Genaro
Doménega, 1 de genaro
I ze orbi che giuta altri orbi. — Mat. 15:14.
Con tanto coraio, Gesù el ga parlà ai lìderi religiosi che lori i era drio insegnar ale persone robe sbaliade sora Geovà. Par esémpio, lori i se preocupea de pi con lavar le man dela maniera giusta che tender ben dei so genitori. (Mat. 15:1-11) Sicuro che no ghe ga piasesto ai lìderi religiosi scoltar quel che Gesù el ga parlà. Ma anca cossita, Gesù el ga parlà la verità. Gesù el ga dito che tanti i ndaria par la strada larga che la mena ala destrussion e pochi i ndaria par la strada streta che la mena ala vita. (Mat. 7:13, 14) Cossita, Gesù ga mostrà che Geovà no’l aceta tute le religion e el ga parlà quel che i era drio far de sbalià. Lu anca el ga dito che ghen’era persone che le parlea che le era drio servir a Dio, ma no le obedia ale so lege. Lu el ga dito: ‘Sté atenti coi falsi profeti che i vien a valtri in pel de piégora, ma che par rento i ze lobi cativi. Par i so fruti valtri saveré chi che i ze.’ — Mat. 7:15-20. w21.05 p. 9 §§ 7, 8
Luni, 2 de genaro
No la gavea pi una bruta siera. — 1 Sam. 1:18.
Ana la era maridada con un omo levita, che gavea nome Elcana, e lu la amea tanto. Ma lu anca el gavea nantra dona, de nome Penina. Penina la gavea fioi, ma Ana nò. Par quela, Penina la ghe disea su aposta par farla restar disgustada. Ana la ze restada tanto disgustada, la piandea tanto e gnanca no la magnea. Invesse de proar vingarse, Ana la ga pregà a Geovà e la se ga fidà che lu el ndaria giutarla. (1 Sam. 1:2, 6, 7, 10) Cossa che imparemo del esémpio de Ana? Se qualchedun el vol mostrar che l’è meio che ti, ricòrdate che no te ocore mia provarghe che te sì meio che lu. Invesse de tratarlo dela medèsima maniera che el te ga tratà, proa farghe qualcossa de bon. (Rom. 12:17-21) Cossita, te gavarè pace e te sarè contento, anca che questa persona no la càmbie. w21.07 p. 17 §§ 13, 14
Marti, 3 de genaro
Mantegné i oci verti e sté atenti a tuti i tipi de ganànsia. — Luc. 12:15.
Giuda el ga tradio a Gesù parché no l’era contento con quel che el gavea. Ma quando Gesù lo ga scoliesto come apòstolo, lu no l’era cossita. (Luc. 6:13, 16) L’era Giuda che el tendea dele contribussion che Gesù e i apòstoli i doperea nel laoro de predicassion. Ma dopo de un tempo, lu el ga scominsià a ciavar soldi de quela casseta. Lu el ga fato questo anca che Gesù el gàpia parlà tante volte sora la tràpola de voler sempre de pi. (Mar. 7:22, 23; Luc. 11:39) Savemo che Giuda l’è pròpio cascà nela tràpola de voler sempre de pi par causa de quel che el ga fato vanti de Gesù esser morto. Gesù, i so dissìpoli, la so mare, Marta e Maria i ze stati convidadi par ndar ala casa de Simon, el leproso. Quando lori i era drio magnar, Maria la se ga levà su e la ga metesto un òio profumà che el costea tanto par sora dela testa de Gesù. Giuda e i altri dissìpoli i ze restadi tanto cativi. I dissìpoli i ga pensà che i podaria doperar quei soldi nela predicassion. Ma come Giuda l’era un ladro, el volea ciavar i soldi dela casseta. — Gioani 12:2-6; Mat. 26:6-16; Luc. 22:3-6. w21.06 p. 18 §§ 12, 13
Mèrcore, 4 de genaro
Poareto de mi! Chi che me liberarà? — Rom. 7:24.
Fursi te pensi che te ghè massa robe de far e che no te sarè mai bon de far tute? Te ghè bruti problemi de salute che i te assa pròpio disgustà? Te resti desanimà par causa dei to sbali? Alora, te ndarè capir ben quel che Paolo el ga infrontà. Par esémpio, lu l’è restà ansioso par causa de “tute le congregassion”. (2 Cor. 11:23-28) Paolo anca el gavea un spin nela carne, che fursi l’era una malatia che lo fea sofrir tanto. L’è sicuro che el volea restar meio de quela malatia. (2 Cor. 12:7-10) E Paolo el ga dito che l’era un poro omo che ghe tochea sforsarse tanto par far quel che l’era giusto. (Rom. 7:21-24) Paolo el ga infrontà tante robe che lo ga proà e i lo ga assà desanimà, ma el ga seità a servir a Geovà. Come che lu l’è stà bon de far questo? Paolo el savea che el sbaliea, ma el credea tanto nel sacrifìssio de Gesù. w21.04 p. 22 §§ 7, 8
Dóbia, 5 de genaro
El Fiol del Omo l’è vegnesto par servir ai altri e dar la so vita par salvar tante persone. — Mar. 10:45.
Quando Adon el ga desobedio a Geovà, lu e i so fioi i ga perso la oportunità de viver par sempre. Adon el gavea dessidio desobedir, alora lu no’l meritea mia viver par sempre. Ma i so fioi no i gavea colpa de quel che lu el gavea fato. (Rom. 5:12, 14) Ma sarà che Geovà el podea far qualcossa par dar la speransa de vita eterna nantra volta ai fioi de Adon? Si! Pena dopo che Adon el ga desobedio, Geovà el ga scominsià a parlar cossa che lu el ndaria far par liberar i fioi de Adon. (Gén. 3:15) Par causa del sacrifìssio de Gesù podemo esser amighi de Geovà, anca che sbaliemo. Par causa del so sacrifìssio tute le robe che el Diaol el ga fato le ndarà finirse. (1 Gio. 3:8) Par causa del sacrifìssio, quel che Geovà el vol far par la Tera ndarà suceder. Tuta la Tera la sarà un paradiso. w21.04 p. 14 § 1; p. 19 § 17
Vendre, 6 de genaro
Tuti valtri gavé de esser batesadi. — Ati 2:38.
Proa ricordarte de quel che ga sucedesto in Gerusalen. Tante persone de altri paesi e che le parlea altre léngue le ze ndate a Gerusalen. In quel giorno, ga sucedesto una roba che le ga assade maraveiade. Arquanti dissìpoli de Gesù, che i era giudei, i ga scominsià a parlar nele léngue de quele persone. Ma quel che ghe ga piasesto de pi l’è stà quel che el apòstolo Piero e i altri dissìpoli i ghe ga dito. Lore le ze restade maraveiade de saver che quei che i gavesse fede in Gesù Cristo i podaria esser salvi. Alora, le ga domandà: ‘Cossa che ghemo de far?’ Piero el ga rispondesto: “Tuti valtri gavé de esser batesadi.” (Ati 2:37, 38) Dopo, ga sucedesto nantra roba de maraveiarse. In quel giorno, intorno de 3 mila i ze stati batesadi e i ze deventadi dissìpoli de Gesù. E questo l’è stà sol el scomìnsio de un grando laoro che Gesù el gavea dito de far. Ancoi, quei che i va drio a Gesù i seita a far dissìpoli. w21.06 p. 2 §§ 1, 2
Sabo, 7 de genaro
Mi go piantà, Apolo el ga metesto àqua, ma Dio el fea cresser. Alora, gnanca quel che pianta e gnanca quel che mete àqua i ze importanti, ma si Dio, che el fà cresser. — 1 Cor. 3:6, 7.
Fursi semo de star nte un posto che poche persone le vol studiar la Bìblia. Pol esser che le persone no le vol scoltarne o anca le reste cative con noantri. Cossa che pol giutarne a seitar a far el nostro laoro? Ricordarse che le persone le pol cambiar. Par esémpio, una persona che mai la ga volesto scoltarne la pol cambiar e voler cognosser a Geovà. (Mat. 5:3) Tanti che vanti no i volea gnanca leder le nostre publicassion, i ga acetà un stùdio dela Bìblia. Anca savemo che Geovà l’è el Paron dela racolta. (Mat. 9:38) Lu el vol che seitemo a piantar e darghe àqua. Ma anca savemo che l’è lu che el farà vegner su. E anca se no te sì drio far studi, ricòrdate che Geovà el vede el to sforso e nò quante publicassion te assi o quanti studi te fè! w21.07 p. 6 § 14
Doménega, 8 de genaro
I fioi i ze un presente de Geovà. — Sal. 127:3.
Geovà el ga dato ale persone la capassità de gaver fioi e el laoro de insegnarghe a amar e a servir a Geovà. Geovà el ga dato tante abilità ai àngeli, ma no’l ghe ga dato mia la capassità de gaver fioi. Insegnar ai fioi sora Geovà l’è un laoro sacro e Geovà el se fida che i genitori i ndarà far questo laoro polito. Alora, i genitori i ga de dar tanto valor a questo. (Efe. 6:4; Deu. 6:5-7) Geovà el giuta i genitori a slevar i fioi par meso dela Bìblia, dele publicassion, dei vìdei, dele mùsiche e dei artìcoli nel site jw.org. Questo ne assa pròpio sicuri che Geovà e Gesù i ghe piase tanto dei gióveni. (Luc. 18:15-17) Quando i genitori i se fida in Geovà e i se sforsa par slevar ben i so cari fioi, Geovà el resta tanto contento. Cossita, i genitori i pol giutar i so fioi a far parte dela fameia de Geovà par sempre. w21.08 p. 5 § 9
Luni, 9 de genaro
La fede la ze la prova sicura che le robe le ze vere anca se no se le vede. — Ebr. 11:1.
Arquanti i pensa che fede vol dir creder nte una roba sensa gaver prove. Ma la Bìblia la dise che questa no ze la vera fede. (Ebr. 11:1) Quando una persona la ga fede nte una roba, l’è parché ghen’è prove. Par esémpio, le prove le mostra che ghen’è un Dio che l’è Geovà, che ghen’è Gesù e un Regno. (Ebr. 11:3) Un studioso che l’è Testimònia de Geovà, el ga dito: “La nostra fede la resta pi forte anca par causa de quel che i studiosi i parla.” Fursi te te domandi: ‘Ma se ghen’è tante prove che l’è stà Dio che el ga creà tuto, parché che tanti no i crede in questo?’ Parché tanti no i ga mai studià le prove che ghen’è. Varda el esémpio de Robert, che ancoi l’è Testimònia de Geovà. Lu el ga dito: “Mi no credea che Dio el ga creà tute le robe parché no lo go mai imparà nela scola. Sol quando gavea de pi de 20 ani che go imparà quel che la Bìblia la dise e me parea pròpio giusto e fàcile de creder.” w21.08 p. 15 §§ 4, 5
Marti, 10 de genaro
Proé e vedé che Geovà l’è bon. — Sal. 34:8.
L’è vera che podemo imparar che Geovà l’è bon quando ledemo la Bìblia o anca quando scoltemo altri parlar dele benedission che i ga bio. Ma come che podemo capir pròpio che Geovà l’è bon? Quando laoremo par Geovà e sentimo le so benedission. Varda un esémpio. Imagina che te vol doperar de pi del to tempo par laorar nela organisassion de Geovà. Par far questo, te ghè de viver con manco robe e manco soldi. Te cognossi la promessa de Gesù che, se te meti el Regno in primo posto, Geovà el ndarà darte quel che te ghè de bisogno. Ma fursi mai te ghè sentio questo. (Mat. 6:33) Ma come te te fidi nela promessa de Gesù, te scominsi a laorar manco e a guastar manco, e a laorar de pi nela predicassion. Alora, te pol veder che Geovà el dà pròpio quel che te ghè de bisogno. Cossita, te sì drio ‘proar’ e veder che Geovà l’è bon. w21.08 p. 26 § 2
Mèrcore, 11 de genaro
No i volerà imparar quel che l’è giusto. — 2 Tim. 4:3.
Sarà che la medèsima roba la sucede ancoi? Si. Tanti lìderi religiosi i ghe piase dele persone importante, siore e de quele che i altri i dise che le ga el saver. Lori i ghe piase de queste persone anca se no le mete in pràtica quel che l’è nela Bìblia. Questi lìderi no i dà mia valor a quei che i vol pròpio servir a Geovà. Anca che quei che i va drio a Gesù i se sforse par far quel che ghe piase a Dio, lori no i ze persone importante par el mondo. El apòstolo Paolo el ga dito che Dio el scòlie le robe manco importante del mondo. (1 Cor. 1:26-29) Ma par Geovà, tuti i so servi fedeli i ze tanto pressiosi. Cossa che pol giutarne a no esser imbroiadi par la maniera de pensar dele persone del mondo? No stà mai ndar drio a quel che lore le pensa sora el pòpolo de Dio. Gàpia in mente che Geovà sol el dopera le persone ùmile par far la so volontà. (Sal. 138:6) Pensa anca in quel che Geovà el ga belche fato doperando persone che no le ga tanto saver o no le ze studiade par el mondo. — Mat. 11:25, 26. w21.05 p. 8 § 1; p. 9 §§ 5, 6
Dóbia, 12 de genaro
Valtri me gavé mandà aiuti par le me nessessità. — Fil. 4:16.
El apòstolo Paolo l’era grato par el aiuto dei altri. Lu l’era ùmile e acetea el aiuto dei so fradei. (Fil. 2:19-22) Se te sì pi vècio, mostra che te sì grato a Geovà parché el ga fato tanti gióveni vegner ala congregassion. (Col. 3:15; Gioani 6:44; 1 Tes. 5:18) Come che te pol far questo? Par esémpio, quando lori i vol menarte a qualche posto, far compre o giutarte a far qualcossa che te ghè de bisogno, sìpia grato e aceta el so aiuto. El aiuto de questi fradei l’è una prova che Geovà el te ama. Se te aceti el aiuto de lori, valtri podaré deventar amighi. Sempre giuta i to amighi pi gióveni a deventar ancora pi amighi de Geovà. Pàrlaghe che te sì contento de veder che i ze drio sforsarse par far de pi nela congregassion e, sempre che te pol pàrlaghe dele to speriense. w21.09 p. 12 §§ 12, 13
Vendre, 13 de genaro
Par causa dela so compassion, la luce del sol la vegnarà sora noantri. — Luc. 1:78.
Geovà el trata tuti i so servi con amor. Ma pol esser fadiga sentir e mostrar amor par i nostri fradei. Parché che questo sucede? Fursi parché semo de diverse culture e cada un l’è stà slevà su de una maniera. Questo pol anca suceder parché tuti femo sbali che i pol assar i nostri fradei desanimadi o disgustadi. Ma sicuro che podemo far qualcossa par far pi forte el amor intrà de noantri. Cossa che podemo far? Ghemo de far come Geovà e mostrar amor par tuti i so servi. (Efe. 5:1, 2; 1 Gio. 4:19) Una persona che la ga compassion la fà qualcossa par giutar e incoraiar i altri. La maniera che Gesù el tratea le persone la ga mostrà che el gavea compassion compagno a so Pare. (Gioani 5:19) Quando el vedea le persone, lu el sentia compassion ‘parché le era maltratade e butade de una banda al’altra come piégore sensa pastor’. (Mat. 9:36) Ma Gesù anca el ga fato qualcossa par giutarle. Lu el ga guario maladi e el ga incoraià quei che i era strachi e stufi. — Mat. 11:28-30; 14:14. w21.09 p. 22 §§ 10, 11
Sabo, 14 de genaro
Dio l’era misericordioso, el perdonea i so sbali e no li finia fora. — Sal. 78:38.
Geovà el ama esser misericordioso. El apòstolo Paolo el ga dito che Dio el mostra tanta misericòrdia. Anca se Paolo el fusse drio parlar de quei che i ndarà viver nel cielo, Geovà no l’è misericordioso sol con lori. (Efe. 2:4-7) Davi el ga scrito: “Geovà l’è bon con tuti e se vede la so misericòrdia in tuto quel che el fà.” (Sal. 145:9) Geovà el ama a tuti, par quela, lu el fà sempre quel che el pol par esser misericordioso con noantri. Gesù l’è quel che el cognosse de pi a Geovà, e el sa che lu el ama esser misericordioso. Vanti de vegner ala Tera, Gesù el ga vivesto tanto tempo con so Pare nel cielo. (Pro. 8:30, 31) Gesù sempre lo vedea mostrar misericòrdia ai umani pecadori. (Sal. 78:37-42) E quando Gesù l’era qua nela Tera, lu sempre el parlea de questa bela qualità de so Pare. w21.10 p. 8, 9 §§ 4, 5
Doménega, 15 de genaro
Pare, daghe glòria al to nome. — Gioani 12:28.
Geovà el ga dito che el ndaria far questo. Quando Gesù l’era qua nela Tera, lu sempre el ga dato glòria al nome de so Pare. (Gioani 17:26) Alora, cossa i dissìpoli de Gesù i ga de far? Gaver orgòlio de doperar el nome de Dio e giutar i altri a cognosserlo. Nel primo sècolo, quando ghen’era le prime congregassion, Geovà el ga scominsià a scòlier persone dele nassion par far parte del so pòpolo. (Ati 15:14) Questi primi dissìpoli de Gesù i ghe piasea tanto de doperar el nome de Dio e de giutar i altri a cognosserlo. Par esémpio, lori i ga doperà tanto el nome de Dio quando i era drio scriver i libri dela Bìblia e quando i era drio predicar. Cossita, lori i ga mostrà che i era el pòpolo che l’era drio parlar del nome de Geovà ai altri. (Ati 2:14, 21) La medèsima roba la sucede ancoi. Le Testimònie de Geovà le ze el pòpolo che l’è drio parlar del nome de Dio ai altri. w21.10 p. 20, 21 §§ 8-10
Luni, 16 de genaro
E el ghe pensarà sora come che Geovà el mostra el so amor leal. — Sal. 107:43.
Geovà el mostra amor leal par sempre. El Salmo 136 parla 26 volte che Geovà el mostra amor leal par sempre. El primo versìcolo el dise: ‘Ringrassié a Geovà parché lu l’è bon, lu el mostra amor leal par sempre.’ (Sal. 136:1) Nei versìcoli 2 a 26, anca el parla che ‘Geovà el mostra amor leal par sempre’. Quando ledemo questo Salmo, restemo maraveiadi de veder tante robe che Geovà el fà par mostrar el so amor leal e che lu el seita a farlo. Questi versìcoli i ne assa sicuri che Geovà el gavarà amor leal par i so servi par sempre. Restemo tanto contenti de saver che Geovà no’l va mai abandonarne e che lu el ndarà sempre giutarne. Saver de questo ne assa pi contenti e ne dà pi forsa par infrontar le dificoltà e par seitar a far quel che l’è giusto. — Sal. 31:7. w21.11 p. 4 §§ 9, 10
Marti, 17 de genaro
No sté restar preocupadi. Dimostré che gavé fede in Dio. — Gioani 14:1.
Noantri savemo che le religion false le sarà finide fora, che Goghe de Magoghe volerà finir col pòpolo de Dio e che ghen sarà la guera del Armagedon. Quando te pensi in queste robe, te resti ansioso? Fursi te te domandi: ‘Sarò bon de seitar leal?’ Se te ghè belche pensà cossita, el testo de ancoi el pol giutarte. Gesù el ga dito ai so dissìpoli che i gavesse fede in Dio e in lu, e che no i restesse ansiosi. Se la nostra fede la ze forte, no restaremo ansiosi con quel che ndarà suceder nel futuro. Noantri ghemo de pensar in quel che femo quando infrontemo una dificoltà. Parché? Parché saremo boni de capir cossa ne manca far par gaver una fede pi forte. Quando semo boni de infrontar le dificoltà, la nostra fede la resta pi forte. Cossita, saremo anca boni de infrontar le dificoltà nel futuro. w21.11 p. 20 §§ 1, 2
Mèrcore, 18 de genaro
Quando che mi son fiaco, alora mi son poderoso. — 2 Cor. 12:10.
El apòstolo Paolo el ga dito a Timòteo: “Seita a predicar le bone notìssie.” (2 Tim. 4:5) Ma infrontemo dificoltà par far questo. Par esémpio, arquanti fradei i ga de mostrar tanto coraio par predicar. (2 Tim. 4:2) Proa pensar nei fradei che i vive nei paesi che no i ga libertà par adorar a Geovà e par predicar. Tanti fradei i resta desanimadi par causa dele dificoltà che i infronta. Par esémpio, tanti i volaria far de pi nela predicassion, ma i ga de laorar tanto e tuto el giorno par dar quel che la so fameia la ga de bisogno. Alora, nel fin de stimana, lori i ze pròpio strachi e no i ga pi forsa. Altri no i ze mia boni de far quel che i volaria nela predicassion parché i ga una bruta malatia, i ze belche veci o no i pol mia ndar fora de casa. Arquanti fradei i sofre tanto parché i pensa che no i ga mia valor par Geovà. Geovà el promete darne forsa par infrontar tute le nostre dificoltà. Lu el ne giuta a infrontar i nostri problemi e a far el nostro meio nel laoro a lu. w21.05 p. 20 §§ 1-3
Dóbia, 19 de genaro
No sté sporcar el nome del vostro Dio. — Lev. 19:12.
Proa anca pensar in cossa dise Levìtico 19:19. Questo testo el dise che i israeliti no i podea mia doperar robe che le fusse de due tipi de fili. Questa lege la giutea le persone dele altre nassion a veder che i servi de Dio i era difarenti de lore. Anca che ancoi no sìpia sbalià doperar robe con due tipi de fili, podemo imparar tanto con questa lege. Par esémpio, pol esser che qualchedun el vol che femo qualcossa che la ndarà intrigar la nostra amicìssia con Geovà. Ma ghemo de esser difarenti dele persone che le crede e le fà robe che no le ze de acordo cola Bìblia. L’è vera che noantri amemo la nostra fameia e i altri, ma ghemo sempre de mostrar in quel che femo che obedimo a Geovà e che semo difarenti dele persone intorno de noantri. Ghemo de far questo se volemo esser santi! — 2 Cor. 6:14-16; 1 Pie. 4:3, 4. w21.12 p. 5 § 14; p. 6 § 16
Vendre, 20 de genaro
Pìcola la ze la porta e streta la ze la strada che la mena ala vita. — Mat. 7:14.
Le parole de Gesù le mostra che le persone le pol catar la strada che la mena ala vita. Lu el ga dito: “Se valtri obedì a quel che mi insegno, sì pròpio me dissìpoli. Cognosseré la verità e la verità la ve libertarà.” (Gioani 8:31, 32) Se te ghè catà questa strada, te sì tanto bravo! Cossa te ghè fato par catarla? Te ghè scominsià a studiar tanto la Bìblia par capir cossa Geovà el vol e par imparar quel che Gesù el ne ga insegnà. Par esémpio, no te ghè pi credesto in quel che le religion false le insegna e no te ghè pi fato le selebrassion sbaliade. Sicuro che no l’è stà fàcile fermarse de far quel che l’è sbalià par obedir a Geovà. (Mat. 10:34-36) Ma te ghè fato questo parché te ami tanto a Geovà. Ricòrdate sempre che Geovà l’è tanto contento con ti! — Pro. 27:11. w21.12 p. 22 § 3; p. 23 § 5
Sabo, 21 de genaro
Me fiol, scolta e fà quel che mi te digo. — Pro. 4:10.
Moisè no’l ga bio passiensa e el se ga desmentegà de darghe onor a Geovà. Alora, Geovà el ghe ga dito che lu no’l podaria ndar rento la Tera Prometesta. (Nùm. 20:1-13) Quando Moisè el ga domandà a Geovà che lo assasse ndar rento la Tera Prometesta, Geovà el ghe ga dito: “Basta, no stà pi parlarme de questo assunto.” (Deu. 3:23-27) Moisè el ga capio la dessision de Geovà e no l’è restà disgustà. Cossita, Geovà el ga seità a doperarlo par tender del pòpolo de Israel. (Deu. 4:1) Alora, podemo imparar tanto de Moisè. Lu el ga mostrà che el ga scoltà el consìlio de Geovà parché el ga seità leal a lu, anca che el savesse che no’l ndaria pi rento la Tera Prometesta. L’è tanto bon par noantri quando femo compagno el bel esémpio de persone fedele come Moisè. (Pro. 4:11-13) Tanti dei nostri fradei e sorele i fà cossita. w22.02 p. 11 §§ 9, 10
Doménega, 22 de genaro
Gesù el ga scominsià a piander. — Gioani 11:35.
Gesù el amea tanto Làsaro e le so sorele, Marta e Maria. Ma nel ano 32, el so caro amigo Làsaro l’è restà malà e l’è morto. (Gioani 11:3, 14) Quando Marta la ga savesto che Gesù l’era drio rivar, la ze ndata de carera catarlo. Proa pensar in quel che la era drio sentir quando la ga dito: “Signor, se te fussi stà qua, me fradel no’l saria morto.” (Gioani 11:21, 32, 33) Sicuro che Gesù el ga piandesto de veder el sofrimento de Marta e Maria. Se l’è morto qualchedun che te ami tanto, Geovà el capisse quel che te senti. La Bìblia la dise che Gesù el fà le robe compagno al so Pare, Geovà. (Ebr. 1:3) Cossita, capimo che anca Geovà el resta disgustà e el sofre quando more qualchedun che amemo. (Gioani 14:9) Alora, se l’è morto qualchedun che te ami, ricòrdate che Geovà el capisse quel che te sì drio sentir e l’è drio sofrir insieme con ti. Lu el vol tanto tenderte e giutarte a sentirte meio. — Sal. 34:18; 147:3. w22.01 p. 15 §§ 5-7
Luni, 23 de genaro
La fede la vien de quel che se scolta. — Rom. 10:17.
L’è tanto importante tor del nostro tempo par parlar con Geovà, studiar la Bìblia e pensarghe sora. Prima, parché saremo boni de far le meio dessision e assar Geovà contento. La Bìblia la dise che se stemo insieme con quei che i ga sabedoria, anca noantri la gavaremo. (Pro. 13:20) Secondo, te ndarè insegnar cada volta meio. Quando preghemo a Geovà, studiemo e pensemo sora, lo amemo cada volta de pi. Cossita, semo boni de giutar anca un studiante a amar a Geovà. Gesù l’è stà bon de farlo quando el insegnea le persone sora Geovà. Lu el parlea con tanto amor sora so Pare che anca i so dissìpoli i ga volesto amar a Geovà. (Gioani 17:25, 26) Terso, la to fede la restarà pi forte. Tute le volte che Geovà el te risponde quando te ghe domandi aiuto e consolo, la to fede la resta pi forte. — 1 Gioani 5:15. w22.01 p. 30 §§ 15-17
Marti, 24 de genaro
Gavé de cavarve via la vècia personalità cole so pràtiche. — Col. 3:9.
Geovà el vol che se fermemo de pensar e far robe sbaliade parché el ne ama e el vol che semo felici. (Isa. 48:17, 18) Geovà el sa che se ndemo drio ale nostre voie sbaliade, ndaremo sofrir e faremo sofrir lu e anca i altri. Pol esser che quando se fermemo de far qualcossa de sbalià, i nostri amighi o quei dela nostra fameia i ne ride drio. (1 Pie. 4:3, 4) Fursi lori i dise che ghemo de far quel che volemo e che no ghemo de assar che qualchedun el ne comande. Ma sarà che, se no obedimo a Geovà, nissun el ne comanda? Nò, parché se no semo drio obedir a Geovà, l’è el mondo de Sàtana che el ne comanda. (Rom. 12:1, 2) Alora, tuti noantri ghemo de far una scólia. Ghemo de scòlier se volemo che Geovà el ne giute a cambiar quel che ghemo de bisogno e deventar persone meio o se volemo seitar a gaver la vècia personalità e assar che el mondo de Sàtana e el pecato i ne comande. — Isa. 64:8. w22.03 p. 3 §§ 6-7
Mèrcore, 25 de genaro
Parché la parola de Dio la ze viva e la ga poder, e la ze pi gusada che una spada che la taia dele due bande e la ze bona de cognosser i pensamenti e le intension del cuor. — Ebr. 4:12.
Quando noantri pensemo sora quel che ledemo nela Bìblia, semo boni de veder le robe dela maniera giusta. Varda quel che ga sucedesto con una sorela. Ela la era tanto disgustada parché el so omo l’era morto. Alora, un ansiano el ga dito par ela leder el libro de Giò e ela la ga fato pròpio questo. Quando la ga scominsià a leder, la ga suito capio che la maniera de Giò pensar la era sbaliada. Ela la pensea: “Giò, no stà pensar sol nei problemi!” Alora, questa sorela la ga capio che la era drio far compagno a Giò. Cossita, leder la Bìblia la ghe ga giutà a cambiar la so maniera de pensar e gaver forsa par infrontar la morte del so omo. Paolo el ga dito ai so fradei: “Mi go tanta voia de visitarve par noantri incoraiarse un al altro.” — Rom. 1:11, 12. w21.05 p. 22 §§ 10-12
Dóbia, 26 de genaro
Te ghè de selebrar par sete giorni le festività de Geovà, el to Dio, nel posto ndove Geovà el ndarà scòlier. — Deu. 16:15.
Geovà el ga dito ai israeliti: “Tuti i òmini i ga de ndar tre volte al ano davanti de Geovà el nostro Dio, nel posto che lu el ndarà scòlier.” (Deu. 16:16) Quando i israeliti i viaiea, no ghen’era nissuni par tender dele so case e dele so tere. Par quela che Geovà el ghe ga prometesto: “Nissun volerà gaver la to tera intanto che te vè su tre volte al ano par ndar davanti al to Dio, Geovà.” (Éso. 34:24) Alora quando i israeliti i viaiea par adorar a Geovà, lori i mostrea che i se fidea in lu. Parché che l’era bon che i se riunisse? Parché i podea imparar de pi sora la Lege de Dio, pensarghe sora in tuto quel che Geovà el gavea belche fato par lori e restar insieme con quei che lo amea. Ancoi sucede la medèsima roba con noantri quando se sforsemo par ndar ale riunion e de far pìcoli comentari che ne insegna tanto. Sicuro che Geovà el resta tanto contento quando lo femo. w22.03 p. 21 § 9
Vendre, 27 de genaro
Cossita el pol vegner par giutar quei che i ze soto provassion. — Ebr. 2:18.
Geovà el ga assà che el so Fiol el sofrisse cossita parché el volea pareciarlo par esser nostro Somo Sasserdote. Gesù el ga capio ben come l’è fadiga obedir a Geovà quando semo drio sofrir tanto. Lu l’era drio sofrir tanto che el ga pregà a Geovà par domandar aiuto e el ga scominsià a piander. L’è sicuro che Gesù el capisse quel che noantri ghemo de bisogno e el ne giuta a infrontar le dificoltà. L’è tanto bon saver che Geovà el ne ga dato un Somo Sasserdote che l’è misericordioso e che l’è bon de “capir le nostre fiachesse”! (Ebr. 2:17; 4:14-16; 5:7-10) Sàtana el ga dito che le persone no le saria fedele a Dio quando le infrontesse dificoltà. El ga anca dito che lore sol le ndaria servir a Dio parché le volea qualcossa de lu. Sàtana anca el ga dito che le persone no le ama a Geovà. (Giò 1:9-11; 2:4, 5) Alora Geovà el ga anca assà che el so Fiol el sofrisse cossita par mostrar che Sàtana no l’era mia giusto. E Gesù l’è stà fedele e el ga mostrà che Sàtana l’è un busier. w21.04 p. 16, 17 §§ 7, 8
Sabo, 28 de genaro
Alora, gavé de ndar e far dissìpoli e insegnarghe a obedir tuto quel che mi ve go ordinà. — Mat. 28:19, 20.
Vanti che un studiante el se batese, el ga de far quel che l’è drio imparar nel stùdio dela Bìblia. Quando el fà questo el mostra che l’è come el omo sàbio dela ilustrassion de Gesù. Questo omo el cava fondo par far la so casa sora el sasso. (Mat. 7:24, 25; Luc. 6:47, 48) Giuta el to studiante a far grandi cambiamenti nela so vita. (Mar. 10:17-22) Pol esser che se tiremo indrio par parlarghe sora i cambiamenti che el ga de far, parché pensemo che ancora no’l sarà bon de farli. (Col. 3:9, 10) Ma se suito parlemo quel che el studiante el pol cambiar, suito el ndarà scominsiar a farli. Varda el esémpio de Gesù. Lu el savea che ghe fea fadiga a una persona siora vender tuto quel che la gavea. (Mar. 10:23) Anca cossita el ga incoraià un omo a far questo grando cambiamento. Parché? Parché lu lo amea. Alora, anca noantri mostremo amor par el nostro studiante quando ghe parlemo sora i cambiamenti che el ga de far. — Sal. 141:5; Pro. 27:17. w21.06 p. 2, 3 §§ 3, 5
Doménega, 29 de genaro
Cristo el ga assà el esémpio par valtri ndarghe drio dei so passi con atension. — 1 Pie. 2:21.
Piero l’era drio parlar che Gesù l’è stà un bel esémpio, parché el ga perseverà anca che el fusse drio sofrir. Ma ghen’è anca altre maniere de far compagno a Gesù. (1 Pie. 2:18-25) Noantri podemo dir che tuto quel che Gesù el ga fato e el ga parlà l’è un bel esémpio par noantri. Sarà che noantri, che semo imperfeti, podemo far compagno el esémpio de Gesù? Si. Noantri savemo che no saremo boni de far dela medèsima maniera che Gesù. Ma se femo sforso e femo el nostro meio, saremo drio far come el apòstolo Gioani el ga dito: Gavé de ‘seitar a viver come lu el ga vivesto’. (1 Gio. 2:6) Se femo compagno a Gesù saremo amighi de Geovà. Parché che podemo dir questo? Parché Gesù el ne ga mostrà quel che ghemo de far par assar Geovà contento. (Gioani 8:29) Alora, se femo compagno a Gesù, ndaremo assar Geovà contento. E l’è sicuro che Geovà el sarà amigo de quei che i se sforsa tanto de esser so amighi. — Tia. 4:8. w21.04 p. 3 §§ 4-6
Luni, 30 de genaro
Geovà el resta contento col so pòpolo. — Sal. 149:4.
Noantri restemo contenti de saver che Geovà el vede le nostre qualità, quel che ancora saremo boni de far e el ne giuta a esser so amighi. Se seitemo fedeli a lu, el ndarà esser nostro amigo par sempre! (Gioani 6:44) Par esémpio, quando semo sicuri che Geovà el ne ama e el ne giuta, ghemo pi forsa de seitar servir a lu de tuto el cuor, anca cole dificoltà. Ma se no semo sicuri de questo, ‘la nostra forsa la se finirà’. (Pro. 24:10) E se restemo desanimadi e no credemo pi che Geovà el ne ama, no saremo boni de infrontar le robe che Sàtana el fà contra noantri. (Efe. 6:16) La fede de arquanti fradei la ze restada pi fiaca parché lori no i era sicuri che Geovà li amea. Alora, cossa che ghemo de far? Ghemo de suito fermarse de pensar cossita. Ghemo anca de domandar che Geovà el ne giute a cambiar i pensieri che ghemo e che el ne dae la so pace. Questa ‘pace la ndarà proteger el nostro cuor e la nostra mente’. (Sal. 139:23, nota; Fil. 4:6, 7) Ghemo anca de ricordarse che no semo sol noantri che pensemo cossita. w21.04 p. 20 § 1; p. 21 §§ 4-6
Marti, 31 de genaro
Dio el ve dà la voia e anca el poder de farlo. — Fil. 2:13.
Come che te sì deventà un servo de Geovà? Fursi te ghè scoltà le bone notìssie par meso dei to genitori, de qualchedun nela scola, nel laoro o de casa in casa. (Mar. 13:10) Alora, questa persona la ga tolto del so tempo e la se ga sforsà par insegnarte sora Geovà. Par causa del stùdio, te ghè scominsià a amar a Geovà, te ghè anca capio che lu el te ama e te sì deventà un dissìpolo de Gesù cola speransa de viver par sempre. Alora, te sì tanto grato a Geovà parché lu el ga doperà una persona par insegnarte sora lu e el te ga acetà come so servo. (Gioani 6:44) Adesso che cognossemo a Geovà, podemo giutar anca i altri a cognosserlo e a gaver la speransa de viver par sempre. Fursi ne piase tanto predicar de casa in casa. Ma fursi ne fà fadiga scominsiar e far un stùdio dela Bìblia. w21.07 p. 2 §§ 1, 2