Deixa que Jehovà et calmi

1. Què ens pot produir angoixa, i com ens podria afectar?

T’HAS sentit alguna vegada molt angoixat?b És possible que t’hagi ferit el que algú t’ha dit o fet, o que et sentis malament per alguna cosa que tu hagis dit o fet. Per exemple, pot ser que hagis comès un error i estiguis preocupat perquè creguis que Jehovà no et perdonarà mai. Per acabar-ho d’adobar, podria ser que el fet de sentir-te angoixat et fes pensar que no tens prou fe i que ets una mala persona. Però, és realment així?

2. Quins exemples bíblics ens ajuden a veure que patir angoixa no és un indici de falta de fe?

² Vegem alguns exemples bíblics. Anna, la mare del profeta Samuel, tenia molta fe. Amb tot, va patir molta angoixa quan una familiar la va tractar malament (1 Sam. 1:7). L’apòstol Pau tenia una fe forta, però «l’angoixa per totes les congregacions» l’aclaparava (2 Cor. 11:28). El rei David tenia una fe tan gran que Jehovà sentia un afecte molt especial per ell (Fe. 13:22). Tot i això, aquest rei va cometre pecats que el van fer passar per períodes de molta angoixa (Sl. 38:4). En tots aquests casos, Jehovà els va consolar i calmar. A continuació, analitzarem què podem aprendre dels seus exemples.

3. Com ens poden afectar les paraules dels altres?

³ Quan els altres ens parlen de manera cruel o ens tracten malament, és fàcil que ens angoixem, sobretot si ho fa un bon amic o un familiar. És possible que creguem que la relació amb aquesta persona s’ha trencat. Per exemple, algú podria parlar sense pensar i ferir-nos, com si ens hagués clavat una espasa (Prov. 12:18). O potser una persona conscientment ens diu coses que sap que ens fan mal. Una germana va passar per aquest tràngol. Ella diu: «Fa uns anys, algú que considerava una bona amiga va començar a escampar mentides sobre mi a la xarxa. Em vaig sentir molt ferida i angoixada. No podia entendre per què me la va jugar d’aquesta manera». Si mai t’ha ferit algú proper a tu, l’exemple d’Anna et pot ajudar.

4. Quina situació difícil va afrontar Anna?

⁴ Anna va afrontar alguns problemes complicats. Durant molts anys no va poder tenir fills (1 Sam. 1:2). A l’antic Israel, la gent solia creure que les dones que eren estèrils estaven maleïdes i això les feia sentir humiliades (Gèn. 30:1, 2). En el cas d’Anna, la situació era més difícil, ja que el seu marit tenia una altra dona, Peninnà, que sí tenia fills. Aquesta veia Anna com «la seva rival» i «la provocava» amb la intenció de fer-la sentir malament (1 Sam. 1:6). Al principi, a Anna se li va fer difícil aguantar aquella situació. La Bíblia diu que «plorava, i no menjava», i «tenia l’ànima amargada» (1 Sam. 1:7, 10). Què va fer per trobar consol?

5. Com va ajudar Anna fer oració?

⁵ Anna va obrir el seu cor a Jehovà en oració. Després, li va explicar el seu problema al gran sacerdot Elí, i aquest li va dir: «Vés en pau, i que el Déu d’Israel et doni la petició que li has demanat». Quin en va ser el resultat? Anna va continuar «pel seu camí, i va menjar, i el seu rostre ja no estava trist» (1 Sam. 1:17, 18). L’oració va ajudar aquesta dona fidel a recuperar la pau.

6. a) Què podem aprendre d’Anna sobre l’oració? b) Què ens ensenya Filipencs 4:6, 7?

⁶ Si no deixes d’orar, podràs recuperar la pau interior. Anna passava molt de temps parlant amb Jehovà (1 Sam. 1:12). Nosaltres també podem parlar llargues estones amb el nostre Pare sobre les nostres preocupacions, pors i debilitats. Recordem que les nostres oracions no han de ser poètiques o estar perfectament estructurades. És possible que fins i tot ens posem a plorar mentre expressem a Déu el que ens angoixa. Així i tot, Jehovà mai es cansa d’escoltar-nos. A més de parlar dels nostres problemes, hem de recordar el que ens diu Filipencs 4:6, 7 (llegeix-lo). Pau va dir que hem de donar les gràcies quan orem a Jehovà. De fet, tenim moltes raons per fer-ho, com ara el regal de la vida, la creació, l’amor que Déu ens mostra i la meravellosa esperança que ens ha donat. Què més podem aprendre d’Anna?

7. Què feien regularment Anna i el seu marit?

⁷ Malgrat que Anna tenia molts problemes, no va deixar d’acompanyar el seu marit a Siló per adorar Jehovà al tabernacle (1 Sam. 1:1-5). Allà va ser on el gran sacerdot Elí la va consolar al dir-li que esperava que Jehovà respongués a la seva oració (1 Sam. 1:9, 17).

8. Com ens ajuden les reunions?

⁸ Si no deixes d’anar a les reunions, podràs recuperar la pau interior. Sovint a l’oració inicial de les reunions es demana que Jehovà ens doni el seu esperit, i la pau és part del fruit d’aquest esperit (Gàl. 5:22). Quan anem a les reunions tot i estar angoixats, li donem al nostre Pare i als germans l’oportunitat d’animar-nos i ajudar-nos a recuperar la nostra pau i tranquil·litat. Sens dubte, Jehovà utilitza l’oració i les reunions per calmar-nos (Heb. 10:24, 25). Fixem-nos en una altra lliçó que podem aprendre de l’exemple d’Anna.

9. Què no va canviar en el cas d’Anna, però què la va ajudar?

⁹ La situació que provocava l’angoixa d’Anna no va desaparèixer automàticament. Quan va tornar d’adorar Déu al tabernacle, encara havia de continuar vivint sota el mateix sostre que Peninnà i la Bíblia no diu que l’actitud d’aquesta dona canviés. Per tant, és molt probable que Anna hagués de seguir escoltant les paraules ofensives de Peninnà. Amb tot, va aconseguir recuperar i mantenir la seva pau interior. Com que havia deixat l’assumpte en mans de Jehovà, ja no estava angoixada ni amargada. Així li va donar a Déu l’oportunitat de consolar-la i calmar-la. Més endavant, Jehovà va respondre a la seva oració i va poder tenir fills (1 Sam. 1:19, 20; 2:21).

10. Què més aprenem de l’exemple d’Anna?

¹⁰ Encara que el problema no desaparegui, podràs recuperar la pau interior. Tot i que facis oració regularment i vagis a totes les reunions, alguns problemes no desapareixeran. Però l’exemple d’Anna ens ensenya que res pot impedir que Jehovà ens consoli i calmi. Ell mai ens oblidarà, i tard o d’hora recompensarà el nostre servei fidel (Heb. 11:6).

11. Quins motius tenia Pau per estar angoixat?

¹¹ L’apòstol Pau tenia molts motius per estar angoixat. Per exemple, com que estimava tant els germans, es preocupava molt quan aquests tenien problemes (2 Cor. 2:4; 11:28). Com a apòstol, va ser maltractat cruelment pels seus opositors i, fins i tot, el van tancar a la presó. També va haver d’afrontar les dificultats que implicava «viure amb poc» (Fili. 4:12). A més, tenint en compte que havia sofert com a mínim tres naufragis durant la seva vida, t’imagines quina ansietat tindria cada vegada que havia de pujar a un vaixell? (2 Cor. 11:23-27.) Llavors, com va fer front Pau a la seva angoixa?

12. Què va ajudar Pau a sentir-se més tranquil?

¹² Encara que Pau es preocupava pels germans que afrontaven dificultats, no va intentar solucionar tots els seus problemes per ell mateix. Al contrari, va ser modest i va demanar a alguns germans que l’ajudessin a cuidar les congregacions. Entre d’altres, va delegar algunes responsabilitats en Timoteu i Titus, que eren cristians dignes de confiança. Segur que la seva feina va ajudar Pau a sentir-se més tranquil (Fili. 2:19, 20; Tt. 1:1, 4, 5).

13. Com poden imitar Pau els ancians?

¹³ Demana ajuda als altres. Igual que Pau, molts ancians se senten angoixats quan els germans de la congregació tenen problemes. Però un sol ancià no pot arribar a tot. La modèstia el motivarà a compartir aquesta responsabilitat amb altres germans nomenats. També s’esforçarà per capacitar els joves perquè puguin estar preparats per cuidar les ovelles de Déu (2 Tim. 2:2).

14. a) Què no preocupava a Pau? b) Què podem aprendre del seu exemple?

¹⁴ Reconeix que necessites consol. Pau va ser humil i va reconèixer que necessitava rebre ànim dels seus amics. Està clar que no l’amoïnava que el veiessin com una persona feble pel fet d’acceptar l’ajuda dels altres. A la carta que Pau va escriure a Filemó, li va dir: «Saber del teu amor em produeix una gran alegria i em consola molt» (File. 7). L’apòstol va parlar d’altres germans que el van animar quan va passar per dificultats (Col. 4:7-11). Si som humils com Pau i reconeixem que necessitem que els altres ens animin, els germans estaran més que disposats a donar-nos el seu suport.

15. On va trobar Pau consol quan va viure situacions difícils?

¹⁵ Llegeix i estudia la Paraula de Déu. Pau sabia que les Escriptures el podien consolar i l’ajudarien a tenir seny davant de qualsevol prova (Rm. 15:4; 2 Tim. 3:15, 16). Quan el van tancar a la presó a Roma per segona vegada, l’apòstol s’imaginava que aviat moriria. Què va fer en aquell moment tan difícil? Va demanar a Timoteu que s’afanyés a portar-li «els rotlles» (2 Tim. 4:6, 7, 9, 13). Segurament aquells rotlles eren parts de les Escriptures Hebrees que Pau podria utilitzar en el seu estudi personal. Si imitem Pau i estudiem regularment la Bíblia, Jehovà ens calmarà mitjançant la seva Paraula, sigui quin sigui el nostre problema.

16. Per què es va sentir molt angoixat David?

¹⁶ David tenia moltes raons per sentir-se culpable. Havia comès adulteri amb Betsabé, havia planejat l’assassinat del seu marit i, durant un temps, va intentar amagar aquests crims (2 Sam. 12:9). Al principi, no va fer cas de la seva consciència i, com a resultat, no només va patir en sentit espiritual sinó també en sentit físic i mental (Sl. 32:3, 4). Què el va ajudar a controlar l’angoixa que sentia per culpa de les seves males decisions? Què ens pot ajudar si hem comès un pecat greu? Vegem-ho.

17. Com ens ajuda Salm 51:1-4 a veure que David estava profundament penedit?

¹⁷ Demana perdó a Jehovà. Finalment David va fer oració a Déu i, profundament penedit, va confessar els seus pecats (llegeix Salm 51:1-4). Quina tranquil·litat va sentir! (Sl. 32:1, 2, 4, 5.) Si comets un pecat greu, no ho amaguis. Al contrari, explica-li a Jehovà en oració el que has fet. Això t’ajudarà a sentir-te millor i s’alleujaran els teus sentiments de culpa. Però si vols recuperar la teva amistat amb Jehovà, has de fer alguna cosa més que orar.

18. Com va reaccionar David quan va ser disciplinat?

¹⁸ Accepta la disciplina. Quan Jehovà va enviar el profeta Natan per ajudar David a veure que havia pecat, aquest no es va excusar ni va intentar treure importància al que havia fet. Ràpidament va reconèixer que havia pecat no només contra el marit de Betsabé sinó sobretot contra Jehovà. Aquest rei va acceptar la disciplina i Déu el va perdonar (2 Sam. 12:10-14). Si hem comès un pecat greu, hem de parlar amb els germans que Jehovà ha nomenat perquè siguin els nostres pastors (Jm. 5:14, 15). I hem d’evitar l’impuls de justificar-nos. Com més aviat acceptem la disciplina, més aviat recuperarem la nostra pau i alegria.

19. Què hem d’estar decidits a fer?

¹⁹ Estigues decidit a no repetir els mateixos errors. El rei David era conscient que per evitar caure en els mateixos errors necessitava l’ajuda de Jehovà (Sl. 51:7, 10, 12). Després que Déu el perdonés, David es va decidir a evitar els mals pensaments i això el va ajudar a recuperar la pau interior.

20. Com demostrem que agraïm el perdó de Jehovà?

²⁰ Si volem demostrar que agraïm el perdó de Jehovà, hem de fer oració, acceptar la disciplina i esforçar-nos per no repetir els mateixos errors. Quan fem això, recuperem la nostra pau interior. En James, un germà que va cometre un pecat greu, va comprovar que això és cert. Ell diu: «Quan vaig confessar el meu pecat als ancians, em vaig treure un enorme pes de sobre i vaig començar a recuperar la meva pau». Ens anima molt saber que Jehovà «és a prop dels cors que sofreixen, [i que] salva els homes que se senten desfets» (Sl. 34:19, MM [34:18 en NM]).

21. Com podem deixar que Jehovà ens calmi?

²¹ A mesura que s’acosta la fi, probablement tindràs més raons per sentir-te angoixat. Quan et sentis així, busca ràpidament l’ajuda de Jehovà i estudia la Bíblia amb atenció. Imita els exemples d’Anna, Pau i David, i demana a Jehovà que t’ajudi a entendre per què estàs angoixat (Sl. 139:23). Deixa que Ell porti les teves preocupacions, especialment si la solució no està a les teves mans. Si fas tot això, et sentiràs com el salmista que va dir: «Quan creix el neguit dintre meu, el teu consol asserena la meva ànima» (Sl. 94:19, BEC).