Les bones notícies segons Mateu
14 En aquell temps, Herodes,* el governador de la regió,* va sentir el que deien de Jesús+ 2 i va dir als seus servidors: «Aquest és Joan el Baptista. Ha ressuscitat* d’entre els morts i per això té poder per fer aquests miracles.»+ 3 I és que Herodes havia arrestat Joan, i l’havia encadenat i empresonat per causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip,+ 4 perquè Joan li deia: «No està permès que estiguis casat amb ella.»+ 5 Però encara que Herodes el volia matar, tenia por de la gent, perquè consideraven Joan un profeta.+ 6 Durant l’aniversari*+ d’Herodes, la filla d’Herodies va ballar davant dels convidats, i a Herodes li va agradar tant+ 7 que li va jurar que li donaria qualsevol cosa que demanés. 8 Ella, incitada per la seva mare, va dir: «Dona’m el cap de Joan el Baptista en una safata.»+ 9 El rei es va posar trist, però pels juraments que havia fet davant dels convidats* va manar que l’hi donessin. 10 Així que va fer decapitar Joan a la presó. 11 Llavors van portar el seu cap en una safata i el van donar a la noia, i ella el va portar a la seva mare. 12 Més tard, els deixebles de Joan van anar a buscar el cos i el van enterrar, i després van anar a explicar-ho a Jesús. 13 Quan Jesús va rebre la notícia, va marxar en barca cap a un lloc aïllat per estar tot sol. Però les multituds ho van saber i el van seguir a peu des de les seves ciutats.+
14 Quan va arribar a la vora del mar, va veure una gran multitud de persones, i va sentir compassió per elles+ i va curar els malalts.+ 15 Al vespre, els seus deixebles se li van apropar i li van dir: «Estem en un lloc aïllat i ja és tard. Acomiada les multituds perquè vagin als pobles dels voltants i es comprin menjar.»+ 16 Però Jesús els va dir: «No cal que marxin. Doneu-los vosaltres mateixos alguna cosa per menjar.» 17 Ells li van respondre: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.» 18 Ell els va dir: «Porteu-me’ls.» 19 Llavors va manar a la gent que s’assegués a l’herba, va agafar els cinc pans i els dos peixos, va mirar al cel i va fer una oració.*+ I després de partir els pans, els va donar als seus deixebles i els deixebles els van donar a la gent. 20 Tots en van menjar i van quedar satisfets. Després van omplir 12 cistells amb els trossos que havien sobrat.+ 21 En van menjar uns 5.000 homes, a més de dones i nens.+ 22 Tot seguit, va fer pujar els deixebles a la barca perquè anessin cap a l’altra riba mentre ell acomiadava les multituds.+
23 Després d’acomiadar la gent, va pujar sol a la muntanya a orar.+ I quan es va fer de nit, encara estava allà tot sol. 24 La barca ja estava molt lluny* de la vora del mar i lluitava contra les onades perquè tenia el vent en contra. 25 A la quarta vetlla de la nit,* Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. 26 Quan els deixebles el van veure caminar sobre l’aigua, es van espantar i van dir: «És una aparició!» I es van posar a cridar de por. 27 Però Jesús els va dir de seguida: «Tranquils! Soc jo. No tingueu por!»+ 28 Pere li va dir: «Senyor, si ets tu, mana’m que vingui cap a tu caminant sobre l’aigua.» 29 Ell va dir: «Vine!» I Pere va sortir de la barca i va anar cap a Jesús caminant sobre l’aigua. 30 Però al fixar-se en la força del vent, va tenir por. Llavors es va començar a enfonsar i va cridar: «Senyor, salva’m!» 31 A l’instant, Jesús va estendre la mà, el va agafar i li va dir: «Home de poca fe! Per què t’has deixat vèncer pel dubte?»+ 32 I quan van pujar a la barca, el vent va parar de bufar. 33 Aleshores els que estaven a la barca li van fer homenatge* i li van dir: «Realment ets el Fill de Déu.» 34 I van creuar el mar i van arribar a Genesaret.+
35 Quan els d’aquell lloc el van reconèixer, van avisar la gent dels voltants, i li van portar tots els malalts. 36 I li van suplicar que els deixés tocar ni que fos la vora del seu mantell,+ i tots els que la van tocar es van curar del tot.