Referències del Quadern d’activitats per a la reunió Vida cristiana i predicació

4-10 DE FEBRER

TRESORS DE LA BÍBLIA | ROMANS 1-3

«Segueix entrenant la teva consciència»

(Romans 2:14, 15) Quan els que no són jueus fan de manera natural el que diu la Llei, tot i que no la coneixen, demostren que tenen una llei dins seu. ¹⁵ Així demostren que tenen l’essència de la Llei escrita al cor, i tant ells com la seva consciència testifiquen que el que fan està bé o malament, i els seus pensaments els acusen o fins i tot els excusen.

lv p. 16 § 6

Com podem mantenir una bona consciència?

⁶ Però els servents de Jehovà no són els únics que disposen de consciència. Pensem en les paraules inspirades de l’apòstol Pau: «Hi ha pagans que no coneixen la Llei, però compleixen per inclinació natural allò que la Llei mana; no tenen la Llei de Moisès, però segueixen una llei interior. Així demostren que les obres manades per la Llei estan escrites en els seus cors: en donen testimoni els judicis de la seva consciència, que els acusen o els defensen» (Romans 2:14, 15, BCI). Fins i tot els qui desconeixen totalment les lleis de Jehovà poden actuar en harmonia amb els principis divins a causa del testimoni intern de la consciència.

(Romans 2:15) Així demostren que tenen l’essència de la Llei escrita al cor, i tant ells com la seva consciència testifiquen que el que fan està bé o malament, i els seus pensaments els acusen o fins i tot els excusen.

lv p. 17, 18 § 8, 9

Com podem mantenir una bona consciència?

⁸ Com prens una decisió a partir de la consciència? Sembla que alguns senzillament miren dins seu, examinen els seus sentiments i llavors decideixen què fer. I pot ser que diguin: «Bé, això no molesta la meva consciència». Els desitjos del cor poden ser molt intensos, i poden fins i tot distorsionar la consciència. La Bíblia diu: «El cor és enganyós i pervers més que totes les coses: qui el pot conèixer?» (Jeremies 17:9, BEC). Per tant, els desitjos del nostre cor no poden tenir l’última paraula. Més aviat, volem tenir en compte sobretot què és el que li agrada a Jehovà.a

⁹ Quan prenem una decisió basant-nos realment en una consciència educada, aquesta reflectirà el nostre temor de Déu, no els nostres desitjos personals. Vegem un exemple. El fidel governador Nehemies tenia el dret d’exigir al poble de Jerusalem alguns pagaments i impostos. Però, tot i això, no ho va fer. Per què? Perquè li semblava detestable la sola idea d’arriscar-se a perdre el favor de Jehovà si oprimia el poble de Déu. Va dir: «Jo no ho he fet per temor a Déu» (Nehemies 5:15). És fonamental tenir un temor de Déu sincer, un temor incondicional de desagradar al nostre Pare celestial. Aquest temor reverencial ens impulsarà a buscar la guia de la Paraula de Déu a l’hora de prendre decisions.

Descobreix perles espirituals

(Romans 3:4) És clar que no! Encara que tothom mentís, sempre es podrà confiar en Déu, tal com està escrit: «Les teves paraules demostraran que ets just, i quan et jutgin, guanyaràs el judici».

w08 15/6 p. 30 § 5

Punts destacats de la carta als romans

3:4. Quan les lleis dels homes entren en conflicte amb el que Jehovà mana, demostrem que «sempre es podrà confiar en Déu» fent el que ell diu i posant fe en la seva Paraula. Si participem amb entusiasme en la predicació del Regne i l’obra de fer deixebles, ajudarem els altres a confiar sempre en Déu.

(Romans 3:24, 25) i és un regal que Déu, en la seva bondat immerescuda, els declari justos gràcies al rescat que Jesucrist va pagar per alliberar-los. ²⁵ Déu el va presentar com un sacrifici perquè ens reconciliem amb ell mitjançant la fe en la sang de Crist. Ho va fer per demostrar que havia sigut just al ser compassiu i perdonar els pecats del passat,

w08 15/6 p. 29 § 6

Punts destacats de la carta als romans

3:24, 25. Com pot el «rescat que Jesucrist va pagar» netejar «els pecats del passat», fins i tot abans de la seva mort? La primera profecia sobre el Messies, que es troba a Gènesi 3:15, es va complir el 33 de la n. e. quan Jesús va morir al pal de turment (Gàl. 3:13, 16). En el moment que Jehovà va dir aquesta profecia, per a ell era com si el rescat ja s’hagués pagat, perquè res pot evitar que Déu compleixi el que es proposa. Per tant, sobre la base del sacrifici que Jesús faria més endavant, Jehovà va poder perdonar els pecats dels descendents d’Adam que van exercir fe en aquella promesa. El rescat també fa possible que ressuscitin els que van morir en temps precristians (Fe. 24:15).

Lectura de la Bíblia

(Romans 1:1-17) Jo, Pau, sóc esclau de Jesucrist, qui em va nomenar apòstol i em va escollir per predicar les bones notícies de Déu. ² Mitjançant els seus profetes, Déu va prometre en les santes Escriptures aquestes bones notícies, ³ que fan referència al seu Fill, qui va néixer a la terra com a descendent de David, ⁴ però gràcies al poder de l’esperit sant es va fer evident que era el Fill de Déu quan va ressuscitar d’entre els morts. Aquest és Jesucrist, el nostre Senyor, ⁵ qui ens va mostrar bondat immerescuda i ens va donar un apostolat perquè persones de totes les nacions tinguin fe i l’obeeixin, i així es glorifiqui el seu nom. ⁶ Déu també us va cridar d’entre les nacions perquè fóssiu de Jesucrist. ⁷ Us escric a tots els estimats de Déu que viviu a Roma i que heu sigut escollits per ser sants: Que Déu, el nostre Pare, i el Senyor Jesucrist us mostrin bondat immerescuda i us donin pau. ⁸ Per començar, dono gràcies al meu Déu en nom de Jesucrist per tots vosaltres, perquè per tot el món es parla de la vostra fe. ⁹ Déu, a qui serveixo de tot cor quan anuncio les bones notícies sobre el seu Fill, sap que sempre us tinc presents en les meves oracions, ¹⁰ i li suplico que, si és possible i si és la seva voluntat, finalment us pugui venir a visitar. ¹¹ Perquè tinc moltes ganes de veure-us per compartir amb vosaltres alguna benedicció espiritual que us ajudi a enfortir la vostra relació amb Déu ¹² o, dit d’una altra manera, perquè ens animem els uns als altres per mitjà de la nostra fe, tant la vostra com la meva. ¹³ Però germans, heu de saber que, tot i que fins ara m’ha estat impedit, he intentat venir a visitar-vos moltes vegades per poder veure els bons resultats de la meva predicació, tal com els he vist en les altres nacions. ¹⁴ Tinc un deute amb els grecs i amb els estrangers, amb els savis i amb els ignorants. ¹⁵ I és per això que també tinc moltes ganes d’anunciar-vos les bones notícies als que viviu a Roma. ¹⁶ Perquè no m’avergonyeixo de les bones notícies, que en realitat són el mitjà poderós que Déu fa servir per salvar els que tenen fe, primer els jueus i després els grecs. ¹⁷ Mitjançant les bones notícies es dóna a conèixer la justícia de Déu als que tenen fe, i això enforteix la seva fe, tal com està escrit: «El just viurà perquè té fe».

11-17 DE FEBRER

TRESORS DE LA BÍBLIA | ROMANS 4-6

«Déu va demostrar que ens estima»

(Romans 5:8) Però Déu va demostrar que ens estima al permetre que Crist morís per nosaltres quan encara érem pecadors.

(Romans 5:12) Per mitjà d’un sol home el pecat va entrar al món, i amb el pecat també hi va entrar la mort, i així la mort es va estendre a tots els homes, perquè tots havien pecat.

w11 15/6 p. 12 § 5

Déu va demostrar que ens estima

⁵ Pau va resumir aquest punt de la següent manera: «Per mitjà d’un sol home el pecat va entrar al món, i amb el pecat també hi va entrar la mort, i així la mort es va estendre a tots els homes, perquè tots havien pecat» (Rm. 5:12). Podem entendre aquestes paraules perquè Déu va deixar registrat a la Bíblia com va començar la vida humana. Jehovà va crear dos humans, Adam i Eva. Com que el Creador és perfecte, també ho eren els primers humans, els nostres avantpassats. Déu els va donar només un manament i els va dir que el càstig per desobeir-lo seria la mort (Gèn. 2:17). Amb tot, van triar malament i van decidir transgredir aquella norma tan raonable. D’aquesta manera, el van rebutjar com a Legislador i Sobirà (Deut. 32:4, 5).

(Romans 5:13, 14) Perquè el pecat era al món abans que la Llei, però quan no hi ha llei no s’acusa ningú de cometre un pecat. ¹⁴ Amb tot, la mort va regnar des d’Adam fins a Moisès, fins i tot sobre els que no havien pecat de la mateixa manera que havia pecat Adam, qui s’assemblava a qui havia de venir.

w11 15/6 p. 12 § 6

Déu va demostrar que ens estima

⁶ Adam va ser pare quan ja havia pecat i és per això que va transmetre el pecat i els seus efectes a tots els seus fills. És clar, ells no havien violat una llei divina com Adam havia fet, per tant, no eren culpables del mateix pecat; ni tan sols se’ls havia donat cap llei (Gèn. 2:17). Però els descendents d’Adam van heretar el pecat. El pecat i la mort regnaven quan Déu va donar als israelites una sèrie de lleis, cosa que demostrava que eren pecadors (llegeix Romans 5:13, 14). L’efecte del pecat heretat es podria comparar a alguns defectes o malalties hereditàries, com per exemple la talassèmia o l’hemofília. Potser has llegit que Alexis, el fill del tsar de Rússia Nicolau II i Alexandra, va heretar l’hemofília, una malaltia a la sang. Fins i tot en una família com aquesta, és possible que alguns fills encara que no patissin la malaltia en fossin portadors. Però no és així en el cas del pecat. L’efecte del pecat d’Adam és inevitable. Tots el patim, és mortal i el transmetem als nostres fills. Hi haurà alguna solució?

(Romans 5:18) Per tant, així com el resultat d’un pecat va ser que gent de tota classe fos condemnada, el resultat d’un acte just és que gent de tota classe sigui declarada justa i obtingui la vida.

(Romans 5:21) ¿Amb quin propòsit? Per aconseguir que, tal com el pecat i la mort van regnar, també regni la bondat immerescuda per mitjà de la justícia, i així les persones puguin rebre vida eterna gràcies al nostre Senyor Jesucrist.

w11 15/6 p. 13 § 9, 10

Déu va demostrar que ens estima

⁹ Quin significat hi ha rere les paraules gregues de l’expressió «sigui declarada justa»? Un traductor bíblic va comentar el següent: «És una metàfora que fa referència a una situació jurídica. Tracta d’un canvi en la posició d’una persona respecte Déu, no d’un canvi intern en la persona [...]. La metàfora descriu Déu com un jutge que ha dictat sentència a favor d’algú a qui han portat davant del tribunal de Déu, per dir-ho d’alguna manera, i que ha estat acusat de ser injust. Però Déu l’absol d’aquesta acusació».

¹⁰ Sobre quina base pot «el Jutge de tota la terra», que és just, absoldre una persona injusta? (Gèn. 18:25). Per fer-ho, Déu amorosament va enviar el seu Fill únic a la terra. Jesús va complir a la perfecció la voluntat del seu Pare malgrat les temptacions, la burla i el maltractament. Es va mantenir íntegre fins al punt de morir en un pal de turment (Heb. 2:10). A l’oferir la seva vida humana perfecta en sacrifici, Jesús va pagar un rescat que redimiria, o alliberaria, la descendència d’Adam del pecat i la mort (Mt. 20:28; Rm. 5:6-8).

Descobreix perles espirituals

(Romans 6:3-5) ¿No sabeu que tots els que hem sigut batejats en Jesucrist hem sigut batejats en la seva mort? ⁴ Al ser batejats en la seva mort, hem sigut enterrats amb ell, per tal que nosaltres també visquem una nova vida, tal com Crist va ressuscitar d’entre els morts pel poder del seu Pare. ⁵ Si estem units a ell perquè hem tingut una mort com la seva, també estarem units a ell quan tinguem una resurrecció com la seva.

w08 15/6 p. 29 § 7

Punts destacats de la carta als romans

6:3-5. Què vol dir que siguem batejats «en Jesucrist» i «en la seva mort»? Quan Jehovà ungeix amb esperit sant els seguidors de Crist, s’uneixen a Jesús i formen part de la congregació, o el cos de Crist, on ell és el cap (1 Cor. 12:12, 13, 27; Col. 1:18). Això és el bateig en Jesucrist. Els cristians ungits també es bategen «en la seva mort» al portar una vida de sacrifici i renunciar a l’esperança de viure per sempre a la terra. Per tant, la mort d’ells també és un sacrifici, però no pot redimir ningú, a diferència de la de Jesús. El bateig en la mort de Crist queda completat quan moren i són ressuscitats al cel.

(Romans 6:7) Perquè els que han mort han sigut perdonats dels seus pecats.

w14 1/6 p. 11 § 1

Quina esperança hi ha per als meus avantpassats?

Quan ressuscitin els injustos, seran jutjats d’acord amb el que van fer en el passat? No. Romans 6:7 diu: «El qui ha mort queda lliure del pecat». Els injustos hauran pagat pels seus pecats al morir. Per tant, seran jutjats d’acord amb el que facin després de ressuscitar, no segons el que van fer en ignorància abans de morir. Com se’n beneficiaran?

Lectura de la Bíblia

(Romans 4:1-15) Per tant, què direm que va aconseguir Abraham, el nostre avantpassat? ² Per exemple, si Abraham hagués sigut declarat just per les seves obres, hauria tingut motius per enorgullir-se’n, però no davant de Déu. ³ Ara bé, què diu l’Escriptura? «Abraham va demostrar fe en Jehovà, i per això se’l va considerar just.» ⁴ El sou que rep qui treballa no es considera un regal, perquè té dret a rebre’l, ⁵ mentre que, al qui no fa obres però demostra fe en Aquell que declara just el pecador, se’l considera just per la seva fe. ⁶ David també parla de la felicitat de l’home que Déu considera just independentment de les obres: ⁷ «Feliços són aquells als qui se’ls han perdonat les males accions i als qui se’ls han perdonat els pecats. ⁸ Feliç és l’home a qui Jehovà no li té en compte els pecats». ⁹ Llavors, ¿són feliços només els circumcisos? ¿O també ho són els incircumcisos? Com ja hem dit: «A Abraham se’l va considerar just per la seva fe». ¹⁰ Però, ¿quan se’l va considerar just? ¿Quan estava circumcidat o quan no ho estava? Va ser quan encara no estava circumcidat. ¹¹ De fet, va rebre el senyal de la circumcisió com a confirmació que havia estat considerat just quan era incircumcís gràcies a la seva fe. Així es va convertir en el pare de tots els incircumcisos que tenen fe, perquè siguin considerats justos, ¹² i es va convertir en el pare dels circumcisos, no només dels qui s’aferren a la circumcisió, sinó també dels qui segueixen correctament les petjades de la fe que tenia el nostre pare Abraham abans de ser circumcidat. ¹³ Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa que ell heretaria el món per haver complert la Llei, sinó perquè a ell se l’havia considerat just per la seva fe. ¹⁴ Perquè, si els que s’aferren a la Llei són hereus, la fe no serveix per a res i la promesa queda anul·lada. ¹⁵ De fet, la Llei provoca la ira de Déu, però on no hi ha Llei, tampoc hi ha cap transgressió.

18-24 DE FEBRER

TRESORS DE LA BÍBLIA | ROMANS 7, 8

«Estàs esperant “amb impaciència”?»

(Romans 8:19) Perquè la creació espera amb impaciència la revelació dels fills de Déu.

w12 15/7 p. 11 § 17

Deixa que Jehovà et guiï a la verdadera llibertat

¹⁷ A l’analitzar la llibertat que Jehovà té reservada per als seus servents a la Terra, Pau va escriure: «El que la creació anhela, esperant amb impaciència, és la manifestació dels fills de Déu». I va afegir: «La creació, serà alliberada de l’esclavitud de la corrupció per participar en la llibertat de la glòria dels fills de Déu» (Rm. 8:19-21). «La creació» fa referència als humans que tenen l’esperança de viure a la Terra, aquells qui es beneficiaran de «la manifestació» dels fills de Déu ungits per esperit. Aquesta manifestació començarà quan aquests «fills», ressuscitats com a esperits, ajudaran Crist a netejar la maldat de la Terra i portaran «una gran multitud» al nou món (Ap. [Rv.] 7:9, 14).

(Romans 8:20) De fet, tota la creació va ser sotmesa a una vida sense sentit, però no per voluntat pròpia sinó perquè Déu ho va permetre. Però també es va donar aquesta esperança:

w12 15/3 p. 23 § 11

Alegrem-nos de la nostra esperança

¹¹ Jehovà va subministrar la base de l’esperança per a la humanitat al prometre que l’alliberaria de «la serp antiga», Satanàs el Diable, per mitjà del «llinatge» promès, o descendència (Ap. 12:9; Gèn. 3:15). La «descendència» principal va ser Jesucrist (Gàl. 3:16). La mort i la resurrecció de Jesús van posar una base sòlida per a l’esperança de la humanitat de ser alliberada de l’esclavitud del pecat i la mort. El compliment d’aquesta esperança està relacionat amb «la manifestació dels fills de Déu», els ungits, la part secundària de la «descendència». Un cop al cel, els ungits ‘es manifestaran’ o revelaran quan participin amb Jesús en la destrucció del malvat món de Satanàs (Ap. 2:26, 27). Això portarà la salvació als membres de les altres ovelles que surten de la gran tribulació (Ap. 7:9, 10, 14).

(Romans 8:21) que la creació seria alliberada de l’esclavitud del pecat i la mort, i tindria la gloriosa llibertat dels fills de Déu.

w12 15/3 p. 23 § 12

Alegrem-nos de la nostra esperança

¹² Quina tranquil·litat experimentarà «la creació» humana durant el Regnat Mil·lenari de Crist! Aleshores, els «fills de Déu» seran revelats d’una altra manera. Faran de sacerdots amb Crist i aplicaran a la humanitat els beneficis del sacrifici de rescat de Jesús. En qualitat de súbdits del Regne celestial, «la creació» humana començarà a notar l’alliberament dels efectes del pecat i la mort. La humanitat obedient «serà alliberada de l’esclavitud de la corrupció» de manera progressiva. Si es mantenen fidels a Jehovà durant el Mil·lenni i durant la prova final que hi haurà després dels mil anys, els seus noms seran escrits per sempre en ‘el llibre de la vida’. Llavors entraran «en la llibertat de la glòria dels fills de Déu» (Ap. 20:7, 8, 11, 12). Sens dubte, una gloriosa esperança!

Descobreix perles espirituals

(Romans 8:6) De fet, no deixar de pensar en els desitjos del cos porta a la mort, però pensar constantment en les coses de l’esperit porta a la vida i a la pau.

w17.06 p. 3

Te’n recordes?

Quina diferència hi ha entre «la manera de pensar de la carn» i «la manera de pensar de l’Esperit»? (Rom. 8:6)

La primera se centra en els desitjos i tendències de la carn imperfecta; aquesta persona parla i presumeix constantment de coses carnals. La segona se centra en les coses espirituals; qui pensa així demostra que es deixa guiar per l’esperit sant. La primera porta a la mort i la segona produeix vida i pau. (w16.12, p. 15-17).

(Romans 8:26, 27) A més, l’esperit ens ajuda quan estem dèbils, perquè de vegades no sabem què hem de demanar en oració. En aquestes ocasions, encara que no trobem paraules per expressar-nos, l’esperit parla per nosaltres. ²⁷ I Déu, que examina els cors, comprèn què és el que demana l’esperit, perquè el que demana està d’acord amb el que Déu vol, i ho fa per ajudar els sants.

w09 15/11 p. 7 § 20

Què diuen de tu les teves oracions?

²⁰ De vegades, és possible que no sapiguem què dir a les nostres oracions. Pau va dir: «No sabem què hem de demanar en oració. En aquestes ocasions, encara que no trobem paraules per expressar-nos, l’esperit parla per nosaltres. I Déu, que examina els cors, comprèn què és el que demana l’esperit» (Rm. 8:26, 27). Jehovà va fer que es registressin moltes oracions a la Bíblia. Com que va ser ell qui les va inspirar, sap el que volien dir els escriptors bíblics. A més, ens coneix perfectament. Per això accepta que utilitzem aquestes oracions per fer-li peticions, i les compleix. Jehovà contesta les nostres súpliques quan l’esperit parla per nosaltres. Com més familiaritzats estiguem amb la Paraula de Déu, més fàcilment ens vindrà a la ment el que li volem expressar.

Lectura de la Bíblia

(Romans 7:13-25) Així doncs, ¿és possible que una cosa bona em portés a la mort? De cap manera! Va ser el pecat que em va portar a la mort. I ho va fer mitjançant una cosa bona perquè es revelés què és el pecat. D’aquesta manera la Llei fa evident la maldat del pecat. ¹⁴ Perquè sabem que la Llei és de Déu, però jo sóc imperfecte, venut per ser esclau del pecat. ¹⁵ No entenc per què actuo d’aquesta manera, ja que no faig el que desitjo, sinó que faig el que odio. ¹⁶ Però si el que faig és el que no desitjo, reconec que la Llei és bona. ¹⁷ Per tant, ja no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que hi ha dins meu. ¹⁸ Perquè sé que dins meu, és a dir, en el meu cos, no hi ha res de bo, ja que desitjo fer el que està bé, però no sóc capaç de fer-ho. ¹⁹ No faig les coses bones que desitjo fer, sinó que faig les coses dolentes que no desitjo fer. ²⁰ Aleshores, si faig el que no desitjo fer, ja no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que hi ha dins meu. ²¹ Per tant, veig que aquesta llei es compleix en mi: quan desitjo fer el que està bé, tendeixo a fer el que està malament. ²² Segons l’home espiritual que hi ha dins meu, m’agrada molt la llei de Déu, ²³ però m’adono que al meu cos hi ha una altra llei que lluita contra la llei de la meva ment i em té presoner: la llei del pecat que hi ha al meu cos. ²⁴ Pobre de mi! ¿Qui m’alliberarà d’aquest cos que em porta a la mort? ²⁵ Dono les gràcies a Déu, que m’alliberarà per mitjà de Jesucrist, el nostre Senyor! Per tant, amb la meva ment sóc esclau de la llei de Déu, però amb el meu cos sóc esclau de la llei del pecat.

25 DE FEBRER-3 DE MARÇ

TRESORS DE LA BÍBLIA | ROMANS 9-11

«La il·lustració de l’olivera»

(Romans 11:16) A més, si la primera part de la massa de pa que s’ofereix és santa, també ho és la resta de la massa; i si l’arrel és santa, les branques també ho són.

w11 15/5 p. 23 § 13

Que profunda és la saviesa de Déu!

¹³ L’apòstol Pau compara els que formen part de la descendència d’Abraham amb les branques d’una olivera simbòlica (Rm. 11:21). Aquesta olivera cultivada representa el compliment del propòsit de Déu respecte el pacte abrahàmic. L’arrel de l’arbre és santa i representa Jehovà, qui dona vida a l’Israel espiritual (Is. 10:20; Rm. 11:16). El tronc representa Jesús, la part principal de la descendència d’Abraham. Les branques, com a col·lectiu, representen tots aquells que formen la part secundària de la descendència d’Abraham.

(Romans 11:17) Ara bé, Déu va arrencar algunes branques de l’olivera. I a tu, tot i que ets una branca d’una olivera silvestre, et va empeltar entre les branques que quedaven i et vas beneficiar de l’arrel de l’olivera.

(Romans 11:20, 21) És veritat, van ser arrencades perquè no tenien fe, i tu continues a l’arbre per la teva fe. Però no siguis orgullós, vés amb compte. ²¹ Perquè si Déu no va perdonar les branques de l’olivera, tampoc et perdonarà a tu.

w11 15/5 p. 24 § 15

Que profunda és la saviesa de Déu!

¹⁵ Llavors, què va fer Jehovà per complir el seu propòsit? Pau explica que les branques d’una olivera silvestre serien empeltades a l’olivera cultivada per substituir les que s’havien arrancat (llegeix Romans 11:17, 18). Per tant, els cristians de les nacions ungits amb esperit, com alguns de la congregació de Roma, van ser empeltats simbòlicament a l’olivera. D’aquesta manera, van formar part de la descendència d’Abraham. Abans eren com branques d’una olivera silvestre, sense tenir l’oportunitat de formar part d’aquest pacte especial. Però Jehovà va obrir el camí perquè poguessin ser jueus espirituals (Rm. 2:28, 29).

(Romans 11:25, 26) Germans, vull que conegueu aquest secret sagrat per tal que no us penseu que sou savis: alguns d’Israel s’han tornat insensibles, i això serà així fins que entrin tots els de les altres nacions que Déu ha escollit, ²⁶ i d’aquesta manera tot Israel se salvarà. Tal com està escrit: «El salvador sortirà de Sió i farà que Jacob abandoni les obres dolentes.

w11 15/5 p. 25 § 19

Que profunda és la saviesa de Déu!

¹⁹ El propòsit de Jehovà sobre «l’Israel de Déu» s’està complint d’una manera meravellosa (Gàl. 6:16). Com va dir Pau, «tot Israel se salvarà» (Rm. 11:26). Quan Jehovà cregui oportú, «tot Israel» —tots els que formen part de l’Israel espiritual— seran reis i sacerdots al cel. Res pot evitar que es compleixi el propòsit de Jehovà!

Descobreix perles espirituals

(Romans 9:21-23) ¿No sabeu que el terrisser pot fer el que vol amb l’argila i d’una mateixa pasta en pot fer un gerro per a ús honorable i un gerro per a ús no honorable? ²² Déu, encara que volia mostrar la seva ira sobre la gent dolenta i fer conèixer el seu poder, va tolerar amb molta paciència persones que mereixien el seu càstig i que eren com gerros que han de ser destruïts. ²³ I ho va fer per mostrar la seva gran glòria a les persones que mereixien rebre la seva misericòrdia i que eren com gerros que havia preparat amb antelació perquè rebessin la glòria.

w13 15/6 p. 25 § 5

Deixa que la disciplina de Jehovà et modeli

⁵ Ara bé, i si les persones no deixen de cap de les maneres que el Gran Terrissaire les modeli? Aleshores, com exerceix Jehovà la seva autoritat? Doncs bé, pensa el cas d’un terrissaire. Quan no aconsegueix modelar l’argila per fer el vas que havia pensat, pot decidir reutilitzar la mateixa argila per fer un altre vas o simplement no fer-la servir. Però, quan això passa, normalment la culpa és del terrissaire perquè no ha modelat bé l’argila. En canvi, aquest no és mai el cas del nostre Terrissaire (Deut. 32:4). Quan una persona no deixa que Jehovà la modeli, la culpa sempre és d’ella. Jehovà exerceix la seva autoritat com a terrissaire ajustant la manera de tractar els humans segons la seva resposta. Els qui responen correctament són modelats d’una manera beneficiosa. Per exemple, els cristians ungits són «vasos de la gràcia» que han estat modelats com a ‘vasos destinats a un ús noble’. D’altra banda, els qui són obstinats i s’oposen a Déu acaben sent ‘vasos d’ira disposats per a la perdició’ (Rm. 9:19-23).

(Romans 10:2) Puc confirmar que de veritat volen agradar a Déu, però no tenen coneixement exacte d’ell.

it-1 p. 456 § 4

Enveja, Gelosia, Zel

El zel mal dirigit. Una persona pot sentir un zel sincer per alguna causa però estar equivocat i desagradar Déu. Això és el que li va passar a molts jueus del primer segle. Creien que serien justos si feien les coses tal i com la Llei Mosaica manava. Però Pau va demostrar que el zel que ells tenien estava mal dirigit perquè els faltava coneixement exacte. Així que, en realitat, no eren justos als ulls de Déu. Havien de reconèixer el seu error i apropar-se a Déu mitjançant Jesucrist per ser considerats justos i quedar lliures de la condemna de la Llei (Rm 10:1-10). Saule de Tars va ser un d’ells. El zel que sentia pel judaisme era tan exagerat que «perseguia cruelment la congregació de Déu i la destruïa». Seguia la Llei de manera escrupolosa i es considerava «irreprensible» (Ga 1:13, 14; Flp 3:6). El seu zel pel judaisme estava mal dirigit. Com que Jehovà va veure que tenia un cor sincer, li va mostrar bondat immerescuda per mitjà de Jesucrist i el va dirigir a l’adoració verdadera (1Tm 1:12, 13).

Lectura de la Bíblia

(Romans 10:1-15) Germans, desitjo de tot cor i suplico a Déu que els israelites se salvin. ² Puc confirmar que de veritat volen agradar a Déu, però no tenen coneixement exacte d’ell. ³ Perquè com que no coneixen la justícia de Déu i intenten demostrar a la seva manera que són justos, no se sotmeten a les justes normes de Déu. ⁴ Ara bé, Crist és la fi de la Llei i, per això, tots els que tenen fe seran considerats justos. ⁵ Perquè Moisès va escriure sobre la justícia que prové de la Llei: «Qui compleix aquests manaments viurà gràcies a ells». ⁶ Però, pel que fa a la justícia que prové de la fe, les Escriptures diuen: «No diguis en el teu cor: “Qui pujarà al cel?”, és a dir, qui pujarà al cel per fer baixar Crist?, ⁷ ni diguis: “Qui baixarà a l’abisme?”, és a dir, qui baixarà a l’abisme per fer pujar Crist d’entre els morts?». ⁸ I què més diuen? «La paraula és a prop teu, a la teva boca i al teu cor.» Aquesta «paraula» és el missatge que prediquem i que és acceptat per fe. ⁹ Perquè si amb la teva boca declares públicament que Jesús és Senyor, i en el teu cor tens fe que Déu el va ressuscitar d’entre els morts, seràs salvat. ¹⁰ Perquè qui demostra fe amb el cor és considerat just, però qui anuncia aquest missatge amb la boca obté la salvació. ¹¹ L’Escriptura diu: «Ningú que basi la seva fe en ell serà decebut», ¹² perquè no hi ha diferència entre jueus i grecs. Tots tenen el mateix Senyor, que és generós amb tots els que l’invoquen. ¹³ Perquè «tots els que invoquen el nom de Jehovà se salvaran». ¹⁴ Però com l’invocaran si no tenen fe en ell? I com tindran fe en ell si no el coneixen? I com el coneixeran si no els predica ningú? ¹⁵ I com predicaran si no els envia ningú a predicar? Tal com està escrit: «Que bonics són els peus dels que anuncien bones notícies!».

[Nota]