Doménega, 30 de agosto
Geovà l’è darente de quei che i ga el cuor pien de tristessa. — Sal. 34:18.
Anca se qualchedun te ga fato sofrir, te pol esser sicuro che Geovà el te ama e che te sì tanto pressioso par lu. E se te sì ‘desanimà’, ricòrdate che Geovà el ga visto bone qualità in ti e che l’è stà lu che el ga volesto esser to amigo. (Gio. 6:44) Geovà l’è sempre pronto par giutarte parché el te vol tanto ben. La personalità de Gesù la ze pròpio compagna a de so Pare. (Gio. 14:9) Par quela, quando pensemo nel esémpio de Gesù, podemo imparar tanto sora quel che Geovà el sente. Intanto che l’era qua nela Tera, Gesù l’era atento e el tratea con tanta bontà a quei che i era drio sofrir. (Mat. 9:9-12) Par esémpio, quando una dona la ga tocà la so roba par esser curada de una bruta malatia, Gesù la ga consolada e la ga lodada par la so fede. (Mar. 5:25-34) Cossita, te pol esser sicuro che te sì pressioso par Geovà e che lu l’è atento ale to bone qualità, come la to fede e amor par lu. w24.10 p. 7 §§ 4, 5
Luni, 31 de agosto
Meti via le me làgrime nel to odre. — Sal. 56:8.
Davi el ga bio tanti problemi che lo ga fato piander. Tanti i lo odiea e fin amighi e persone dela so fameia no i ze stati leai a lu e i ga proà farghe mal. (1 Sam. 19:10, 11; 2 Sam. 15:10-14, 30) Par quela, lu el ga scrito: ‘Son straco e el me leto l’è moio parché go piandesto tuta la note. L’è come se mi fusse in meso un rio de làgrime.’ (Sal. 6:6) Anca se el gavesse tante dificoltà, Davi l’era sicuro che Geovà lo amea. Lu el ga dito che Geovà el scoltea quando lu el piandea. (Sal. 6:8) E el testo de ancoi ne giuta capir come che Geovà el ne ama e el se preocupa con cada un de noantri. Davi el sentia come se Geovà el metesse via nel so odre tute le so làgrime e le scrivesse do nte un libro. Davi l’era sicuro che Geovà el vedea el so sofrimento e che el ndaria ricordarse de quel che l’era drio infrontar. Lu el savea che el so caro Pare l’era atento a quel che l’era drio suceder e anca ai so sentimenti. w24.12 p. 22 §§ 11, 12
Marti, 1 de setembre
Seité a esaminarve se valtri sì nela fede. — 2 Cor. 13:5.
Dopo de deventar bravi servi de Geovà, ghemo de seitar a sforsarse par esser cossita. Alora, no podemo mia pensar che semo belche bravi che basta e che no ne ocore pi sforsarse par far pi forte la nostra fede. (1 Cor. 10:12) Invesse, ghemo de seitar atenti a quel che semo drio far e sforsarse de gaver una amicìssia cada volta pi forte con Geovà. Nela carta ai colossensi, Paolo el ga parlà che ghemo de seitar a esser bravi servi de Dio. Ancora che quei fradei belche i fusse bravi, Paolo el ga dito che lori i gavea de star atenti de no ndarghe drio a quei che no i serve mia a Geovà. (Col. 2:6-10) Epafra l’era nantro fradel che el cognossea ben i colossensi, e lu el seitea a pregar che Geovà li giutesse a esser sempre ‘completi’, o sia, bravi servi de Dio. (Col. 4:12) Paolo e Epafra i volea che i colossensi i seitesse fedeli, anca se ghen fusse qualche dificoltà. Cossa che imparemo? Par seitar a esser bravi servi de Geovà, ghemo de sforsarse e domandar el so aiuto. w24.04 p. 6, 7 §§ 16, 17