Referències del Quadern d’activitats per a la reunió Vida cristiana i predicació
4-10 DE MARÇ
TRESORS DE LA BÍBLIA | ROMANS 12-14
«Com demostrem amor els cristians?»
(Romans 12:10) Estimeu-vos amb tendresa tal com s’estimen els germans. Preneu la iniciativa a honrar els altres.
it-1 p. 429
Afecte
Els membres de la congregació s’haurien d’estimar amb tendresa (en grec philadelphia, lit. ‘afecte per un germà’) (Rm 12:10; He 13:1; consulta també 1Pe 3:8). Així doncs, la relació que existeix entre els germans dins la congregació hauria de ser íntima, forta i càlida, com la d’una família. I, tot i que els membres de la congregació ja s’estimen amb tendresa, se’ls anima a fer-ho encara més (1Te 4:9, 10).
La paraula grega philóstorgos, que significa ‘estimar-se amb tendresa’, s’utilitza per descriure una relació molt estreta que pot existir entre dues persones. Una de les arrels d’aquest terme compost, stergo, s’utilitza amb freqüència per destacar l’amor que existeix entre els membres d’una família. L’apòstol Pau va animar els cristians a cultivar aquesta qualitat (Rm 12:10). Pau també va indicar que els últims dies es caracteritzarien per persones que no estimarien la seva família (en grec àstorgoi) i que aquestes persones mereixen morir (2Tm 3:3; Rm 1:31, 32).
(Romans 12:17-19) No torneu a ningú mal per mal. Mireu de fer les coses que tothom considera bones. 18 Si és possible, sempre que depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. 19 Estimats germans, no us vengeu, sinó deixeu que sigui Déu qui mostri la seva ira, perquè està escrit: «Jehovà diu: “La venjança és meva; jo els hi donaré el que es mereixen”».
w09 15/10 p. 8 § 3
«Estigueu en pau amb tothom»
3 Llegeix Romans 12:17. Pau va explicar que, quan ens tracten malament, no ens hi hem de tornar. És especialment important que fem cas d’aquest consell si vivim en una llar on no tots serveixen Jehovà. El cònjuge cristià resisteix la temptació de pagar amb la mateixa moneda quan se’l tracta malament. Tornar «mal per mal» no duu res de bo. Al contrari, una actitud com aquesta només pot empitjorar la situació.
w07 1/7 p. 24, 25 § 12, 13
«No torneu a ningú mal per mal»
12 El següent consell de Pau sobre com tractar tant els creients com els no creients és: «No torneu a ningú mal per mal». Aquesta afirmació és una conseqüència lògica del que acabava de dir abans, és a dir, «odieu el mal». Al cap i a la fi, com pot dir algú que odia el mal si fa mal als altres, pagant-los amb la mateixa moneda? Això seria el contrari del consell de Pau, que va dir: «Que el vostre amor no sigui fingit» i, a més, va afegir: «Mireu de fer les coses que tothom considera bones» (Romans 12:9, 17). Com podem aplicar aquestes paraules?
13 Temps abans, a la seva carta als corintis, Pau havia escrit sobre la persecució que van patir els apòstols, i va dir: «Ens hem convertit en un espectacle per al món, per als àngels i per als homes [...]. Quan la gent ens insulta, els beneïm; quan ens persegueixen, aguantem amb paciència; quan ens calumnien, responem amb amabilitat» (1 Corintis 4:9-13). De la mateixa manera, avui dia les persones d’aquest món ens observen, i és possible que al veure el nostre bon comportament, fins i tot davant les injustícies, estiguin més obertes a escoltar el nostre missatge (1 Pere 2:12).
(Romans 12:20, 21) Al contrari, «si el teu enemic té gana, dóna-li menjar; si té set, dóna-li alguna cosa per beure; perquè si ho fas, serà com si posessis brases enceses sobre el seu cap». 21 No et deixis vèncer pel mal, sinó venç el mal amb el bé.
Perdonem-nos mútuament
13 De vegades ens tracten malament persones que no són cristianes però, qui sap si no les podràs ajudar a interessar-se en el que ensenya la Bíblia. L’apòstol Pau va escriure: ‘Més aviat, si el teu enemic té fam, dóna-li menjar; si té set, dóna-li beure, que, obrant així, apilaràs brases sobre el seu cap. No et deixis vèncer pel mal, sinó venç el mal amb el bé’ (Rm. 12:20, 21). Si respons amb bondat quan et provoquen, pot ser que facis canviar d’actitud els que estan enfadats, i fins i tot pot ser que et tractin amb amabilitat. Si procures entendre els que et tracten malament i els mostres empatia i compassió, pot ser que els puguis ajudar a aprendre les veritats bíbliques. Sigui quina sigui la seva reacció, la teva resposta amable els donarà l’oportunitat de pensar en la teva bona conducta (1 Pe. 2:12; 3:16).
Descobreix perles espirituals
(Romans 12:1) Per tant, germans, per la compassió que Déu ens té, us demano que presenteu els vostres cossos com un sacrifici viu, sant i agradable a Déu; d’aquesta manera l’adorareu amb les vostres facultats mentals.
Com triar entreteniment saludable
5 Tot el que fas a la vida està relacionat amb la teva adoració a Jehovà. A la seva carta als romans, Pau va utilitzar una imatge molt expressiva per gravar aquesta veritat en els seus companys de fe. Els va exhortar: «Oferi[u] els vostres cossos com a sacrifici vivent, sant, agradable a Déu, que és el vostre culte racional [«servei sagrat amb la vostra facultat de pensar», NM]» (Romans 12:1, TBS). El teu cos inclou la ment, el cor i la força física. Al servir Déu, utilitzes tot això (Marc 12:30). Pau diu que aquest servei de tota ànima és com un sacrifici. Aquesta expressió conté una advertència implícita: d’acord amb la Llei mosaica, Déu rebutjava un sacrifici defectuós (Levític 22:18-20). Igualment, si el sacrifici espiritual d’un cristià està contaminat d’alguna manera, Déu no l’acceptarà. Però com podria passar una cosa així?
6 Pau va exhortar als cristians de Roma: «No poseu els membres del vostre cos al servei del pecat». Pau també els va dir: «Feu morir les obres del cos» (Romans 6:12-14, BCI; 8:13). Al principi de la seva carta ja els havia posat alguns exemples d’«obres del cos». Sobre les persones pecaminoses, llegim: «La seva boca és plena de maledicció», «àgils són els seus peus per a vessar sang», «davant dels seus ulls no hi ha temor de Déu» (Romans 3:13-18). Un cristià contaminaria el seu cos si usés «els membres del [seu] cos» per a aquestes pràctiques. Per exemple, si un cristià veu deliberadament una cosa tan depravada com la pornografia o violència sàdica, està ‘posant els [ulls] al servei del pecat’ i contaminant tot el cos. La seva adoració ja no seria un sacrifici sant i Déu no l’acceptaria (Deuteronomi 15:21; 1 Pere 1:14-16; 2 Pere 3:11). Quin preu més alt pagaria per un entreteniment que no és sa!
(Romans 13:1) Que tothom se sotmeti a les autoritats. Com que no hi ha autoritat que no vingui de Déu, l’autoritat que han rebut és relativa i prové d’ell.
w08 15/6 p. 31 § 4
Punts destacats de la carta als Romans
13:1 Pel que fa a les autoritats d’aquest món, què vol dir que «l’autoritat que han rebut és relativa i prové d’ell [Déu]»? Els governs d’aquest món han rebut una autoritat relativa en el sentit que Déu els permet governar i, en ocasions, Ell mateix va predir que governarien. Les profecies que trobem a la Bíblia sobre molts governants en són un exemple.
Lectura de la Bíblia
(Romans 13:1-14) Que tothom se sotmeti a les autoritats. Com que no hi ha autoritat que no vingui de Déu, l’autoritat que han rebut és relativa i prové d’ell. 2 Per tant, qui s’oposa a les autoritats s’oposa a l’ordre establert per Déu; i els que s’hi oposen seran condemnats. 3 Perquè els que actuen correctament no tenen por dels que governen, però els que fan coses dolentes sí. ¿Vols no haver de tenir por de les autoritats? Doncs continua fent el bé i rebràs la seva alabança, 4 ja que estan al servei de Déu per al teu bé. Però si fas coses dolentes, has de tenir por, perquè no porten l’espasa perquè sí. De fet, estan al servei de Déu per castigar els que fan el mal. 5 Així doncs, hi ha raons de pes perquè us sotmeteu a les autoritats, no només per evitar el càstig, sinó per causa de la vostra consciència. 6 És per aquesta mateixa raó que també pagueu impostos, perquè les autoritats estan al servei de Déu per al bé de la gent i compleixen amb aquesta responsabilitat constantment. 7 Doneu a cadascú el que li correspon: pagueu els impostos i els tributs a qui els demana, respecteu a qui heu de respectar i honreu a qui heu d’honrar. 8 No tingueu cap deute amb ningú, excepte el d’estimar-vos els uns als altres; perquè qui estima els altres ha complert la Llei. 9 De fet, els manaments «no has de cometre adulteri», «no has d’assassinar», «no has de robar», «no has de desitjar el que és dels altres» i tots els altres manaments es resumeixen en això: «Estima els altres com a tu mateix». 10 Qui té amor no fa mal als altres; per això, l’amor és el compliment de la Llei. 11 Heu de fer aquestes coses, perquè sabeu en quin temps vivim. Ja és hora que us desperteu, perquè ara la nostra salvació és més a prop que quan ens vam fer creients. 12 La nit s’està acabant i el dia ja és a prop. Per tant, despullem-nos de les obres de la foscor i vestim-nos amb l’armadura de la llum. 13 Caminem decentment, com quan és de dia, sense festes descontrolades ni borratxeres, sense cometre immoralitat sexual ni tenir un comportament descarat, sense baralles ni enveges. 14 Al contrari, vestiu-vos del Senyor Jesucrist i no busqueu maneres de satisfer els mals desitjos.
11-17 DE MARÇ
TRESORS DE LA BÍBLIA | ROMANS 15, 16
«Demana a Jehovà que et doni aguant i consol»
(Romans 15:4) Perquè tot el que ha estat escrit, ha estat escrit per ensenyar-nos, i ens dóna esperança perquè les Escriptures ens ajuden a aguantar i ens consolen.
«Ploreu amb els que ploren»
11 A part d’aquest relat que explica el dolor que va sentir Jesús, a la Bíblia trobem molts altres textos que ens consolen. I amb raó, perquè «tot el que ha estat escrit, ha estat escrit per ensenyar-nos, i ens dóna esperança perquè les Escriptures ens ajuden a aguantar i ens consolen» (Rm. 15:4). Si estàs trist per la mort d’un ésser estimat, pots trobar consol en altres textos com:
▪ «Jahveh és a prop dels que tenen el cor trencat, i salva els contrits d’esperit» (Sl. 34:18, 19).
▪ «En la multitud dels meus pensaments dins meu, les teves consolacions alegraran la meva ànima» (Sl. 94:19).
▪ «Que el nostre Senyor Jesucrist i Déu, el nostre Pare, qui ens ha estimat i per la seva bondat immerescuda ens ha donat consol etern i una bona esperança, consolin els vostres cors i us enforteixin» (2 Tes. 2:16, 17).
(Romans 15:5) Que el Déu que dóna aguant i consol faci que tots vosaltres penseu com pensava Jesucrist,
Deixa que l’aguant et perfeccioni
5 Jehovà et donarà les forces que necessites. Jehovà és «el Déu de la perseverança i de la consolació» (Rm. 15:5). És l’únic que entén completament, no només els nostres problemes, sinó també l’ambient que ens envolta, les nostres emocions i fins i tot la nostra genètica. Per aquesta raó, Jehovà és el més indicat per ajudar-nos a perseverar. La Bíblia ens assegura: «Ell complirà el desig dels qui el temen, ell també escoltarà llur crit d’auxili, i els salvarà» (Sl. 145:19). Ara bé, com respon Jehovà a les nostres oracions?
(Romans 15:13) Que el Déu que dóna esperança us ompli de goig i pau per la confiança que teniu en ell, perquè la vostra esperança s’enforteixi encara més gràcies al poder de l’esperit sant.
Estima Jehovà, el teu Déu
11 Jehovà ens dóna una ‘esperança que ens omple de joia i pau’ (Rm. 15:13). Aquesta esperança ens ajuda a aguantar les proves de fe. Als ungits que demostrin ‘ser fidels fins a la mort se’ls donarà la corona de la vida’ (Ap. [Rv.] 2:10). I els qui tenen l’esperança de viure a la Terra gaudiran de benediccions eternes al paradís que Jehovà ha promès si es mantenen fidels (Lc. 23:43, NM). Com és natural, saber que tenim aquest futur al nostre abast ens omple d’alegria, pau i amor per Jehovà, de qui prové «tot bon present i tot do perfecte» (Jm. 1:17).
Descobreix perles espirituals
(Romans 15:27) És cert que ho han fet de tot cor, però, de fet, també hi estaven obligats. Perquè si els germans de Jerusalem han compartit els seus béns espirituals amb els que no són jueus, aquests també estan obligats a ajudar-los amb els seus recursos materials.
w89 1/12 p. 24 § 3
«La sinceritat del vostre amor»
Sens dubte, els cristians que no eren d’origen jueu s’haurien d’haver sentit motivats a ajudar els cristians de Jerusalem davant el seu patiment. Al cap i a la fi, se sentien obligats cap ells, ja que des d’allà havia començat la predicació de les bones notícies als no jueus. Amb raó, Pau va dir: «Si els germans de Jerusalem han compartit els seus béns espirituals amb els que no són jueus, aquests també estan obligats a ajudar-los amb els seus recursos materials» (Romans 15:27).
(Romans 16:25) Glòria a Aquell que us pot enfortir, tal com mostren les bones notícies que anuncio i el missatge sobre Jesucrist. Aquestes bones notícies fan referència a la revelació del secret sagrat que ha estat amagat durant molt de temps,
it-2 p. 708 § 5
Presciència, Predeterminació
El Messies, o Crist, havia de ser la descendència promesa a través de la qual es beneirien totes les famílies de la terra (Ga 3:8, 14). La primera vegada que es menciona aquesta «descendència» és després de la rebel·lió a Edèn, però abans del naixement d’Abel (Gn 3:15, BEC). Això va passar uns 4.000 anys abans que s’identifiqués clarament qui seria la «descendència» messiànica i així es revelés el «secret sagrat». Per tant, es podia dir que havia «estat amagat durant molt de temps» (Rm 16:25-27; Ef 1:8-10; 3:4-11).
Lectura de la Bíblia
(Romans 15:1-16) Però nosaltres, que tenim una fe forta, hem de suportar les debilitats dels que no són forts i no fer el que ens agrada a nosaltres. 2 Que cadascun de nosaltres faci el que agrada als altres i el que és bo per edificar-los. 3 Perquè ni tan sols el Crist va buscar el seu propi benefici. Tal com està escrit sobre ell: «He rebut els insults dels que t’insultaven». 4 Perquè tot el que ha estat escrit, ha estat escrit per ensenyar-nos, i ens dóna esperança perquè les Escriptures ens ajuden a aguantar i ens consolen. 5 Que el Déu que dóna aguant i consol faci que tots vosaltres penseu com pensava Jesucrist, 6 per tal que, units i amb una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare del nostre Senyor Jesucrist. 7 Accepteu-vos els uns als altres, tal com el Crist us va acceptar a vosaltres, i així Déu serà glorificat. 8 Perquè vull que sapigueu que Crist es va fer servidor dels jueus per demostrar que Déu sempre diu la veritat, i així confirmar les promeses que Déu havia fet als seus avantpassats 9 i fer que les altres nacions glorifiquin Déu per la seva compassió. Tal com està escrit: «Per aquesta raó et reconeixeré públicament entre les nacions, i alabaré el teu nom amb cançons». 10 I també s’ha dit: «Nacions, alegreu-vos amb el seu poble». 11 I de nou: «Alabeu Jehovà, totes les nacions, i que tots els pobles l’alabin». 12 Isaïes també diu: «Apareixerà l’arrel de Jessè, aquell que s’aixecarà per governar les nacions. I les nacions posaran la seva esperança en ell». 13 Que el Déu que dóna esperança us ompli de goig i pau per la confiança que teniu en ell, perquè la vostra esperança s’enforteixi encara més gràcies al poder de l’esperit sant. 14 Germans meus, estic convençut que esteu plens de bondat i coneixement, i que esteu capacitats per aconsellar-vos els uns als altres. 15 Amb tot, us he escrit amb molta franquesa sobre alguns assumptes que us volia recordar. Ho he fet per la bondat immerescuda que Déu em va mostrar 16 perquè pogués ser servidor de Jesucrist i predicar les bones notícies de Déu a les altres nacions. Participo en aquesta obra santa perquè aquestes nacions siguin una ofrena que agradi a Déu, santificada amb esperit sant.
18-24 DE MARÇ
TRESORS DE LA BÍBLIA| 1 CORINTIS 1-3
«Ets un home carnal o espiritual?»
(1 Corintis 2:14) L’home carnal no accepta les coses de l’esperit de Déu, perquè les considera absurdes; i no les pot arribar a conèixer, perquè s’han d’examinar espiritualment.
Què implica ser una persona espiritual?
4 Fixa’t en la manera de pensar que sol tenir una persona carnal. L’actitud que predomina en el món se centra en els desitjos egoistes i, com diu Pau, és «l’esperit que ara actua en els que són desobedients» (Ef. 2:2). Aquest esperit fa que moltes persones tinguin una actitud passiva i simplement es deixin portar pel que fa la majoria. Com a resultat, es comporten de manera egoista i fan el que creuen que està bé, en lloc d’intentar viure segons les normes de Déu. Es concentren sobretot en les coses materials, i sovint pensen que la seva posició social i els seus propis drets són més importants que els dels altres.
5 A més, aquest tipus de persones moltes vegades practiquen alguna de «les obres de la carn» (Gàl. 5:19-21). A la primera carta que Pau va escriure als corintis, va mencionar més característiques de les persones carnals. Entre d’altres, va dir que promouen divisions, prenen partit quan hi ha desacords, fomenten conflictes, porten els germans als tribunals, no mostren cap mena de respecte ni subjecció, i mengen i beuen sense control. I quan es troben amb una temptació són dèbils i es deixen portar (Prov. 7:21, 22). Judes va dir que es degradarien tant que es podria dir «que no [serien] espirituals» (Jud. 18, 19).
(1 Corintis 2:15, 16) En canvi, l’home espiritual examina totes les coses, però a ell no l’examina ningú. 16 Perquè, «¿qui ha arribat a conèixer la ment de Jehovà perquè el pugui instruir?». Però nosaltres tenim la ment de Crist.
Què implica ser una persona espiritual?
6 Ara bé, com és «l’home espiritual»? A diferència de «l’home carnal», es preocupa per les coses espirituals. Igual que una persona que està interessada per la música es pot dir que té inclinació musical, una persona que valora molt les coses espirituals es pot dir que té inclinació espiritual. La Bíblia mostra que aquesta classe de persona es preocupa per la seva amistat amb Jehovà i intenta seguir el consell de Pau: «Imiteu Déu» (Ef. 5:1). Això vol dir que s’esforça per tenir la mateixa manera de pensar de Jehovà i veure les coses com Ell les veu. Com que Déu és molt real per a ell, fa tot el que pot per viure d’acord amb les Seves normes (Sl. 119:33; 143:10). En lloc de centrar-se en els seus desitjos egoistes, la persona espiritual intenta cultivar «el fruit de l’esperit» (Gàl. 5:22, 23).
Què implica ser una persona espiritual?
15 Com podem imitar Jesús? A 1 Corintis 2:16 se’ns anima a tenir «la ment de Crist» i a Romans 15:5 se’ns diu que pensem «com pensava Jesucrist». Per ser com ell, hem de conèixer la seva manera de pensar, de sentir i d’actuar, i hem de seguir el seu exemple. Jesús es va preocupar principalment per la seva amistat amb Jehovà. Així doncs, és molt important que aprenguem a pensar com Jesús perquè com més ens assemblem a ell, més ens assemblarem al nostre Creador.
Descobreix perles espirituals
(1 Corintis 1:20) On són els savis? On són els mestres de la Llei? On són els filòsofs d’aquest món? ¿No ha fet Déu que la saviesa del món sigui absurda?
it-2 p. 886 § 5
Saviesa
El món amb la seva saviesa va considerar absurd el mitjà que Jehovà va oferir mitjançant Crist, i el va rebutjar. Tot i que és possible que els seus governants haguessin estat uns administradors savis i vàlids, van executar Jesucrist (1Co 1:18; 2:7, 8). Però, Déu va demostrar que «la saviesa dels savis» era absurda i els va avergonyir utilitzant «les coses de Déu» que consideraven absurdes i les persones que veien com «dèbils», «insignificants» i que tenien «per no res» per tal d’acomplir el seu propòsit invariable (1Co 1:19-28). Pau va recordar als germans de la congregació de Corint que «la saviesa d’aquest món» i dels seus governants seria destruïda; per tant, aquesta saviesa no formava part del missatge de l’apòstol (1Co 2:6, 13). I va advertir als cristians de Colosses que ningú els esclavitzés «valent-se de la filosofia [philosophias, literalment ‘amor a la saviesa’] i de raonaments falsos i buits» ja que «tot això es basa en tradicions humanes» (Col 2:8, compara-ho amb els versets 20-23).
(1 Corintis 2:3-5) Us vaig venir a visitar sentint-me incapaç, amb por i gran tremolor; 4 i la meva manera de parlar i el que predicava no consistia en paraules persuasives de saviesa humana, sinó que era una demostració d’esperit i de poder, 5 perquè la vostra fe no es basés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.
w08 15/7 p. 27 § 6
Punts destacats de les cartes als Corintis
2:3-5. Mentre predicava a Corint, centre de la filosofia grega i del coneixement, és possible que Pau pensés que no podria persuadir les persones. Tot i això, no va permetre que ni les seves pors ni cap limitació li impedissin dur a terme la responsabilitat que Déu li havia donat. De la mateixa manera, nosaltres tampoc hauríem de permetre que cap circumstància inesperada es convertís en un obstacle en l’obra de fer deixebles. Podem estar segurs que Jehovà ens ajudarà com ho va fer amb Pau.
Lectura de la Bíblia
(1 Corintis 1:1-17) Pau, escollit per ser apòstol de Jesucrist per voluntat de Déu, i Sòstenes, el nostre germà, 2 a la congregació de Déu que està a Corint, a vosaltres que heu sigut santificats en unió amb Jesucrist, escollits per ser sants, juntament amb tots els que per tot arreu invoquen el nom del nostre Senyor Jesucrist, Senyor d’ells i nostre: 3 Que Déu, el nostre Pare, i el Senyor Jesucrist us mostrin bondat immerescuda i us donin pau. 4 Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, per causa de la bondat immerescuda que Déu us ha donat per mitjà de Jesucrist; 5 perquè en ell heu estat enriquits en totes les coses, incloent la capacitat per parlar i un coneixement complet. 6 I és que el testimoni sobre el Crist s’ha consolidat entre vosaltres, 7 de manera que no us falta cap tipus d’habilitat, mentre espereu amb moltes ganes la revelació del nostre Senyor Jesucrist. 8 Déu també us farà ferms fins al final, perquè ningú tingui motius per acusar-vos en el dia del nostre Senyor Jesucrist. 9 Déu és fidel, i us ha escollit perquè estigueu units amb el seu Fill, el nostre Senyor Jesucrist. 10 Germans, en nom del nostre Senyor Jesucrist, us demano que estigueu d’acord en el que parleu i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu completament units en la mateixa manera de pensar i en la mateixa opinió. 11 Perquè alguns de la casa de Cloe m’han fet saber, germans meus, que hi ha desacords entre vosaltres. 12 El que vull dir és que alguns dieu: «Jo sóc de Pau», altres: «Doncs jo, d’Apol·los», altres: «Jo, de Cefes», i uns altres: «Jo, de Crist». 13 ¿És que el Crist està dividit? ¿Veritat que Pau no va ser executat al pal per vosaltres? O, ¿vau ser batejats en nom de Pau? 14 Dono gràcies a Déu que no vaig batejar ningú de vosaltres, excepte Crisp i Gaius, 15 perquè així ningú pot dir que vau ser batejats en nom meu. 16 És cert que també vaig batejar els de la casa d’Estèfanes, però no recordo haver batejat ningú més. 17 Perquè Crist no em va enviar a batejar, sinó a proclamar les bones notícies, però sense utilitzar la manera de parlar dels savis, perquè si no, la mort del Crist en el pal de turment no serviria per a res.
25-31 DE MARÇ
TRESORS DE LA BÍBLIA | 1 CORINTIS 4-6
«Una mica de llevat fa fermentar tota la massa»
(1 Corintis 5:1, 2) Se sent a dir que entre vosaltres hi ha un cas d’immoralitat sexual. Em refereixo al cas d’un home que viu amb la dona del seu pare. Aquest tipus d’immoralitat sexual no es dóna ni entre els que no són creients. 2 ¿I n’esteu orgullosos? ¿No us hauríeu de lamentar i expulsar l’home que ha fet això?
(1 Corintis 5:5-8) entregueu aquest home a Satanàs per eliminar la seva influència pecaminosa. Així, l’esperit serà conservat en el dia del Senyor. 6 No és bo que us enorgulliu. ¿No sabeu que una mica de llevat fa fermentar tota la massa? 7 Desfeu-vos del llevat vell perquè pugueu ser una massa nova, sense llevat, tal com sou en realitat. Perquè Crist, el nostre corder de la Pasqua, ha sigut sacrificat. 8 Per tant, celebrem la festa, no amb el llevat vell ni amb el llevat de la dolenteria i la maldat, sinó amb el pa sense llevat de la sinceritat i la veritat.
(1 Corintis 5:13) mentre que és Déu qui jutja els de fora? «Traieu la persona malvada d’enmig vostre.»
it-2 p. 211, 212
Llevat
L’apòstol Pau va utilitzar el mateix exemple quan va manar als germans de Corint que expulsessin de la congregació un home que portava un estil de vida immoral. Els va dir: «¿No sabeu que una mica de llevat fa fermentar tota la massa? Desfeu-vos del llevat vell perquè pugueu ser una massa nova, sense llevat, tal com sou en realitat. Perquè Crist, el nostre corder de la Pasqua, ha sigut sacrificat». A continuació els va explicar a què es referia quan parlava del «llevat»: «Per tant, celebrem la festa, no amb el llevat vell ni amb el llevat de la dolenteria i la maldat, sinó amb el pa sense llevat de la sinceritat i la veritat» (1Co 5:6-8). Aquí Pau va utilitzar el símbol de la festa dels Pans sense llevat, que se celebrava just després de la Pasqua. Tal com una mica de llevat fa fermentar tota la massa del pa, la congregació com a conjunt deixaria d’estar neta als ulls de Jehovà si no eliminaven la mala influència d’aquest home immoral. Havien d’actuar per fer fora el «llevat» de la congregació, tal com els israelites no podien tenir llevat a les seves cases durant la festa.
it-2 p. 972, 973
Satanàs
Què va voler dir Pau amb les paraules «entregueu aquest home a Satanàs per eliminar la seva influència pecaminosa»?
Pau va donar instruccions als germans de Corint sobre què fer amb aquest membre de la congregació que havia comès incest amb la dona del seu pare, i va escriure: «Entregueu aquest home a Satanàs per eliminar la seva influència pecaminosa» (1Co 5:5). Era una ordre d’expulsar l’home de la congregació, tallant de soca-rel tota relació que tinguessin amb ell (1Co 5:13). En entregar-lo a Satanàs se l’estava fent fora de la congregació per entregar-lo al món que està governat per Satanàs. Com «una mica de llevat» dins «la massa», aquest home era una «influència pecaminosa» dins la congregació i expulsant-lo, la congregació eliminaria aquesta «influència pecaminosa» (1Co 5:6, 7). De la mateixa manera, Pau va haver d’entregar Himeneu i Alexandre a Satanàs, perquè van deixar a un costat la seva fe i no van fer cas a la seva bona consciència, i com a resultat van patir un naufragi espiritual (1Tm 1:20).
(1 Corintis 5:9-11) En la carta que us vaig escriure us vaig dir que deixéssiu de tenir tractes amb els que practiquen immoralitat sexual. 10 Però amb això no em referia a deixar de tenir tractes del tot amb la gent d’aquest món que practica immoralitat sexual, o amb els avariciosos, els lladres o els idòlatres; perquè si no, hauríeu de sortir fora del món. 11 Però ara us escric perquè deixeu de tenir tractes amb qualsevol que s’anomeni germà però que practiqui immoralitat sexual, o que sigui avariciós, idòlatra, injuriador, borratxo o lladre, i ni tan sols mengeu amb ell.
Com tractar una persona expulsada
Com hem de tractar una persona expulsada? La Bíblia contesta: «No heu de tenir tractes amb els qui duen el nom de germans però són immorals, usurers, idòlatres, calumniadors, embriacs o lladres. Amb gent d’aquesta mena no heu de compartir ni tan sols la taula!» (1 Corintis 5:11, BCI). Respecte de tothom que «no es manté en la doctrina del Crist», llegim: «No l’acolliu a casa vostra ni el saludeu, perquè els qui el saludessin tindrien part en les seves males obres» (2 Joan 9-11, BCI). Per això, no tenim cap relació de tipus espiritual ni social amb els expulsats. A La Atalaya del 15 de novembre de 1981, pàgina 19, es va dir: «Un simple “Hola!” a algú pot ser el primer pas que porti a una conversa o fins i tot a una amistat. Voldríem fer aquest primer pas amb una persona expulsada?».
Descobreix perles espirituals
(1 Corintis 4:9) Perquè em sembla que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha exhibit els últims, com els condemnats a mort, ja que ens hem convertit en un espectacle per al món, per als àngels i per als homes.
w09 15/5 p. 24 § 16
Els àngels: «Esperits que fan un servei sagrat»
16 Quan els cristians passem per proves som «un espectacle [...] per als àngels» (1 Cor. 4:9). Els àngels ens observen amb gran satisfacció quan som fidels a Jehovà i fins i tot s’alegren quan un pecador es penedeix (Lc. 15:10). No els hi passa per alt la bona conducta de les cristianes. La Bíblia diu que «per causa dels àngels, la dona ha de portar un senyal de submissió al cap» (1 Cor. 11:3, 10). Els àngels es complauen quan veuen les germanes i tots els altres servents de Déu a la terra respectar l’ordre i l’autoritat teocràtica. Aquesta obediència és un bon recordatori per a aquests fills celestials de Déu.
(1 Corintis 6:3) ¿No sabeu que nosaltres jutjarem els àngels? Aleshores, per què no jutgem els assumptes d’aquesta vida?
it-2 p. 216
Llei
Lleis per als àngels. Els àngels, superiors als homes, se subjecten a la llei i els manaments de Déu (He 1:7, 14; Sl 104:4). Jehovà fins i tot va donar ordres i va imposar restriccions al seu adversari, Satanàs (Jb 1:12; 2:6). L’arcàngel Miquel va reconèixer i respectar la posició de Jehovà com a Jutge Suprem quan, a una discussió amb el Diable, va dir: «Que Jehovà et reprengui» (Jud 9; compara-ho amb Za 3:2). Jehovà va posar tots els àngels sota l’autoritat de Jesucrist un cop glorificat (He 1:6; 1Pe 3:22; Mt 13:41; 25:31; Flp 2:9-11). Jesús va enviar un àngel missatger a Joan (Ap 1:1). Ara bé, a 1 Corintis 6:3 l’apòstol Pau diu que els germans espirituals de Crist jutjaran àngels, segurament perquè participaran d’alguna manera en el judici contra els esperits malvats.
Lectura de la Bíblia
(1 Corintins 6:1-14) Quan algú de vosaltres té un desacord amb un altre, ¿com s’atreveix a anar al tribunal davant d’homes injustos, i no davant dels sants? 2 ¿És que no sabeu que els sants jutjaran el món? I si vosaltres heu de jutjar el món, ¿no sou capaços de jutjar assumptes de poca importància? 3 ¿No sabeu que nosaltres jutjarem els àngels? Aleshores, per què no jutgem els assumptes d’aquesta vida? 4 Per tant, si heu de jutjar assumptes d’aquesta vida, per què escolliu com a jutges homes que no estan ben vistos per la congregació? 5 Us ho dic perquè sentiu vergonya! ¿És que entre vosaltres no hi ha ningú prou savi per fer de jutge entre els seus germans? 6 En canvi, un germà porta un altre germà al tribunal, i ho fa davant de no creients! 7 En realitat, és una derrota per a vosaltres quan teniu causes els uns contra els altres. En comptes d’això, per què no deixeu que us perjudiquin? Per què no deixeu que us estafin? 8 Però sou vosaltres els que perjudiqueu i estafeu, i ho feu als vostres germans! 9 ¿És que no sabeu que els injustos no heretaran el Regne de Déu? No us enganyeu. Els que practiquen immoralitat sexual, els idòlatres, els adúlters, els que se sotmeten a actes homosexuals, els que practiquen homosexualitat, 10 els lladres, els avariciosos, els borratxos, els injuriadors i els estafadors no heretaran el Regne de Déu. 11 I això és el que alguns de vosaltres éreu. Però ara heu sigut netejats, heu sigut santificats, heu sigut declarats justos en el nom del Senyor Jesucrist i amb l’esperit del nostre Déu. 12 Tot m’està permès, però no tot és beneficiós. Tot m’està permès, però no em deixaré dominar per res. 13 El menjar és per a l’estómac, i l’estómac per al menjar, però Déu els destruirà tots dos. El cos no és per a la immoralitat sexual, sinó per al Senyor, i el Senyor és per al cos. 14 I Déu va ressuscitar el Senyor, i també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder.