de Zeus» (en grec, Dióskuri) eren Càstor i Pòl·lux, dos bessons fills del déu Zeus (Júpiter) i la reina espartana Leda. Entre altres coses, eren els encarregats de protegir els mariners i salvar-los quan estaven en perill al mar. Aquest detall sobre la insígnia del vaixell és una altra prova que confirma que el relat va ser escrit per algú que hi era present.
Lectura de la Bíblia
(Fets 27:1-12) Com que s’havia decidit que ens embarquéssim cap a Itàlia, van entregar Pau i uns altres presoners a un centurió de la tropa Augusta que es deia Juli. 2 Vam pujar a bord d’un vaixell que venia d’Adramítium i que estava a punt de navegar cap als ports de la província d’Àsia seguint la costa, i ens vam fer a la mar. Aristarc, un macedoni de Tessalònica, venia amb nosaltres. 3 L’endemà vam arribar a Sidó, i Juli, que va ser molt bondadós amb Pau, va deixar que anés a veure els seus amics i que el cuidessin. 4 Des d’allà ens vam fer a la mar i vam navegar a recer de Xipre, perquè teníem els vents en contra. 5 Després vam navegar per alta mar per davant de Cilícia i Pamfília, i vam atracar a Mira, que està a Lícia. 6 Allà, el centurió va trobar un vaixell que venia d’Alexandria i que anava cap a Itàlia, i ens hi va fer embarcar. 7 Durant uns dies vam navegar lentament i ens va costar arribar a Cnidos. I com que el vent no ens deixava avançar, vam navegar a recer de Creta després de passar per davant de Salmone. 8 Vam navegar prop de la costa amb dificultat i vam arribar a un lloc anomenat Bells Ports, que estava a prop de la ciutat de Lasea. 9 Havien passat molts dies, i navegar ja s’havia fet molt perillós, perquè fins i tot havia passat el dejuni de la tardor. Per això, Pau els hi va recomanar: 10 «Companys, estic veient que tindrem problemes i grans pèrdues si continuem aquest viatge, perquè no només estan en perill la càrrega i el vaixell, sinó també les nostres vides». 11 Però el centurió va fer més cas del timoner i del patró del vaixell que de Pau. 12 I com que el port no era un bon lloc per passar-hi l’hivern, la majoria va pensar que era millor continuar navegant per veure si podien aconseguir arribar a Fènix, un port de Creta que mira al nord-est i al sud-est, i passar allà l’hivern.