Referències del Quadern d’activitats per a la reunió Vida cristiana i predicació
2-8 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | APOCALIPSI 7-9
«Jehovà beneeix una gran multitud incomptable»
(Apocalipsi 7:9) Després d’això, vaig veure una gran multitud que ningú era capaç de comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües, que estaven drets davant del tron i davant del Corder. Anaven vestits amb roba blanca i portaven fulles de palmera a les mans.
it-1 p. 1035 § 4
Gran multitud
Això fa que ens plantegem la pregunta: si la «gran multitud» són persones que aconsegueixen la salvació i que continuen vivint a la terra, per què es diu que estan «drets davant del tron [de Déu] i davant del Corder»? (Ap 7:9). La posició d’estar dret a vegades s’utilitza a la Bíblia per indicar que una persona o un grup té l’aprovació de qui està al seu davant (Sl 1:5; 5:5; Pr 22:29; Lc 1:19). De fet, en el capítol anterior d’Apocalipsi es descriu com «els reis de la terra, els alts càrrecs, els comandants militars, els rics, els poderosos, tots els esclaus i totes les persones lliures» tracten d’amagar-se «d’Aquell que està assegut al tron i de la ira del Corder, perquè ha arribat el gran dia de la seva ira, i ¿qui podrà sobreviure?» (Ap 6:15-17; compara-ho amb Lc 21:36). Per tant, sembla que la «gran multitud» està formada per aquells que sobreviuen durant aquell temps d’ira i poden estar «drets» o aprovats per Déu i el Corder.
(Apocalipsi 7:14) Tot seguit li vaig respondre: «Senyor meu, tu ets qui ho sap». I ell em va dir: «Aquests són els que vénen de la gran tribulació, i han rentat i blanquejat la seva roba amb la sang del Corder.
it-2 p. 1155 § 6
Tribulació
Unes tres dècades després de la destrucció de Jerusalem, a l’apòstol Joan se li va dir, fent referència a una gran multitud de persones de totes les nacions, tribus i pobles: «Aquests són els que vénen de la gran tribulació» (Ap 7:13, 14). El fet que una gran multitud vingui de la gran tribulació demostra que ha sobreviscut. Una idea similar es transmet a Fets 7:9, 10: «Déu estava amb ell [Josep], i el va rescatar de totes les seves desgràcies». Que es rescatés Josep de totes les seves desgràcies, o tribulacions, no només volia dir que se l’havia enfortit per aguantar-les, sinó que també n’havia sobreviscut.
(Apocalipsi 7:15-17) És per això que estan davant del tron de Déu servint-lo nit i dia al seu temple; i Aquell que està assegut al tron els protegirà. 16 No tindran gana ni set mai més, ni els cremarà el sol ni la xafogor, 17 perquè el Corder, que està al mig del tron, els pasturarà i els portarà a les fonts de l’aigua de la vida. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls».
it-1 p. 1035 § 3
Gran multitud
Com identificar-la. El capítol 7 d’Apocalipsi i altres relats paral·lels ens donen la clau per identificar la «gran multitud». Apocalipsi 7:15-17 (nota) diu que Déu «estendrà la seva tenda sobre ells», «els portarà a les fonts de l’aigua de la vida» i «eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls». Trobem expressions semblants a Apocalipsi 21:2-4 (nota): «La tenda de Déu està amb la humanitat», «eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls» i «la mort ja no existirà». Aquesta visió no parla de persones al cel, d’on prové la Nova Jerusalem, sinó de persones a la terra.
Descobreix perles espirituals
(Apocalipsi 7:1) Després d’això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, que retenien amb força els quatre vents de la terra perquè no bufessin sobre la terra ni sobre el mar ni sobre els arbres.
re p. 115 § 4
Se segella l’Israel de Déu
4 Sense cap mena de dubte, aquests quatre àngels representen quatre grups d’àngels. Jehovà els fa servir per retenir l’execució del judici fins el moment que ell ha escollit. Quan els àngels alliberin a la vegada aquests vents d’ira divina des del nord, el sud, l’est i l’oest, la devastació serà terrible. A una escala més gran, ens recorda quan Jehovà va fer servir els quatre vents per escampar els elamites de l’antiguitat dispersant-los i exterminant-los (Jeremies 49:36-38). Serà un vent tempestuós i molt més devastador que la tempesta amb la que Jehovà va destruir per complet la nació d’Ammon (Amós 1:13-15). Cap part de l’organització terrestre de Satanàs podrà romandre dempeus davant el dia de la ira de Jehovà, quan ell vindiqui la seva sobirania per tota l’eternitat (Salm 83:15, 18; Isaïes 29:5, 6).
(Apocalipsi 9:11) El seu rei és l’àngel de l’abisme, que en hebreu s’anomena Abadon, i en grec, Apol·lion.
it-1 p. 12
Abadon
Qui és l’Abadon, l’àngel de l’abisme?
Tot i això, a Apocalipsi 9:11 el terme «Abadon» s’utilitza com el nom de «l’àngel de l’abisme». El nom que correspon en grec és «Apol·lion», que vol dir ‘destructor’. En el segle XIX es va intentar demostrar que aquestes paraules profètiques aplicaven a persones com l’emperador Vespasià, Mahoma, i fins i tot Napoleó; i la majoria creia que aquest àngel era satànic. Tinguem en compte, però, que a Apocalipsi 20:1-3 l’àngel que porta «la clau de l’abisme» és un representant celestial de Déu. Aquest àngel, lluny de ser satànic, és l’encarregat de lligar i llançar Satanàs a l’abisme. Fent al·lusió a Apocalipsi 9:11, el llibre The Interpreter’s Bible diu: «L’Abadon, en canvi, és un àngel de Déu no de Satanàs. És l’encarregat de destruir seguint les instruccions de Déu».
Després d’analitzar les cites bíbliques hebrees anteriors, no hi ha dubte que la paraula abaddon està relacionada amb el Xeol i la mort. A Apocalipsi 1:18 llegim les paraules de Jesús: «Ara visc per sempre, i tinc les claus de la mort i de la Tomba». El poder que té sobre l’abisme es mostra a Lluc 8:31. A més, Hebreus 2:14 parla del seu poder destructor, que inclou destruir Satanàs, quan diu que Jesús «es va tornar de carn i ossos, perquè per mitjà de la seva mort pogués acabar amb aquell que pot causar la mort, és a dir, el Diable». I a Apocalipsi 19:11-16 se l’identifica clarament com el destructor o executor anomenat per Déu (consulta it-S APOLIÓN).
Lectura de la Bíblia
(Apocalipsi 7:1-12) Després d’això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, que retenien amb força els quatre vents de la terra perquè no bufessin sobre la terra ni sobre el mar ni sobre els arbres. 2 I vaig veure un altre àngel que pujava de l’est i que portava un segell del Déu viu. I va cridar amb veu alta als quatre àngels que havien rebut poder per fer mal a la terra i al mar: 3 «No feu mal ni a la terra ni al mar ni als arbres fins que haguem segellat els esclaus del nostre Déu al front». 4 I vaig sentir el nombre dels que van ser segellats: 144.000. Eren de totes les tribus dels fills d’Israel: 5 de la tribu de Judà, 12.000; de la tribu de Rubèn, 12.000; de la tribu de Gad, 12.000; 6 de la tribu d’Aser, 12.000; de la tribu de Neftalí, 12.000; de la tribu de Manassès, 12.000; 7 de la tribu de Simeó, 12.000; de la tribu de Leví, 12.000; de la tribu d’Issacar, 12.000; 8 de la tribu de Zabuló, 12.000; de la tribu de Josep, 12.000; i de la tribu de Benjamí, 12.000. 9 Després d’això, vaig veure una gran multitud que ningú era capaç de comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües, que estaven drets davant del tron i davant del Corder. Anaven vestits amb roba blanca i portaven fulles de palmera a les mans. 10 I cridaven amb veu forta: «La salvació ve del nostre Déu, que està assegut al tron, i del Corder». 11 Tots els àngels estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre querubins, i es van agenollar de cara a terra davant del tron i van adorar Déu, 12 dient: «Amén! Que el nostre Déu rebi l’alabança, la glòria, la saviesa, l’agraïment, l’honor, el poder i la força per sempre. Amén».
9-15 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | APOCALIPSI 10-12
«Es mata dos testimonis i se’ls torna a la vida»
(Apocalipsi 11:3) Faré que els meus dos testimonis profetitzin vestits de sac durant 1.260 dies.
Preguntes dels lectors
Qui són els dos testimonis del capítol 11 d’Apocalipsi?
Apocalipsi (Revelació) 11:3 parla de dos testimonis que profetitzarien durant 1.260 dies. A continuació, el relat diu que la bèstia salvatge els venceria i els mataria. Però després de «tres dies i mig» aquests dos testimonis tornarien a viure, cosa que deixaria atònits tots els qui ho veiessin (Ap. 11:7, 11).
Qui són aquests dos testimonis? Vegem alguns detalls d’aquest relat que ens ajudaran a identificar-los. En primer lloc, s’indica que els dos testimonis estan simbolitzats per «dos olivers» i «dos portallànties» (Ap. 11:4). Això ens recorda el portallànties i els dos olivers que es descriuen a la profecia de Zacaries. Es diu que aquests olivers representaven «els dos Ungits» de Jehovà, el governador Zorobabel i el gran sacerdot Jeixua (o Josuè), «que estan davant el Senyor de tota la terra» (Zac. 4:1-3, 14, MM). En segon lloc, s’indica que els dos testimonis farien miracles semblants als que van fer Moisès i Elies (compara Apocalipsi 11:5, 6 amb Nombres 16:1-7, 28-35 i 1 Reis 17:1; 18:41-45).
Què tenen en comú els relats d’Apocalipsi i Zacaries? En els dos casos es parla de servents ungits de Déu que van portar la davantera durant un període de proves molt difícil. Per tant, en el compliment de la profecia del capítol 11 d’Apocalipsi, els germans ungits que portaven la davantera quan es va establir el Regne de Déu al cel l’any 1914 van predicar «vestits de sac» durant un període de tres anys i mig.
Després de predicar vestits de sac, aquests ungits van ser empresonats durant un període de temps més breu, tres dies i mig simbòlics. Per això es diu figurativament que van ser assassinats. Per als enemics del poble de Déu, la seva obra havia mort, fet que els va provocar molta alegria (Ap. 11:8-10).
Tot i això, tal com mencionava la profecia, després d’aquests tres dies i mig els dos testimonis van tornar a viure. No només se’ls va alliberar de la presó, sinó que els qui es van mantenir fidels van rebre un nomenament especial de Jehovà mitjançant Jesucrist. Així, doncs, aquests ungits van estar entre els qui, el 1919, van rebre el nomenament de servir com el «servent fidel i assenyat» per atendre les necessitats espirituals del poble de Déu durant aquests darrers dies (Mt. 24:45-47; Ap. 11:11, 12).
És interessant que a Apocalipsi 11:1, 2 es relacionin aquests esdeveniments amb un temps en què es mesuraria, o examinaria, el temple espiritual. Al capítol 3 de Malaquies es parla d’una inspecció semblant d’aquest temple que aniria seguida d’un procés de purificació (Mal. 3:1-4). Quant duraria aquest període d’inspecció i purificació? S’estendria des de 1914 fins a principis de 1919, i inclouria els 1.260 dies (42 mesos) i els tres dies i mig simbòlics mencionats al capítol 11 d’Apocalipsi.
Que contents estem que Jehovà hagi realitzat aquesta obra de refinament espiritual per purificar un poble especial, zelós de bones obres! (Tt. 2:14.) A més, apreciem molt l’exemple que ens van donar els cristians ungits fidels que van portar la davantera durant aquest període de prova. Així van demostrar ser els dos testimonis del capítol 11 d’Apocalipsi.
(Apocalipsi 11:7) Quan hagin acabat de donar testimoni, la bèstia ferotge que puja de l’abisme farà guerra contra ells, els vencerà i els matarà.
(Apocalipsi 11:11) Després dels tres dies i mig, l’esperit de vida que ve de Déu va entrar dins d’ells i es van posar drets, i una gran por es va apoderar dels que els van veure.
Descobreix perles espirituals
(Apocalipsi 10:9, 10) Em vaig apropar a l’àngel i li vaig demanar que em donés el rotlle. Ell em va dir: «Agafa’l i menja-te’l. T’amargarà l’estómac, però a la boca el trobaràs dolç com la mel». 10 Llavors, vaig agafar el rotlle de la mà de l’àngel i me’l vaig menjar. A la boca el vaig trobar dolç com la mel, però quan me’l vaig empassar, em va amargar l’estómac.
it-2 p. 865 § 1
Rotlle
Ús simbòlic. En moltes ocasions a la Bíblia s’ha utilitzat la paraula rotlle de manera simbòlica. Tant Ezequiel com Zacaries van veure un rotlle escrit per totes dues bandes. Com que normalment només s’escrivia per una banda, el fet d’escriure per totes dues podia significar la importància, l’abast i la serietat dels judicis escrits en aquests rotlles (Ez 2:9-3:3; Za 5:1-4). A la visió d’Apocalipsi, «Aquell que estava assegut al tron» sostenia un rotlle amb set segells a la seva mà dreta. D’aquesta manera ningú podia saber el que estava escrit fins que el Corder de Déu obrís els segells (Ap 5:1, 12; 6:1, 12-14). Més endavant, en aquesta mateixa visió, se li va donar un rotlle a Joan i se li va demanar que se’l mengés. Tot i que tenia un gust dolç per a Joan, al seu estómac se li va fer amarg. Donat que el rotlle estava obert, i no segellat, això indicava que el missatge que contenia s’havia de saber. El seu contingut era «dolç» per a Joan però el que se li va dir que havia de profetitzar, aparentment, era amarg (Ap 10:1-11). De manera semblant, a Ezequiel també se li va mostrar un rotlle que contenia «planys i sospirs i ais» (Ez 2:10).
(Apocalipsi 12:1-5) Aleshores vaig veure un gran senyal al cel: una dona vestida de sol, que tenia la lluna sota els peus i que al cap hi portava una corona de dotze estrelles. 2 Estava embarassada i cridava pels dolors, perquè estava a punt de donar a llum. 3 Vaig veure un altre senyal al cel. Mira! Un gran drac de color vermell, que tenia set caps i deu banyes, i als caps hi duia set corones; 4 i amb la cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les va llançar a la terra. I el drac es va posar davant de la dona que estava a punt de donar a llum per devorar el seu fill quan nasqués. 5 Ella va donar a llum un fill que governarà totes les nacions amb una vara de ferro. I de seguida es van emportar el nen cap a Déu i el seu tron.
it-1 p. 717, 718
Dolors de part
En la visió de Joan registrada a Apocalipsi, aquest va veure una dona celestial que «cridava pels dolors, perquè estava a punt de donar a llum». El nadó era «un fill que governarà totes les nacions amb una vara de ferro». Tot i els esforços del drac per devorar-lo «es van emportar el nen cap a Déu i el seu tron» (Ap 12:1, 2, 4-6). A l’antiguitat es tenia el costum de presentar el nadó davant el seu pare perquè l’acceptés. Per tant, el fet que s’emportessin el nen cap a Déu volia dir que Ell l’acceptava com el seu propi fill (consulta it-S NACIMIENTO). De tot això s’entén que la «dona» és l’esposa de Déu, és a dir, «la Jerusalem de dalt», la qual a la vegada és la «mare» de Crist i dels seus «germans» espirituals (Ga 4:26; He 2:11, 12, 17).
Per descomptat, la «dona» celestial de Déu és perfecta, per això el part que tindria seria sense dolor literal. De manera simbòlica, aquests dolors indiquen que la «dona» sabia que el part seria imminent; «estava a punt de donar a llum» (Ap 12:2).
Qui seria aquest «fill»? Ell governaria «totes les nacions amb una vara de ferro». Això és el que es va profetitzar a Salm 2:6-9 sobre el Rei Messiànic de Déu. Però Joan va veure aquesta visió molt temps després que Jesús nasqués a la terra, morís i ressuscités. És per això que la visió es refereix al naixement del Regne Messiànic a les mans del fill de Déu, Jesucrist. Aquest, després d’haver ressuscitat, va seure «a la dreta de Déu, i des de llavors està esperant fins que els seus enemics siguin posats sota els seus peus» (He 10:12, 13; Sl 110:1; Ap 12:10).
Lectura de la Bíblia
(Apocalipsi 10:1-11) I vaig veure un altre àngel poderós que baixava del cel vestit d’un núvol, tenia un arc iris sobre el cap, la seva cara era com el sol i les seves cames eren com columnes de foc, 2 i a la mà hi portava un petit rotlle obert. Va posar el peu dret al mar i el peu esquerre a la terra, 3 i va cridar amb veu forta com un lleó que rugeix. I quan va cridar, vaig sentir les veus dels set trons. 4 Quan els set trons van parlar, jo estava a punt d’escriure el que havien dit, però vaig sentir una veu del cel que deia: «Guarda en secret el que han dit els set trons, i no ho escriguis». 5 L’àngel que havia vist dret damunt del mar i de la terra va aixecar la mà dreta cap al cel, 6 i va jurar per Aquell que viu per sempre, que va crear el cel, la terra, el mar i tot el que contenen: «S’ha acabat el temps d’espera. 7 El secret sagrat que Déu va anunciar com a bones notícies als seus esclaus els profetes es complirà quan el setè àngel estigui a punt de tocar la seva trompeta». 8 I vaig tornar a sentir que la veu del cel em parlava, i em va dir: «Vés, agafa el rotlle obert de la mà de l’àngel que està dret damunt del mar i de la terra». 9 Em vaig apropar a l’àngel i li vaig demanar que em donés el rotlle. Ell em va dir: «Agafa’l i menja-te’l. T’amargarà l’estómac, però a la boca el trobaràs dolç com la mel». 10 Llavors, vaig agafar el rotlle de la mà de l’àngel i me’l vaig menjar. A la boca el vaig trobar dolç com la mel, però quan me’l vaig empassar, em va amargar l’estómac. 11 I vaig sentir que la veu em deia: «Encara has de profetitzar sobre pobles, nacions, llengües i molts reis».
16-22 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | APOCALIPSI 13-16
«No tinguis por de les temibles bèsties»
(Apocalipsi 13:1, 2) I el drac es va quedar quiet sobre la sorra del mar. I vaig veure una bèstia ferotge que sortia del mar, que tenia deu banyes i set caps, i duia deu corones a les banyes, i sobre els caps, noms blasfems. 2 La bèstia ferotge que vaig veure era com un lleopard, i les seves potes eren com les d’un ós i la seva boca era com la d’un lleó. I la bèstia va rebre del drac la seva força, el seu tron i molta autoritat.
Jehovà és «el revelador dels misteris»
6 A finals del segle I de la n. e., Jesús li va mostrar a Joan una sèrie de visions sorprenents (Ap. 1:1). En una d’elles Joan va veure un drac, que representa el Diable, dret a la vora d’un mar immens (llegeix Apocalipsi 13:1, 2). També va veure pujar una bèstia del mar que va rebre gran poder del Diable. Més tard, un àngel li va explicar a Joan que els set caps de la bèstia escarlata, que és una imatge de la bèstia d’Apocalipsi 13:1, representen «set reis» o governs (Ap. 13:14, 15; 17:3, 9, 10). En el moment que Joan va escriure Apocalipsi, cinc d’aquests reis ja ‘havien caigut’, un estava governant i un ‘encara no havia vingut’. Qui són aquests governs o potències mundials? Analitzarem cadascun dels caps de la bèstia que descriu el llibre d’Apocalipsi. També veurem que les paraules de Daniel van afegir detalls d’alguns d’aquests regnes, de vegades segles abans que existissin.
(Apocalipsi 13:11) Després vaig veure una altra bèstia ferotge que sortia de la terra, i tenia dues banyes com un corder, però va començar a parlar com un drac.
(Apocalipsi 13:15) I se li va permetre donar vida a l’estàtua de la bèstia ferotge perquè parlés i fes matar tots aquells que es neguen a adorar l’estàtua de la bèstia ferotge.
re p. 194 § 26
Lluitant contra dues bèsties ferotges
26 Quina podria ser? La potència mundial angloamericana. La mateixa que representava el setè cap de la primera bèstia ferotge, però jugant un paper molt especial! Si agafem aquesta bèstia ferotge per separat, podrem veure amb més claredat com actua de manera independent en l’escena mundial. Aquesta bèstia ferotge simbòlica de dues banyes està formada per dues potències coexistents, independents, però que col·laboren políticament entre elles. Les seves «dues banyes» com les d’«un corder» li donen l’aparença de ser mansa, inofensiva i amb una forma de govern il·luminada que tothom hauria d’obeir. Però, en realitat, parla «com un drac» perquè pressiona i amenaça tot aquell que no vulgui acceptar el seu govern, fins i tot fa servir la violència. En comptes de promoure l’obediència al Regne de Déu sota la governació del Seu Corder, ha fomentat els interessos de Satanàs, el gran drac. Les divisions nacionalistes i l’odi han contribuït a l’adoració de la primera bèstia ferotge.
re p. 195 § 30, 31
Lluitant contra dues bèsties ferotges
30 La història identifica aquesta imatge com l’organització que la Gran Bretanya i els Estats Units van proposar, promoure i donar suport; se la va conèixer inicialment com la Societat de Nacions. Més tard, al capítol 17 d’Apocalipsi apareixerà amb una forma diferent, la d’una bèstia ferotge de color escarlata que viu i respira, i que té una existència independent. Aquesta organització internacional diu de manera fanfarrona que és l’única capaç de portar pau i seguretat a la humanitat. Però, més aviat, s’ha convertit en un fòrum on les nacions que la formen s’insulten i s’ataquen verbalment. A més, ha amenaçat amb aïllar qualsevol país o poble que no se sotmeti a la seva autoritat. De fet, la Societat de Nacions va expulsar els països que no van donar suport a les seves ideologies. Quan comenci la gran tribulació, les banyes militars de la bèstia ferotge compliran amb el seu devastador paper (Apocalipsi 7:14; 17:8, 16).
31 Des de la Segona Guerra Mundial, la imatge de la bèstia ferotge, coneguda ara com l’Organització de les Nacions Unides, ha matat de manera literal. Per exemple, el 1950 l’ONU va prendre partit en la guerra entre Corea del Nord i Corea del Sud. L’ONU juntament amb Corea del Sud va matar aproximadament 1.420.000 persones de Corea del Nord i la Xina. També, entre 1960 i 1964, l’exèrcit de les Nacions Unides estava actiu al Congo (actualment la República Democràtica del Congo). A més, els líders mundials, inclosos el papa Pau VI i el papa Joan Pau II, van continuar afirmant que aquesta imatge és l’última i la millor esperança per aconseguir la pau. Insisteixen que si la humanitat no l’obeeix, la raça humana es destruirà. En sentit figurat, estan provocant la mort de tots els que rebutgen seguir i adorar la imatge (Deuteronomi 5:8, 9).
(Apocalipsi 13:16, 17) Fa que tots —petits i grans, rics i pobres, lliures i esclaus— rebin una marca a la mà dreta o al front, 17 i que ningú pugui comprar ni vendre excepte els que tenen la marca, que és el nom de la bèstia ferotge o el número que correspon al seu nom.
w09 15/2 p. 4 § 2
Punts destacats del llibre d’Apocalipsi (part 2)
13:16, 17. Tot i les dificultats que puguem tenir per realitzar activitats quotidianes com comprar o vendre, no hauríem de permetre que la bèstia ferotge ens pressioni fins el punt de dominar les nostres vides. Acceptar la «marca [de la bèstia ferotge] a la mà dreta o al front» seria igual que permetre-li controlar les nostres accions o influir en la nostra manera de pensar.
Descobreix perles espirituals
(Apocalipsi 16:13, 14) I vaig veure tres missatges impurs que semblaven granotes i que sortien de la boca del drac, de la boca de la bèstia ferotge i de la boca del fals profeta. 14 De fet, són missatges que vénen dels dimonis i que van a trobar els reis de tota la terra fent grans senyals per convocar-los a la guerra del gran dia de Déu, el Totpoderós.
w09 15/2 p. 4 § 5
Punts destacats del llibre d’Apocalipsi (part 2)
16:13-16. Els «missatges impurs» simbolitzen la propaganda demoníaca que té l’objectiu d’assegurar-se que els reis de la terra no es deixin influir pel vessament dels set bols de la ira de Déu. En comptes d’això, els manipula per oposar-se a Jehovà (Mt. 24:42, 44).
(Apocalipsi 16:21) Aleshores, va caure del cel una gran pedregada sobre les persones, i les pedres pesaven aproximadament un talent, i les persones van blasfemar contra Déu per la pedregada, perquè la plaga va ser molt destructiva.
«S’acosta el vostre alliberament»
9 Durant la gran tribulació no serà el moment de predicar les bones notícies del Regne; el temps de predicar aquest missatge ja haurà passat. «La fi» haurà arribat! (Mt. 24:14.) Els servents de Déu anunciaran amb valentia un contundent missatge de judici. Probablement proclamaran que el món de Satanàs està a punt de desaparèixer per complet. Per això, la Bíblia diu que aquest missatge serà com una pedregada: «Caigué del cel sobre els homes una gran pedregada, com d’un talent. I els homes blasfemaren Déu pel flagell de la pedregada, perquè la plaga és tremendament gran» (Ap. 16:21).
Lectura de la Bíblia
(Apocalipsi 16:1-16) I vaig sentir una veu forta que sortia del santuari i deia als set àngels: «Aneu i aboqueu a la terra els set bols de la ira de Déu». 2 El primer àngel se’n va anar i va abocar el seu bol a la terra. I a les persones que tenien la marca de la bèstia ferotge i que adoraven la seva estàtua, els hi va sortir una llaga dolorosa i maligna. 3 El segon àngel va abocar el seu bol al mar. I el mar es va convertir en sang, com la sang d’un mort, i tots els éssers vius del mar van morir. 4 El tercer àngel va abocar el seu bol als rius i a les fonts d’aigua, i es van convertir en sang. 5 I vaig sentir l’àngel de les aigües que deia: «Tu, Aquell que és i que era, el Lleial, tu ets just, perquè has dictat aquestes sentències. 6 Ells van vessar la sang dels sants i dels profetes, i per això tu els has fet beure sang; s’ho mereixen». 7 I vaig sentir que l’altar deia: «Sí, les teves sentències, Jehovà Déu, el Totpoderós, són justes i dignes de confiança». 8 El quart àngel va abocar el seu bol al sol, i al sol se li va permetre cremar les persones amb foc. 9 I la gran calor va cremar les persones, però elles van blasfemar contra el nom de Déu, que té autoritat sobre aquestes plagues, i no es van penedir ni li van donar glòria. 10 El cinquè àngel va abocar el seu bol al tron de la bèstia ferotge. I el seu regne es va enfosquir, i les persones van començar a mossegar-se la llengua de dolor, 11 però van blasfemar contra el Déu del cel pels seus dolors i per les seves llagues, i no es van penedir del que havien fet. 12 El sisè àngel va abocar el seu bol al gran riu Eufrates, i l’aigua del riu es va assecar per preparar el camí als reis de l’est. 13 I vaig veure tres missatges impurs que semblaven granotes i que sortien de la boca del drac, de la boca de la bèstia ferotge i de la boca del fals profeta. 14 De fet, són missatges que vénen dels dimonis i que van a trobar els reis de tota la terra fent grans senyals per convocar-los a la guerra del gran dia de Déu, el Totpoderós. 15 «Mira, vinc com un lladre. Feliç és qui es manté despert, perquè no li prendran la roba i no se n’haurà d’anar despullat i la gent no veurà les seves vergonyes.» 16 I els van reunir al lloc que en hebreu s’anomena Harmaguedon.
23-29 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | APOCALIPSI 17-19
«La guerra de Déu acabarà amb totes les guerres»
(Apocalipsi 19:11) I el cel es va obrir i vaig veure un cavall blanc. El seu genet s’anomena Fidel i Verdader, i jutja i fa guerra amb justícia.
(Apocalipsi 19:14-16) Els exèrcits del cel el seguien amb cavalls blancs i anaven vestits de lli de qualitat, blanc i net. 15 I de la boca li surt una espasa llarga i esmolada per poder atacar les nacions, i les governarà amb una vara de ferro. També trepitjarà el raïm del cup de la fúria de la ira de Déu, el Totpoderós. 16 Al seu vestit, a l’altura de la cuixa, hi porta un nom escrit: Rei de reis i Senyor de senyors.
w08 1/4 p. 8 § 3, 4
Harmaguedon: la guerra de Déu que acabarà amb totes les guerres
Mentre els malvats tinguin el poder, les persones justes no gaudiran de pau ni seguretat (Proverbis 29:2; Eclesiastès 8:9). La realitat és que no podem separar la corrupció i la maldat de les persones que les practiquen. Per tant, tenir pau i justícia per sempre té un preu, que és eliminar els malvats. Salomó va dir: «El malvat esdevindrà el rescat del just» (Proverbis 21:18).
Com que Déu és el Jutge, podem estar segurs que jutjarà els malvats amb justícia. Abraham va reflexionar: «¿El Jutge de tota la terra, no farà justícia?». Aquest servent va aprendre que Jehovà sempre fa el que és just (Gènesi 18:25). A més, la Bíblia ens garanteix que a Jehovà no li agrada destruir els malvats, però que només ho fa quan no té més remei (Ezequiel 18:32; 2 Pere 3:9).
it-1 p. 380 § 3
Cavall
En la visió simbòlica de l’apòstol Joan, es representa el glorificat Jesucrist com un genet muntat en un cavall blanc i acompanyat d’un exèrcit de genets també sobre cavalls blancs. Aquesta visió se li va revelar a Joan per mostrar-li la rectitud i justícia de la guerra que Crist lluitarà a favor del seu Déu i Pare, Jehovà, contra tots els enemics (Ap 19:11, 14). En capítols anteriors, els diferents genets i el seu cavalcar simbolitzen l’acció que pren Jesús com a rei i les calamitats que el segueixen (Ap 6:2-8).
(Apocalipsi 19:19, 20) I vaig veure la bèstia ferotge, els reis de la terra i els seus exèrcits reunits per fer guerra contra el genet i contra el seu exèrcit. 20 I la bèstia ferotge va ser capturada juntament amb el fals profeta. El fals profeta havia fet davant d’ella els senyals amb què va enganyar els que havien rebut la marca de la bèstia ferotge i els que adoraven la seva estàtua. I mentre encara estaven vius, tots dos van ser llançats al llac de foc que crema amb sofre.
re p. 286 § 24
El Rei Guerrer triomfa a l’Harmaguedon
24 La bèstia ferotge de set caps i deu banyes que surt del mar, i que representa el sistema polític de Satanàs, cau en l’oblit juntament amb el fals profeta, que és la setena potència mundial (Apocalipsi 13:1, 11-13; 16:13). Mentre encara estan «vius», o en la seva posició unificada contra el poble de Jehovà a la terra, se’ls llança al «llac de foc». És un llac de foc literal? No, igual que tampoc són animals literals la bèstia ferotge i el fals profeta. Per tant, aquest llac és un símbol de destrucció completa i definitiva, un lloc de no retorn. Més tard, aquí és on es llançarà la mort, l’Hades i el propi Diable (Apocalipsi 20:10, 14). No és un infern on es tortura eternament les persones malvades, ja que només la idea d’un lloc així és detestable per a Jehovà (Jeremies 19:5; 32:35; 1 Joan 4:8, 16).
(Apocalipsi 19:21) La resta van morir per l’espasa llarga que sortia de la boca del genet. I tots els ocells es van atipar de la seva carn.
re p. 286 § 25
El Rei Guerrer triomfa a l’Harmaguedon
25 Tots aquells que directament no formaven part dels governs, però que tot i això eren una part irreformable d’aquest món corrupte, també moriran «per l’espasa llarga» del genet. Jesús els dirà que mereixen la mort. Com que en el seu cas no es menciona el llac de foc, podríem esperar que ressuscitin? Enlloc se’ns diu que les persones que en aquell temps siguin executades pel jutge de Jehovà hagin de ressuscitar. Tal com Jesús va dir, tots aquells que no siguin «ovelles» són «condemnats al foc etern que ha estat preparat per al Diable i els seus àngels». Això significa que «seran destruïts per sempre» (Mateu 25:33, 41, 46). Aquesta és la culminació del «dia del judici i de la destrucció de la gent malvada» (2 Pere 3:7; Nahum 1:2, 7-9; Malaquies 4:1).
Descobreix perles espirituals
(Apocalipsi 17:8) La bèstia ferotge que has vist era aquí, ara no hi és, però està a punt de pujar de l’abisme i serà destruïda. I els habitants de la terra, aquells que no tenen el nom escrit al llibre de la vida des de la fundació del món, se sorprendran quan vegin que la bèstia ferotge era aquí, ara no hi és, però es tornarà a presentar.
re p. 247, 248 § 5, 6
Es resol un gran misteri
5 «La bèstia ferotge [...] era». Sí, a partir del 10 de gener de 1920 va existir com la Societat de Nacions i, en algun moment o altre, 63 nacions en van formar part. Però Japó, Alemanya i Itàlia van marxar una rere l’altra, i la Unió Soviètica va ser expulsada d’aquesta organització. El setembre de 1939 el dictador nazi d’Alemanya va iniciar la Segona Guerra Mundial. Després d’haver fracassat en mantenir la pau al món, la Societat de Nacions va caure en un abisme d’inactivitat. A l’any 1942 ni tan sols era l’ombra del que havia arribat a ser. Ni abans ni després, sinó just en aquell moment, Jehovà va revelar al seu poble el complet significat de la visió. En el congrés teocràtic del «Nuevo Mundo», el germà Knorr va explicar en línia amb la profecia que «la bèstia ferotge [...] ara no hi és» (Apocalipsi 17:8). A continuació, va preguntar: «Seguirà la Societat de Nacions a l’abisme?». Citant d’Apocalipsi 17:8, va respondre: «L’organització mundial de nacions ressorgirà». I així es va complir! D’aquesta manera es va vindicar la paraula profètica de Jehovà.
Sortint de l’abisme
6 La bèstia ferotge de color escarlata va sortir de l’abisme. A so de bombo i platerets, el 26 de juny de 1945 a San Francisco (Estats Units), 50 països van votar i acceptar la Carta de l’Organització de les Nacions Unides. El seu propòsit era «mantenir la pau i la seguretat internacional». Hi havia moltes similituds entre la Societat de Nacions i l’ONU. The World Book Encyclopedia explica: «En molts aspectes, l’ONU s’assembla a la Societat de Nacions que va sorgir després de la Primera Guerra Mundial. [...] Molts dels països fundadors de l’ONU van ser els mateixos que van fundar la Societat de Nacions. Igual que aquesta Societat, l’ONU es va crear per ajudar a mantenir la pau entre països. Els òrgans principals de l’ONU són molt semblants als que hi havia a la Societat de Nacions». Per tant, podem dir que l’ONU és el ressorgiment de la bèstia ferotge de color escarlata. Aquesta està formada per uns 190 països, molts més que els 63 que formaven la Societat de Nacions. A més, ha arribat a tenir més responsabilitats que la seva antecessora.
(Apocalipsi 17:16, 17) I les deu banyes i la bèstia ferotge que vas veure odiaran la prostituta, la saquejaran i la deixaran despullada, es menjaran la seva carn i la cremaran totalment amb foc. 17 Perquè Déu els va posar el seu pensament al cor, és a dir, complir el pensament que ells tenen de donar el seu poder reial a la bèstia ferotge, fins que les paraules de Déu s’hagin complert.
Jehovà revela el que «aviat s’ha de complir»
17 La religió falsa no desapareixerà gradualment. La prostituta continuarà tenint poder i intentarà sotmetre els reis a la seva voluntat fins que Déu ‘posi en els seus cors la voluntat de complir el seu designi’ (llegeix Apocalipsi 17:16, 17). Aviat Jehovà farà que els elements polítics del sistema de Satanàs, representats per les Nacions Unides, ataquin la religió falsa. Acabaran amb la seva influència i saquejaran les seves riqueses. Fa unes dècades això semblava impossible. Però avui dia, la prostituta trontolla sobre la bèstia de color escarlata. Tot i això, no caurà poc a poc, sinó de sobte i de manera violenta (Ap. 18:7, 8, 15-19).
Lectura de la Bíblia
(Apocalipsi 17:1-11) Un dels set àngels que tenien els set bols va venir i em va dir: «Vine, et mostraré la condemna contra la gran prostituta que seu sobre moltes aigües. 2 Els reis de la terra van cometre immoralitat sexual amb ella, i els habitants de la terra es van emborratxar amb el vi de la seva immoralitat sexual». 3 I ell em va portar a un desert per mitjà de l’esperit. I vaig veure una dona asseguda sobre una bèstia ferotge de color escarlata, que estava plena de noms blasfems i tenia set caps i deu banyes. 4 La dona anava vestida de color porpra i escarlata, i portava joies d’or, pedres precioses i perles. A la mà hi tenia una copa d’or que estava plena de coses repugnants i de les impureses de la seva immoralitat sexual. 5 Al front hi tenia escrit un nom que era un misteri: «Babilònia la Gran, la mare de les prostitutes i de les coses repugnants de la terra». 6 I vaig veure que la dona estava borratxa de la sang dels sants i de la sang dels testimonis de Jesús. Quan la vaig veure, em vaig quedar molt sorprès. 7 Per això, l’àngel em va dir: «Per què t’has sorprès? T’explicaré el misteri de la dona i de la bèstia ferotge sobre la qual està asseguda i que té els set caps i les deu banyes. 8 La bèstia ferotge que has vist era aquí, ara no hi és, però està a punt de pujar de l’abisme i serà destruïda. I els habitants de la terra, aquells que no tenen el nom escrit al llibre de la vida des de la fundació del món, se sorprendran quan vegin que la bèstia ferotge era aquí, ara no hi és, però es tornarà a presentar. 9 »Cal una ment sàvia per entendre això: Els set caps representen set muntanyes, sobre les quals la dona està asseguda. 10 I hi ha set reis: cinc han caigut, un és, i l’altre encara no ha arribat; però quan arribi, durarà poc temps. 11 I la bèstia ferotge que era però no és, és un vuitè rei, però surt dels set, i serà destruït.
30 DE DESEMBRE-5 DE GENER
TRESORS DE LA BÍBLIA | APOCALIPSI 20-22
«Mira! Ho faig tot nou»
(Apocalipsi 21:1) I vaig veure un cel nou i una terra nova, perquè el cel i la terra d’abans ja no existien, i el mar ja no hi era.
re p. 301 § 2
Un cel nou i una terra nova
2 Segles abans dels dies de Joan, Jehovà va dir a Isaïes: «Perquè, heus aquí, jo creo uns cels nous i una terra nova: i les coses primeres no es recordaran, ni pujaran al cor» (Isaïes 65:17; 66:22). Aquesta profecia va tenir el seu primer compliment l’any 537 a. de la n. e., quan els jueus fidels van tornar a Jerusalem després dels 70 anys d’exili a Babilònia. En aquella restauració, van formar una societat neta o «una terra nova», sota un nou govern o «uns cels nous». Ara bé, l’apòstol Pere també va fer referència a un segon compliment d’aquesta profecia quan va dir: «Però nosaltres, segons la seva promesa, esperem un cel nou i una terra nova, i en aquests hi haurà justícia per sempre» (2 Pere 3:13). Joan ara explica que aquesta profecia té el seu compliment durant el dia del Senyor. «El cel i la terra d’abans», és a dir, tant el món de Satanàs com els governs que estan sota la seva influència i la dels seus dimonis, desapareixeran. El «mar» turbulent de la humanitat malvada i rebel deixarà d’existir. En el seu lloc hi haurà «un cel nou i una terra nova», una nova societat a la terra sota un nou govern, el Regne de Déu (compara-ho amb Apocalipsi 20:11).
(Apocalipsi 21:3, 4) Aleshores vaig sentir una veu forta que sortia del tron i deia: «Mira! El tabernacle de Déu està amb la humanitat, i ell viurà amb ells, i ells seran el seu poble, i Déu estarà amb ells. 4 I eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i la mort ja no existirà, i mai més hi haurà laments, ni plors, ni sofriment. Les coses del passat ja no hi són».
«Tot ho renovo»
«[Déu] eixugarà tota llàgrima dels seus ulls» (Apocalipsi 21:4). Quines llàgrimes eixugarà? Aquesta promesa de Déu no es refereix a les llàgrimes d’alegria ni a les que ens protegeixen els ulls, sinó a les causades pel sofriment i la tristesa. Això serà possible perquè Déu eliminarà completament tot el que ens fa patir.
«La mort ja no existirà» (Apocalipsi 21:4). Què és el que ha causat tantes llàgrimes de tristesa? No ha estat el nostre enemic, la mort? Jehovà alliberarà les persones obedients de les cadenes de la mort. Com ho farà? Eliminant l’autèntica causa de la mort: el pecat heretat d’Adam (Romans 5:12). Gràcies al sacrifici de rescat de Jesús, Jehovà restablirà a la perfecció els humans obedients. Aleshores, l’últim enemic, la mort, serà «destituït», o destruït (1 Corintis 15:26). Els qui siguin fidels podran viure per sempre i tindran salut perfecta, d’acord amb el propòsit original de Déu.
«[Les] penes no existiran més» (Apocalipsi 21:4). A quines penes es refereix? A tot el dolor mental, emocional i físic causat pel pecat i la imperfecció i que ha arruïnat la vida de milions de persones.
(Apocalipsi 21:5) I Aquell que estava assegut al tron va dir: «Mira! Ho faig tot nou». També diu: «Escriu, perquè aquestes paraules són verdaderes i dignes de confiança».
Jehovà, el Déu de la veritat
14 Ens hauríem de prendre molt seriosament el que Jehovà ens diu a la seva Paraula. Ell és el que diu que és i farà el que diu que farà. Tenim moltes raons per confiar en Déu. Per això, el podem creure quan diu que «es venjarà dels que no coneixen Déu i dels que no fan cas de les bones notícies del nostre Senyor Jesús» (2 Tessalonicencs 1:8). També podem confiar en Ell quan diu que estima les persones justes, que donarà vida eterna a tots els que tenen fe i que eliminarà el sofriment, els plors i, fins i tot, la mort. Jehovà emfatitza la veracitat d’aquesta última promesa al donar a l’apòstol Joan la següent instrucció: «Escriu, perquè aquestes paraules són verdaderes i dignes de confiança» (Apocalipsi 21:4, 5; Proverbis 15:9; Joan 3:36).
Descobreix perles espirituals
(Apocalipsi 20:5) Aquesta és la primera resurrecció. La resta dels morts no van tornar a viure fins que es van haver acabat els mil anys.
it-2 p. 1202 § 2
Vida
El manament que Déu va donar a Adam implicava que si ell l’obeïa no moriria (Gn 2:17). Per això, la humanitat obedient serà perfecta i no tindrà el pecat que la fa morir quan l’últim enemic, la mort, sigui eliminat. Llavors, ja no serà necessari morir mai més (1Co 15:26). Tal com mostra el llibre d’Apocalipsi, la destrucció de la mort tindrà lloc al final del regnat de Crist que durarà mil anys. També explica que els que arribarien a ser reis i sacerdots amb Crist «van tornar a viure i van regnar amb el Crist durant mil anys». A més, quan diu que «la resta dels morts no van tornar a viure fins que es van haver acabat els mil anys» s’està referint a aquells que estaran vius al final dels mil anys i abans que Satanàs sigui alliberat de l’abisme; moment en què es posarà a prova per últim cop la humanitat. Cap al final dels mil anys, les persones que visquin a la terra hauran aconseguit la perfecció. Aleshores tindran les mateixes condicions que tenien Adam i Eva abans de pecar. Ara sí que tindran una vida perfecta! Satanàs serà alliberat de l’abisme per poc temps i tots aquells que finalment superin l’última prova podran gaudir de vida perfecta per sempre (Ap 20:4-10).
(Apocalipsi 20:14, 15) I la mort i la Tomba van ser llançades al llac de foc, que representa la segona mort. 15 I tots els que no tenien el nom escrit al llibre de la vida també van ser llançats al llac de foc.
it-2 p. 180, 181
Llac de foc
Aquesta expressió només apareix al llibre d’Apocalipsi i té un significat clarament simbòlic. La Bíblia explica que el llac de foc «representa la segona mort» (Ap 20:14; 21:8).
Podem conèixer el significat simbòlic del llac de foc gràcies al context dels textos bíblics d’Apocalipsi que parlen d’aquest llac. Allà es diu que es llança la mort al llac de foc (Ap 19:20; 20:14). Òbviament, la mort no es pot cremar de manera literal. A més, el Diable, una criatura espiritual invisible, també és llançat a aquest llac. Com que és un esperit, no se’l pot ferir amb un foc literal (Ap 20:10; compara-ho amb Ex 3:2 i Jt 13:20).
Donat que el llac de foc «representa la segona mort» i que Apocalipsi 20:14 diu que allà s’hi llança «la mort i la Tomba», és evident que el llac no pot representar la mort que els humans han heretat d’Adam (Rm 5:12), ni tampoc fa referència a l’Hades (Xeol). Per tant, aquest representa un altre tipus de mort, una de la que no hi ha retorn, ja que a la Bíblia enlloc es diu que el «llac» torni els seus morts, com sí que ho diu de la mort adàmica i de l’Hades (Xeol) (Ap 20:13). Per tant, aquells que no tenen el seu «nom escrit al llibre de la vida», és a dir, els que s’oposen a la sobirania de Déu i no es penedeixen, se’ls llança al llac de foc. Això implica una destrucció eterna, o la segona mort (Ap 20:15).
Lectura de la Bíblia
(Apocalipsi 20:1-15) Aleshores vaig veure un àngel que baixava del cel i que portava a la mà la clau de l’abisme i una gran cadena. 2 I va agafar el drac, la primera serp, que és el Diable i Satanàs, i el va lligar durant mil anys. 3 I el va llançar a l’abisme, on el va tancar, i en va segellar l’entrada perquè ja no pogués enganyar més les nacions fins que s’acabessin els mil anys. Després l’alliberarà per poc temps. 4 I vaig veure trons, i els que s’hi van asseure van rebre autoritat per jutjar. Sí, vaig veure la sang dels que havien sigut executats per haver donat testimoni de Jesús i per haver parlat de Déu, i que no havien adorat la bèstia ferotge ni la seva estàtua i no havien rebut la marca ni al front ni a la mà. Aquests van tornar a viure i van regnar amb el Crist durant mil anys. 5 Aquesta és la primera resurrecció. La resta dels morts no van tornar a viure fins que es van haver acabat els mil anys. 6 Els que tinguin part en la primera resurrecció són feliços i sants. La segona mort no té poder sobre ells, sinó que seran sacerdots de Déu i del Crist, i seran reis amb ell durant mil anys. 7 I un cop s’hagin acabat els mil anys, Satanàs serà alliberat de la seva presó, 8 i sortirà per enganyar les nacions que estan als quatre extrems de la terra, Gog i Magog, per convocar-les a la guerra. El seu nombre és com el de la sorra del mar. 9 I es van escampar per tota la terra i van rodejar el campament dels sants i la ciutat estimada. Però va baixar foc del cel i les va consumir. 10 I el Diable, que les estava enganyant, va ser llançat al llac de foc i sofre, on ja hi havia la bèstia ferotge i el fals profeta. I seran turmentats nit i dia per sempre. 11 I vaig veure un gran tron de color blanc i Aquell que hi estava assegut. El cel i la terra van fugir de davant seu, i mai més van ser trobats. 12 Vaig veure els morts, tant els grans com els petits, drets davant del tron, i es van obrir uns llibres. També es va obrir un altre llibre: el llibre de la vida. Els morts van ser jutjats per les seves accions segons el que hi havia escrit als llibres. 13 I el mar va tornar els seus morts, i la mort i la Tomba també van tornar els seus morts, i aquests van ser jutjats individualment segons les seves accions. 14 I la mort i la Tomba van ser llançades al llac de foc, que representa la segona mort. 15 I tots els que no tenien el nom escrit al llibre de la vida també van ser llançats al llac de foc.