«Seguiu el camí de l’amor»

1-3. Quins són els resultats de mostrar amor igual que Jehovà?

«FA MÉS feliç donar que rebre» (Fets 20:35). Aquestes paraules de Jesús contenen una veritat molt important: l’amor desinteressat és molt gratificant. Tot i que rebre amor ens fa molt feliços, encara ens fa més feliços donar, o mostrar, amor als altres.

² El nostre Pare celestial ho sap millor que ningú. Com hem vist als capítols anteriors d’aquesta secció, Jehovà és el millor exemple d’amor. Ningú ha tingut gestos d’amor tan extraordinaris com Jehovà ni ens ha mostrat amor durant tant de temps com ell. No ens estranya que la Bíblia l’anomeni el «Déu feliç» (1 Timoteu 1:11).

³ El nostre Déu amorós vol que intentem ser com ell, especialment quan es tracta de mostrar amor. Efesis 5:1, 2 diu: «Imiteu Déu com a fills estimats que sou, i seguiu el camí de l’amor». Si mostrem amor igual que Jehovà, sentirem la gran felicitat que ve de donar i tindrem la satisfacció de saber que ell està content amb nosaltres, ja que la seva Paraula ens anima a estimar-nos els uns als altres (Romans 13:8). Però encara hi ha més raons per les quals hem de seguir «el camí de l’amor».

4, 5. Per què és important que mostrem amor abnegat als germans?

⁴ Per què és tan important que mostrem amor als nostres germans? En poques paraules, l’amor és l’essència del cristianisme verdader. Si no estimem els altres, és impossible que tinguem bons amics a la congregació i, encara més important, no serem útils per a Jehovà. Analitzem com la Paraula de Déu destaca aquestes veritats.

⁵ L’última nit de la seva vida a la terra, Jesús va dir als seus deixebles: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. Tothom sabrà que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres» (Joan 13:34, 35). Al dir «tal com jo us he estimat», Jesús ens va manar que ens mostréssim la mateixa classe d’amor que ell ens va mostrar. Al capítol 29 hem vist que Jesús va donar un magnífic exemple d’amor abnegat, anteposant les necessitats i els interessos dels altres als seus. Nosaltres hem de fer el mateix. El nostre amor desinteressat pels germans ha de ser tan evident que fins i tot els qui no pertanyen a la congregació cristiana l’han de poder veure. Sens dubte, l’amor abnegat és la marca que ens identifica com a autèntics seguidors de Crist.

6, 7. a) Com sabem que la Paraula de Jehovà dona molta importància a mostrar amor? b) En quin aspecte de l’amor se centra 1 Corintis 13:4-8?

⁶ I si no som amorosos? L’apòstol Pau va dir: «Si [...] no tinc amor, soc com un gong estrident o un címbal sorollós» (1 Corintis 13:1). Un címbal sorollós, o plateret, produeix un soroll eixordador. I què podem dir d’un gong estrident? Quins exemples tan bons! Es podria comparar la persona que no estima a un instrument musical que fa un soroll tan estrident que et repel en comptes d’atreure’t. Com podria tenir bons amics una persona així? Pau també va dir: «Si tinc prou fe per moure muntanyes, però no tinc amor, no soc res». Pensa en això: per moltes coses bones que faci, la persona que no estima no serveix «per a res» (1 Corintis 13:2 i nota). Oi que la Paraula de Jehovà dona molta importància a mostrar amor?

⁷ Com podem mostrar amor quan ens relacionem amb els altres? Per respondre a aquesta pregunta, examinem el que va dir Pau a 1 Corintis 13:4-8. Fixa’t que aquests versets no se centren en l’amor que Jehovà sent per nosaltres o en el nostre amor per Déu, sinó en com ens podem estimar els uns als altres. A més, descriu quines característiques té l’amor i quines no.

 8. Com ens pot ajudar la paciència quan ens relacionem amb els altres?

⁸ «L’amor és pacient». Per tant, mostrar amor significa suportar-nos amb paciència els uns als altres (Colossencs 3:13). No és cert que tots necessitem paciència? Com que som persones imperfectes i servim Jehovà braç a braç, és inevitable que, de tant en tant, els germans facin alguna cosa que ens irriti, igual que nosaltres també els irritem. La paciència i l’aguant ens ajudaran a passar per alt les petites friccions que sorgeixin i així evitar que es trenqui la pau de la congregació.

 9. De quines maneres podem ser bondadosos amb els altres?

⁹ «L’amor és [...] bondadós». La bondat s’ha de demostrar ajudant els altres i animant-los amb les nostres paraules. L’amor ens mou a buscar maneres de ser bondadosos, especialment amb aquells qui més ho necessiten. Per exemple, pot ser que un germà gran se senti sol i necessiti una visita animadora, que una mare soltera o una germana que visqui en una llar dividida en sentit religiós necessiti algun tipus d’ajuda, o que algú que estigui malalt o passi per moments difícils necessiti escoltar unes paraules amables d’un bon amic (Proverbis 12:25; 17:17). Quan prens la iniciativa a mostrar bondat, demostres la sinceritat del teu amor (2 Corintis 8:8).

10. Com ens ajuda l’amor a defensar i dir la veritat fins i tot quan no és fàcil fer-ho?

¹⁰ «L’amor [...] s’alegra amb la veritat». Una altra versió diu: «L’amor [...] es posa de part de la veritat amb alegria».a L’amor ens impulsa a defensar i dir «sempre la veritat» (Zacaries 8:16). A tall d’exemple, imagina que algú que estimes comet un pecat greu. L’amor a Jehovà i a la persona que ha pecat t’ajudarà a adherir-te a les normes de Déu en comptes de tractar d’amagar o justificar el pecat o fins i tot mentir per encobrir-lo. És possible que costi acceptar la veritat. Però, com que l’estimes i vols el millor per a ella, desitjaràs que rebi l’amorosa disciplina de Déu i l’accepti (Proverbis 3:11, 12). Com a cristians que ens identifiquem per l’amor, «volem comportar-nos honradament en tot» (Hebreus 13:18).

11. Com que l’amor «tot ho suporta», què ens hem d’esforçar a fer amb les faltes dels nostres germans?

¹¹ «L’amor [...] tot ho suporta». Aquesta expressió significa literalment «tot ho està cobrint» (Kingdom Interlinear). 1 Pere 4:8 diu que «l’amor cobreix una multitud de pecats». En efecte, el cristià que es deixa guiar per l’amor no està desitjant treure a la llum totes les faltes i defectes dels seus germans. En molts casos, aquests errors són menors i es poden cobrir amb el mantell de l’amor (Proverbis 10:12; 17:9).

12. Com va demostrar l’apòstol Pau que confiava en Filemó, i què podem aprendre del seu exemple?

¹² «L’amor [...] tot ho creu». La traducció de Moffatt diu que l’amor «sempre desitja pensar el millor».b Per això, no ens dediquem a qüestionar les intencions dels nostres germans. Al contrari, l’amor ens ajuda a «pensar el millor» dels germans i confiar en ells.c En trobem un exemple a la carta de Pau a Filemó. Pau el va animar a acollir amb amor un esclau fugitiu, Onèsim, que s’havia fet cristià. En comptes d’intentar coaccionar Filemó, Pau va apel·lar al seu amor i li va demostrar que confiava que faria el correcte, al dir-li: «Estic convençut que faràs el que et dic, i per això t’escric, perquè sé que faràs molt més del que et demano» (Filemó 21). Quan l’amor t’impulsa a demostrar a un germà que hi confies, l’ajudes a treure el millor d’ell.

13. Com podem demostrar que esperem el millor dels nostres germans?

¹³ «L’amor [...] tot ho espera». Una altra característica de l’amor és que mai perd l’esperança. L’amor fa que esperem el millor dels nostres germans. Per exemple, quan un germà «fa un pas en fals sense adonar-se’n», esperem que reaccioni als esforços amorosos que es fan per reajustar-lo (Gàlates 6:1). Tampoc perdem l’esperança que els qui estan dèbils espiritualment es recuperin. Fem tot el possible per ajudar-los amb paciència a tenir una fe forta (Romans 15:1; 1 Tessalonicencs 5:14). Fins i tot quan un germà deixa de servir Jehovà, no perdem l’esperança que algun dia recobri el seny i torni a ell, igual que el fill pròdig de la paràbola de Jesús (Lluc 15:17, 18).

14. Què pot posar a prova el nostre aguant dins la congregació, i com reaccionarem si tenim amor?

¹⁴ «L’amor [...] tot ho aguanta». L’aguant ens permet mantenir-nos ferms en la fe, a pesar de les decepcions i les dificultats. Les proves no només venen de fora de la congregació; de vegades venen de dins. A causa de la imperfecció, pot ser que un germà ens decebi o ens fereixi amb un comentari irreflexiu (Proverbis 12:18). O pot ser que ens sembli que a la congregació no s’estan fent les coses com pensem que s’haurien de fer. És possible que la conducta d’un germà respectat ens molesti, i ens preguntem: «Com pot ser que un cristià faci això?». Davant d’aquestes situacions, ens allunyarem de la congregació i deixarem de servir Jehovà? Si tenim amor, no ho farem! L’amor evitarà que les faltes d’un germà ens ceguin i deixem de veure res de bo en ell o en la congregació. L’amor ens permet mantenir-nos fidels a Jehovà i col·laborar amb la congregació sense importar el que faci o digui un altre humà imperfecte (Salm 119:165).

15. Què és la gelosia, i com ens ajuda l’amor a evitar aquest sentiment tan destructiu?

¹⁵ «L’amor no és gelós». La gelosia es defineix com l’enveja que sentim pel que tenen els altres, ja siguin béns, benediccions o habilitats. Aquest tipus d’enveja és un sentiment egoista i destructiu que, si ens descuidem, pot trencar la pau de la congregació. Què ens ajudarà a evitar la tendència a l’enveja? (Jaume 4:5.) En una paraula: l’amor. Aquesta preciosa qualitat farà que, quan sembli que a algú li van les coses millor que a nosaltres, ens n’alegrem (Romans 12:15). A més, quan algú rebi un reconeixement pel que ha fet o per una habilitat excepcional, l’amor ens ajudarà a no prendre’ns-ho com una confrontació personal.

16. Per què evitarem presumir del que fem en el servei a Jehovà si estimem els nostres germans?

¹⁶ «L’amor [...] no presumeix, no és arrogant». L’amor impedeix que anem fent gala dels nostres talents o del que hem aconseguit a la vida. Si de debò estimem els nostres germans, no anirem presumint dels bons resultats que tinguem a la predicació o dels privilegis que gaudim a la congregació. Això només faria que els altres es desanimessin i se sentissin inferiors. L’amor no ens permet presumir del que Jehovà ens deixa fer en el seu servei (1 Corintis 3:5-9). Al cap i a la fi, l’amor «no és arrogant», o com ho diu una altra versió, «no es recrea en idees inflades d’un mateix».d Si som amorosos, no tindrem una opinió massa elevada de nosaltres (Romans 12:3).

17. Com ens comportarem si estimem els germans, i quina conducta evitarem?

¹⁷ «L’amor [...] no es comporta de manera indecent». La persona que es comporta de manera indecent fa coses impròpies d’un cristià o que ofenen els altres. Aquest comportament no és gens amorós, ja que denota falta de consideració pels sentiments i el benestar dels altres. En canvi, l’amor és bondadós i amable, i ens impulsa a ser considerats. L’amor promou les bones maneres, el respecte pels germans i la conducta que agrada a Déu. Per tant, si ens guiem per l’amor, evitarem «el comportament vergonyós» i, en realitat, qualsevol conducta que pugui escandalitzar o ofendre els nostres germans (Efesis 5:3, 4).

18. Per què la persona amorosa no insisteix a fer les coses a la seva manera?

¹⁸ «L’amor [...] no busca el seu interès». Una altra versió diu: «L’amor no insisteix a fer les coses a la seva manera».e La persona amorosa no insisteix a fer les coses a la seva manera, com si sempre tingués la raó, ni manipula els altres utilitzant el seu poder de persuasió fins que s’esgotin i s’acabin donant per vençuts. Aquesta tossuderia indicaria cert grau d’orgull, i la Bíblia diu que «l’orgull ve abans d’estavellar-se» (Proverbis 16:18). Si estimem els germans, respectarem el seu punt de vista i estarem disposats a cedir sempre que sigui possible. Aquesta disposició a cedir harmonitza amb les paraules de Pau: «Que ningú busqui el seu propi benefici, sinó el dels altres» (1 Corintis 10:24).

19. Com reaccionarem quan algú ens ofengui si tenim amor?

¹⁹ «L’amor [...] no s’irrita amb facilitat, no recorda el mal». L’amor no s’irrita amb facilitat per les coses que altres diuen o fan. És normal que ens enfadem quan algú ens ofèn. Però, fins i tot si tenim raons per enfadar-nos, l’amor ens impedirà continuar irritats (Efesis 4:26, 27). No hem d’anar apuntant en una llista negra les paraules o accions que ens han ferit per no oblidar-nos-en. Al contrari, l’amor ens mou a imitar el nostre Déu amorós. Com vam veure en el capítol 26, Jehovà perdona sempre que hi ha un bon motiu per fer-ho, i quan perdona, oblida, és a dir, no ens retreu mai més el nostre error. Oi que agraeixes que Jehovà no recordi el que fas malament?

20. Com hauríem de reaccionar quan un germà peca i en pateix les conseqüències?

²⁰ «L’amor [...] no s’alegra de la injustícia». Una altra versió ho tradueix així: «L’amor [...] no s’alegra quan algú altre peca».f I a la traducció de Moffatt llegim: «L’amor mai està content quan altres s’equivoquen». L’amor detesta la injustícia; per això no minimitzarem cap tipus d’acte immoral. Ara bé, com reaccionarem si un germà cau en el llaç del pecat i en pateix les conseqüències? L’amor ens impedirà alegrar-nos i pensar: «Ja li està bé!» (Proverbis 17:5). En canvi, estarem molt contents de veure que un germà que ha fallat s’esforça per recuperar-se en sentit espiritual.

21-23. a) A què es referia Pau al dir que «l’amor no falla mai»? b) Què analitzarem a l’últim capítol?

²¹ «L’amor no falla mai». Què va voler dir Pau amb aquestes paraules? Si analitzem el context, veurem que estava parlant dels dons de l’esperit que tenien els primers cristians. Aquells dons eren un senyal que demostrava que aquella jove congregació comptava amb el favor de Déu. És cert que no tots podien curar, profetitzar o parlar en llengües, però això no era important, perquè aquells dons miraculosos acabarien desapareixent. Tot i això, hi hauria una cosa que no desapareixeria i que tot cristià podria cultivar. Seria més rellevant que cap altre do miraculós i perduraria en el temps. Pau va dir que es tractava d’«un camí superior» (1 Corintis 12:31). Quin era aquest «camí superior»? El camí de l’amor.

²² En efecte, l’amor cristià que Pau va descriure «no falla mai», és a dir, no s’acabarà mai. L’amor abnegat segueix identificant els autèntics seguidors de Jesús avui dia. Oi que veus proves clares d’aquest amor a les congregacions dels servents de Jehovà d’arreu del món? Aquest amor durarà per sempre, perquè Jehovà ha promès vida eterna als seus servents fidels (Salm 37:9-11, 29). Per tant, esforça’t per seguir «el camí de l’amor» i experimentaràs la gran felicitat que ve de donar. És més, igual que el teu Déu amorós, Jehovà, seguiràs vivint i estimant per tota l’eternitat.

²³ En aquest capítol, l’últim de la secció que tracta de l’amor, hem parlat de com ens podem mostrar amor els uns als altres. Ara bé, com que hi ha tantes maneres en què ens beneficiem de l’amor de Jehovà, així com del seu poder, la seva justícia i la seva saviesa, fem bé de preguntar-nos: «Com puc demostrar a Jehovà que l’estimo de tot cor?». Aquesta és la pregunta que analitzarem a l’últim capítol d’aquest llibre.