BIBLIOTECA NELA INTERNET dela Tore de Vigia
BIBLIOTECA NELA INTERNET
dela Tore de Vigia
Talian
  • BÌBLIA
  • PUBLICASSION
  • RIUNION
  • es23 pàg. 88-97
  • Setembre

No ghen'è vìdeo disponìbile par questa selession.

Scusa, ghen'è un sbàlio al sbassar el vìdeo.

  • Setembre
  • Testo del giorno — 2023
  • Sototìtoli
  • Vendre, 1 de setembre
  • Sabo, 2 de setembre
  • Doménega, 3 de setembre
  • Luni, 4 de setembre
  • Marti, 5 de setembre
  • Mèrcore, 6 de setembre
  • Dóbia, 7 de setembre
  • Vendre, 8 de setembre
  • Sabo, 9 de setembre
  • Doménega, 10 de setembre
  • Luni, 11 de setembre
  • Marti, 12 de setembre
  • Mèrcore, 13 de setembre
  • Dóbia, 14 de setembre
  • Vendre, 15 de setembre
  • Sabo, 16 de setembre
  • Doménega, 17 de setembre
  • Luni, 18 de setembre
  • Marti, 19 de setembre
  • Mèrcore, 20 de setembre
  • Dóbia, 21 de setembre
  • Vendre, 22 de setembre
  • Sabo, 23 de setembre
  • Doménega, 24 de setembre
  • Luni, 25 de setembre
  • Marti, 26 de setembre
  • Mèrcore, 27 de setembre
  • Dóbia, 28 de setembre
  • Vendre, 29 de setembre
  • Sabo, 30 de setembre
Testo del giorno — 2023
es23 pàg. 88-97

Setembre

Vendre, 1 de setembre

Lori i ghe ga domandà che el mostresse un segnal del cielo. — Mat. 16:1.

Quel che Gesù el insegnea l’era de maraveiarse e le persone le gavea de esser sicure che lu l’era el Messia par causa de questo. Ma lore le spetea ancora de pi. Ma come Gesù no’l ga fato quel che lore le spetea, no le ga credesto in lu. (Mat. 16:4) Cossa che la Bìblia la dise? El profeta Isaia el ga dito che el Messia no’l ndaria ‘osar, e gnanca el ndaria far che i altri i scoltesse la so voce nela strada’. (Isa. 42:1, 2) Gesù el ga realisà questa professia. Lu no’l ga volesto farse veder ai altri. Par esémpio, lu no’l ga fato su qualche témpio, no’l ga metesto su le robe che i lìderi religiosi i doperea e gnanca el spetea che le persone lo ciamesse par nomi importanti. Quando Erode el podea mandar coparlo, Gesù no’l ga volesto far un miràcolo par farse veder a lu. (Luc. 23:8-11) Noantri savemo che Gesù el ga fato arquanti miràcoli, ma la roba pi importante par lu la era predicar le bone notìssie. Lu el ga dito ai so dissìpoli: “Mi son vegnesto par far questo.” — Mar. 1:38. w21.05 p. 4 §§ 9, 10

Sabo, 2 de setembre

Par gaver la vita eterna, le ga de cognosser a ti, el ùnico vero Dio, e a quel che te ghè mandà, Gesù Cristo. — Gioani 17:3.

Noantri volemo giutar “quei che i ga la giusta disposission”, o sia, quei che i vol imparar la verità. (Ati 13:48) Lori i ndarà deventar dissìpoli se noantri li giutemo a (1) capir, (2) creder e (3) meter in pràtica quel che i impara dela Bìblia. (Col. 2:6, 7; 1 Tes. 2:13) L’è sicuro che ghemo de sforsarse e tor del nostro tempo par giutarli a cambiar la so maniera de pensar e a fermarse de far quel che l’è sbalià. Fursi ghe vol arquanti mesi fin che el studiante el càmbie quel che el ga de bisogno e el sìpia batesà. (2 Cor. 10:4, 5) Tuti nela congregassion i pol giutar el studiante quando i ghe mostra amor e i lo fà sentirse ben nele riunion. (Gioani 13:35) L’è sicuro che questo ndarà giutar tanto el studiante. w21.07 p. 3 § 6

Doménega, 3 de setembre

Gavé de esaminar tute le cose. Gavé de tegnerve a quel che l’è bon. — 1 Tes. 5:21.

Semo sicuri che semo drio insegnar la verità sora la Bìblia? Semo sicuri che le Testimònie de Geovà le ze drio adorar a Geovà dela maniera giusta? El apòstolo Paolo l’era sicuro che quel che lu l’era drio imparar l’era la verità. (1 Tes. 1:5) Lu no’l credea in questo sol parché el se sentia ben, ma parché el studiea tanto la Parola de Dio e el credea che tuta la Scritura la vegnea de Dio. (2 Tim. 3:16) Alora, Paolo el ga imparà tante robe che lo ga assà sicuro che Gesù l’era el Messia. Paolo l’era pròpio difarente dei lìderi religiosi de quel tempo. Questi lìderi religiosi no i ga volesto creder che Gesù l’era el Messia. Lori anca i disea che i era drio insegnar ale persone sora Dio, ma i fea robe tanto sbaliade. (Tito 1:16) Ma, Paolo no l’era come lori parché el insegnea e el metea in pràtica tuto quel che el imparea dele Scriture. — Ati 20:27. w21.10 p. 18 §§ 1, 2

Luni, 4 de setembre

Nissuni i pol vegner a mi sensa che el Pare, che el me ga mandà, lo fae vegner. — Gioani 6:44.

Noantri savemo che podemo piantar e darghe àqua, ma l’è Geovà che el fà el laoro pi importante nela predicassion. (1 Cor. 3:6, 7) Tute le persone le ze tanto importante par Geovà. Geovà el ne ga dato el privilègio de laorar col so Fiol e predicar a persone de tute le nassion. (Ageo 2:7) Podemo dir che quando ndemo ala predicassion, semo come un grupo che el laora par salvar le persone che le ze nte un barco drio sfondarse. Fursi no i ze mia tuti che i ndarà salvar a qualchedun, ma el laoro de tuti l’è importante. La medèsima roba la sucede nela predicassion. Noantri no savemo quante persone le va ancora imparar sora Geovà e esser salve del mondo de Sàtana. Ma savemo che Geovà el pol doperar a qualchedun de noantri par giutarghe. Andreas, che l’è de star nela Bolìvia, el ga dito: “Quando una persona la impara la verità e la se batesa, questo el prova che tuti i fradei i ga laorà insieme.” Noantri ghemo de pensar come lu. Alora, Geovà el ndarà benedirne e ndaremo seitar a predicar contenti. w21.05 p. 18, 19 §§ 19, 20

Marti, 5 de setembre

Scampé via dela tràpola del Diaol. — 2 Tim. 2:26.

Un cassador el vol ciapar o copar una bèstia. Un dei falsi amighi de Giò el ga dito che un cassador el pol doperar arquante tràpole par esser bon de far questo. (Giò 18:8-10) Cossa che el cassador el fà par ciapar una bèstia? Lu el pensa in quel che la bèstia la fà. Par esémpio: ‘Ndove che la va? Cossa che la ghe piase? Quala che saria la meio tràpola par ciaparla?’ Sàtana el fà compagno con noantri. Lu el ne stùdia, el vede ndove ndemo e cossa che ne piase. Alora, el mete una tràpola e el speta che caschemo. Ma, la Bìblia la dise come nò cascar e che, se semo cascadi, podemo scampar dele so tràpole. Fà miliari de ani che Sàtana el dopera due tràpole: el orgòlio e la voia de gaver sempre de pi. Lu l’è come un cassador che el mete qualcossa par una bèstia cascar nte una tràpola o una rede (Sal. 91:3) Ma Geovà el ne ga belche parlà sora le tràpole che Sàtana el dopera. Cossita, semo boni de nò cascar nele so tràpole. — 2 Cor. 2:11. w21.06 p. 14 §§ 1, 2

Mèrcore, 6 de setembre

I cavei bianchi i ze come una bela corona. — Pro. 16:31.

I fradei pi veci i ga tanto valor. La Bìblia la dise che i cavei bianchi i ze come una bela corona. (Pro. 20:29) Ma l’è fàcile no darghe el valor che i mèrita. Quando i pi gióveni i se nicorde che i pi veci i ga tanto valor, lori i pol guadagnar una roba che la ga de pi valor che tanti soldi e tante robe. I fradei pi veci, che i ze leai, i ze tanto pressiosi par Geovà. Geovà el capisse quel che lori i sente, li cognosse tanto ben e el dà tanto valor ale so bele qualità. I fradei pi veci i ga tanta sabedoria par causa del so laoro fedele a Geovà. Geovà el resta tanto contento quando lori i parla quel che i sa ai pi gióveni. (Giò 12:12; Pro. 1:1-4) Geovà anca el dà tanto valor ala so perseveransa. (Mal. 3:16) Lori i ga infrontà arquante dificoltà nela vita, ma anca cossita, sempre i ga bio fede in Geovà. E adesso, la so speransa nel futuro la ze pi forte de quando i ga imparà la verità. Geovà el ghe vol tanto ben a questi fradei pi veci parché lori i seita a parlar sora el so nome. — Sal. 92:12-15. w21.09 p. 2 §§ 2, 3

Dóbia, 7 de setembre

Stà atento a quel che ti te sì bon de far. Alora, ti te restarè contento con ti stesso. — Gàl. 6:4

L’è sempre importante pensar parché che servimo a Geovà. Par esémpio, podemo farse queste domande: ‘Parché che mi seito vardar quel che i altri i fà? L’è par sentirme meio che lori? Fao le robe nela congregassion par sentirme meio che i altri o parché mi vui contentar a Geovà?’ La Bìblia la dise che no ghemo de vardar quel che i altri i fà par veder se semo drio far de pi o de manco che lori. Parché? Parché, se pensemo che semo drio far de pi, podemo deventar orgoliosi, e se pensemo che semo drio far manco che lori, podemo restar desanimadi. (Rom. 12:3) Ghemo de ricordarse che Geovà el ne ga scoliesto parché lo amemo e parché ghemo scoltà el so Fiol, e nò parché semo bei, parlemo ben o cognossemo tante persone. — Gioani 6:44; 1 Cor. 1:26-31. w21.07 p. 14, 15 §§ 3, 4

Vendre, 8 de setembre

Valtri gavé de seitar a far nova la vostra maniera de pensar. — Efe. 4:23.

Noantri ghemo de sforsarse par pregar, studiar la Bìblia, pensar sora e domandar sempre che Geovà ne dae forsa. Cossita, par meso del so spìrito santo, Geovà el ndarà giutarne a no far comparassion coi altri. E se scominsiemo a mostrar invìdia o orgòlio, Geovà el ndarà giutarne a nicorderse e a cambiar. (2 Cró. 6:29, 30) Geovà el ne cognosse tanto ben. Lu el sa del sforso che femo par causa dele nostre imperfession e par no far quel che le persone del mondo le fà. Ma quando Geovà el vede che semo drio sforsarse tanto, lu el ne ama ancora de pi. La Bìblia la dopera el amor che ghen’è intrà una mare e el so bambin par mostrar cossa che Geovà el sente par noantri. (Isa. 49:15) Geovà el sente la medèsima roba par noantri quando el vede che femo sforso par servirlo. Saver de questo ne assa tanto contenti. w21.07 p. 24, 25 §§ 17-19

Sabo, 9 de setembre

Gavé de esser contenti con quei che i ze contenti. — Rom. 12:15.

Se noantri se sforsemo tanto par far tuti i laori che ghemo nela organisassion de Geovà, saremo ancora pi contenti. Cossita, ghemo de sforsarse tanto nela predicassion e far el meio che podemo nei laori dela congregassion. (Ati 18:5; Ebr. 10:24, 25) Par esémpio, paréciate ben par far comentari e le parte nele riunion. Se i ansiani i te ga dato un laoro par far, fà pròpio come i te ga domandà. No stà mai pensar che un laoro nela congregassion no l’è importante o che no te ocore torte el tempo par farlo. (Pro. 22:29) Se te te sforsi tanto, te gavarè altre bele qualità e te restarè ancora pi contento. (Gàl. 6:4) Questo anca te giutarà a restar contento quando qualchedun el guadagna un laoro che a ti te piaseria farlo. — Gàl. 5:26. w21.08 p. 22 § 11

Doménega, 10 de setembre

La sabedoria che la vien de sora la ze in primo posto pura, dopo passìfica, la ze rasoàbile, pronta par obedir, la ze piena de misericòrdia e boni fruti, la ze imparsial, sensa ipocrisia. — Tia. 3:17

Ghemo de esser ùmili e assar che Geovà el ne insegne. Ghemo de star tanto atenti parché se deventemo orgoliosi no voleremo pi obedir a Geovà. L’è stà questo che ga sucedesto coi farisei del passà. Lori i gavea prove che Gesù l’era el Fiol de Dio, ma par causa del orgòlio, lori no i ga volesto creder. (Gioani 12:37-40) Alora, lori i ga perso la so amicìssia con Geovà e no i podarà viver par sempre. (Mat. 23:13, 33) La medèsima roba la pol suceder con noantri. Alora, ghemo de assar che la Bìblia e el spìrito santo de Geovà i càmbie la nostra maniera de pensar e de far le robe. Cossita, sarà pi fàcile far bone dessision! Tiago l’era ùmile e, par causa de questo, lu el ga assà che Geovà lo giutesse a cambiar quel che el gavea de bisogno e el ga imparà a insegnar tanto ben. w22.01 p. 9 § 7

Luni, 11 de setembre

Seité a domandar. — Mat. 7:7.

Se seitemo a pregar, podemo esser sicuri che Geovà el ndarà scoltar e risponder ale nostre orassion. (Col. 4:2) Fursi pensemo che Geovà l’è drio meterghe massa par risponder quel che ghemo domandà a lu. Ghemo de ricordarse che Geovà no’l sbàlia mia e el va risponderne nela ora giusta. (Ebr. 4:16) Par esémpio, fursi fà tanti ani che domandemo che Geovà el finissa con questo mondo bruto. E no l’è sbalià domandarlo parché Gesù el ne ga insegnà de farlo. (Mat. 6:10) Ma saria una roba pròpio stùpida perder la fede in Geovà parché el fin no l’è vegnesto quando noantri spetéino. (Aba. 2:3; Mat. 24:44) Alora, cossa ghemo de far? Ghemo de seitar a pregar e a esser sicuri che Geovà el ndarà risponderne. Geovà el ga belche scoliesto el giorno e la ora che vegnarà el fin, e podemo esser sicuri che la ze la ora giusta e la meio par tuti. — Mat. 24:36; 2 Pie. 3:15. w21.08 p. 10 §§ 10, 11

Marti, 12 de setembre

Gavé de esser ùmili e pensar che i altri i ze pi importanti che valtri. — Fil. 2:3.

I fradei pi veci che i ze ùmili i sa che no i ze boni de far tuto quel che i fea vanti. Varda el esémpio dei nostri fradei superintendenti de sircuito. Dopo che i fà 70 ani, lori i ze convidadi par far altri laori. Sicuro che no l’è fàcile cambiar. Ma lori i capisse che ghen’è fradei pi gióveni par farlo. Questi cari fradei i fà come i leviti nel passà. Quando i fea 50 ani, no i podea pi laorar nel tabernàcolo. Quel che li assea contenti invesse l’era far el meio che i podea e giutar i pi gióveni e nò i laori che i fea. (Nùm. 8:25, 26) Ancoi, quei che i era superintendenti de sircuito i fà la medèsima roba. Anca che lori no i va pi visitar e incoraiar i fradei de tante congregassion, lori i ze una benedission nele so congregassion. w21.09 p. 8, 9 §§ 3, 4

Mèrcore, 13 de setembre

Pare, go fato un pecato contra el cielo e contra ti. Mi no mèrito mia esser ciamà to fiol. — Luc. 15:21.

Gesù el ga contà una bela stòria in Luca 15:11-32. Questa stòria la conta che un fiol no’l volea pi obedir a so pare e l’è ndato via de casa. Lu l’è ndato a un paese pròpio distante e el ga tacà a far tante robe sbaliade. Ma, el ga infrontà tante dificoltà. Alora, el ga scominsià a pensar sora tuto quel che el gavea fato, e el se ga nicorto che la so vita la era tanto meio quando l’era casa. Par quela che el ga dessidio tornar casa e domandar perdon a so pare. Cossa che imparemo? El fiol el se ga nicorto che l’era drio far robe sbaliade. E questo l’è stà tanto importante. Ma lu el gavea de far anca i cambiamenti che ghe ocorea. Questa ilustrassion la ze bela, ma anca la insegna robe tanto importante ai ansiani. Questa stòria la pol giutarli a saver se una persona che la ga fato un bruto pecato la se ga pròpio ciamà grama. w21.10 p. 5 §§ 14, 15

Dóbia, 14 de setembre

Vao sgorlar i cieli e la tera. — Ageo 2:6.

Cossa che restarà firme e mai el sarà destruto? El apòstolo Paolo el ga dito: ‘Ndaremo ricever el Regno che el restarà firme, alora podemo servir a Dio dela maniera che ghe piase a lu e con tanto rispeto.’ (Ebr. 12:28) Dopo de questo grando sgorlon, ghen sarà sol el governo de Dio. Lu el seitarà firme e forte! (Sal. 110:5, 6; Dan. 2:44) Adesso le persone le ga de scòlier se le vol far quel che ghe piase a Dio, o nò. Se lore le scòlie servi a Dio, le ndarà viver par sempre, e senò, le sarà destrute. (Ebr. 12:25) Par meso del laoro de predicassion, podemo giutar le persone a far questa scólia. Alora, ghemo de ricordarse dele parole del nostro Signor Gesù: “E queste bone notìssie del Regno le sarà predicade in tuta la tera abitada in testimònio a tute le nassion, e alora vegnerà el fin.” — Mat. 24:14. w21.09 p. 19 §§ 18-20

Vendre, 15 de setembre

Mi mai vao assarte e mai vao abandonarte. — Ebr. 13:5.

Se te sì un ansiano, daghe consolo ala fameia de quel che el ga abandonà a Geovà. (1 Tes. 5:14) Par esémpio, te pol parlar con lori vanti e dopo dele riunion, ndar ale so case e pregar con lori. Podé anca laorar con lori nela predicassion. E se te pol, proa convidarli par la to adorassion in fameia. I ansiani i sa che i ga de mostrar amor, darghe atension e tender dele piegorete de Geovà che le ze drio patir. (1 Tes. 2:7, 8) Sicuro che Geovà no’l vol che nissun el sìpia destruto. Invesse, lu el vol che tuti i se ciame grami. (2 Pie. 3:9) Anca se una persona la ga fato un bruto pecato, la so vita ancora la ze tanto pressiosa par Dio. Semo sicuri de questo parché lu el ga dato la vita del so Fiol, che el ama tanto, par salvar a tuti i pecadori. Con tanto amor, Geovà el proa giutar quei che i se ga fermà de servirlo a tornar a lu. E el ga la speransa che i acete el so aiuto compagno al fiol dela ilustrassion de Gesù che el se ga ciamà gramo e l’è tornà casa. — Luc. 15:11-32. w21.09 p. 30, 31 §§ 17-19

Sabo, 16 de setembre

E valtri sì stati giutadi par el so laoro. — Gioani 4:38.

Fursi no te pol laorar tanto nela predicassion par causa dela to salute. Ma anca cossita, te pol restar contento con quel che te sì bon de far. Varda el esémpio de quel che ga sucedesto col rè Davi e i so òmini. I amalechiti i gavea portà via le so fameie e tante altre robe. Alora, Davi e i so òmini i gavea de lotar par portarle indrio. Ma, 200 òmini i era tanto strachi e i ze restadi par tender dele robe che i gavea. Davi e i so òmini i ga vinsesto i amalechiti e i ze stati boni de portar indrio tante robe dei so nemighi. Davi el ga dito ai so òmini che i gavea de spartir quele robe con quei che i gavea lotà e con quei che no i era ndati. (1 Sam. 30:21-25) La medèsima roba la sucede nel laoro de far dissìpoli. Tuti i fà el meio che i pol e tuti i resta contenti insieme. Geovà el vede el nostro sforso, el amor che ghemo par lu e el ne benedisse. Lu anca el ne insegna a restar contenti de far quel che semo boni nela predicassion. (Gioani 14:12) Alora, podemo esser sicuri che Geovà el restarà contento con noantri se no se fermemo de predicar! w21.10 p. 28 §§ 15-17

Doménega, 17 de setembre

La glòria dei gióveni la ze la so forsa. — Pro. 20:29.

Quando vegnemo pi veci, no ghemo pi tanta forsa e fursi ghemo paura de no esser boni de far tanto come vanti nel laoro par Geovà. Ma adesso, ghemo pi sabedoria e pi speriensa. Cossita, podemo giutar i pi gióveni a doperar le so forse dela meio maniera che i pol e a far altri laori nela congregassion. La persona che la ze ùmile la pensa che i altri i ze pi importanti che ela. Alora, quei pi veci i ga de bisogno de umiltà par giutar quei pi gióveni. (Fil. 2:3, 4) Come che lori i pol mostrar che i ze ùmili? Par esémpio, ghen’è diverse maniere de far un laoro nela congregassion. Pol esser che tute le maniere le ze de acordo cola Bìblia e le ze bone par la congregassion. Ma i fradei pi veci no i vol che i altri i fae i laori dela medèsima maniera che lori i fea. (Ecl. 7:10) Sicuro che lori i pol insegnar tante robe ai pi gióveni, ma se lori i ze ùmili, i sa che ‘le robe che le sucede in questo mondo le ze drio cambiar’ e fursi i ghe toca imparar maniere difarente de far le robe. — 1 Cor. 7:31. w21.09 p. 8 §§ 1, 3

Luni, 18 de setembre

Chi che intrà i dèi l’è compagno a ti, ò Geovà? Ghen’è qualchedun che l’è pi santo che ti? — Éso. 15:11.

Geovà mai el ndaria domandar ai so servi che i fesse robe brute e sporche. Lu l’è pròpio santo e lu el volea che i israeliti i se ricordesse de questo. Par quela che nela fronte del somo sasserdote ghen’era una placheta de oro che l’era scrito: “La santità la ze de Geovà.” (Éso. 28:36-38) Tuti i israeliti che i vedesse la placheta che la era nela fronte del somo sasserdote i se ricordaria che Geovà l’è santo. Ma, se qualche israelita no’l rivasse darente el somo sasserdote? Anca cossita el savea che Geovà l’è santo parché lo gavea scoltà quando la Lege la era stata ledesta a tuto el pòpolo. (Deu. 31:9-12) La Lege la disea: “Mi son Geovà, el vostro Dio . . . Gavé de esser esser santi, parché mi, Geovà, son santo.” — Lev. 11:44, 45; 20:7, 26. w21.12 p. 3 §§ 6, 7

Marti, 19 de setembre

Ferméve de restar massa preocupadi. — Luc. 12:29.

Tanti i resta massa preocupadi se i gavarà tuto quel che i ga de bisogno. Parché? Tanti i ze de star in posti che ghen’è tanti poareti e l’è fadiga catar un laoro. Altri parché la persona che la laorea la ze morta, o parché i ga perso el so laoro. Ma, no ghemo de restar ansiosi par causa dei nostri problemi. Invesse, ghemo de fidarse che Geovà el ndarà giutarne parché lu sempre el fà quel che el promete. (Mat. 6:32, 33; Deu. 8:4, 15, 16; Sal. 37:25) Cossa che ne assa sicuri che Geovà ndarà tenderne? Par esémpio, lu el tende dei osei e dei fiori. Alora no ghemo de restar ansiosi con cossa ndaremo magnar o che robe ndaremo meter su parché Geovà le ne darà! (Mat. 6:26-30; Fil. 4:6, 7) Podemo anca esser sicuri de questo parché Geovà l’è un pare. Noantri savemo che i genitori i tende tanto ben dei so fioi parché li ama. w21.12 p. 16, 17 §§ 4, 5; p. 18 § 8

Mèrcore, 20 de setembre

Ma Geovà el seitea con Giusepe, el ghe dimostrea amor leal. — Gén. 39:21.

Se te sì drio sofrir par causa de qualcossa che un fradel nela congregassion el ga fato, la Bìblia la pol giutarte. Varda el esémpio de Giusepe. Lu el ga sofrio tanto parché i so fradei no i lo ga tratà con giustìssia. Ma lu el ga seità a far el so laoro par Geovà e el ga perseverà con passiensa. Par quela che Geovà lo ga benedio tanto. Dopo de un tempo, Giusepe l’è stà bon de perdonar ai so fradei. (Gén. 45:5) Alora, come Giusepe, saremo consoladi se femo pi forte la nostra amicìssia con Geovà e assemo che lu el fae giustìssia nel tempo giusto. (Sal. 7:17; 73:28) Se te sì drio sofrir parché no te sì mia tratà con giustìssia o par causa de altra dificoltà, ricòrdate che “Geovà l’è darente de quei che i ga el cuor pien de tristessa”. (Sal. 34:18) Ricòrdate che se te parli a Geovà quel che te sì drio infrontar e te ghè passiensa, Geovà el resta tanto contento con ti. (Sal. 55:22) Ricòrdate anca che Geovà l’è el Giuis de tuta la Tera e lu el vede tuto quel che sucede. (1 Pie. 3:12) Alora, se te sì drio infrontar un problema che no te sì bon de dàrghene fora, speta Geovà far quel che ghe vol. w21.08 p. 11 § 14; p. 12 § 16

Dóbia, 21 de setembre

Gavé de capir quala che la ze la volontà de Geovà. — Efe. 5:17.

Se volemo assar Geovà contento, ghemo de scòlier quel che l’è pi importante. Metemo dir che ghemo due robe che ne piaseria far e tute due le ze giuste. Ma come ghemo tempo par far sol una, ghemo de scòlier far quela che la ze pi importante. Varda quel che ga sucedesto quando Gesù l’è ndato visitar Marta e Maria. Marta la era tanto contenta e la volea far un bel magnar. Ma so sorela, Maria, la se ga sentà do ai pié de Gesù par scoltar quel che el ndaria insegnar. Marta la volea far una bela roba, ma Maria la ga scoliesto far la roba pi importante. (Luc. 10:38-42) Parché? Dopo de un tempo, Maria fursi la se ga desmentegà de quel che la ga magnà, ma sicuro che mai la se ga desmentegà de quel che la ga imparà de Gesù. Maria la ghe dea tanto valor al tempo che la podea star insieme a Gesù. Anca noantri ghe demo tanto valor al tempo che ghemo par pregar a Geovà, studiar e pensarghe sora quel che imparemo de lu. w22.01 p. 27 §§ 5, 6

Vendre, 22 de setembre

Te ghè visto come Acabe l’è restà tanto disgustà par causa de mi? — 1 Rè 21:29.

Acabe el ga mostrà che l’era tanto disgustà davanti de Geovà. Ma le robe che el ga fato dopo ga mostrà che no’l se gavea pròpio ciamà gramo. Par esémpio, lu no’l ga proà finir fora cola adorassion a Baal e gnanca el ga incoraià el pòpolo a adorar a Geovà. Dopo che Acabe l’è morto, Geovà el ga dito cossa che el pensea de quel omo. El profeta Geù el ga dito che che lu l’era un omo rugno. (2 Cró. 19:1, 2) Adesso, pensa un pochetin: Se Acabe el se gavesse pròpio ciamà gramo, el profeta no’l ndaria parlar che lu l’era un omo rugno che el odiea a Geovà. Cossa che imparemo? Anca che Acabe el se gàpia sentio in colpa, mai el se ga pròpio ciamà gramo. Cossa che imparemo de quel che ga sucedesto con Acabe? Quando el ga savesto quel che ndaria suceder cola so fameia, lu l’è restà tanto disgustà. Questo sentimento l’è stà bon, ma quel che el ga fato dopo ga mostrà che lu no’l se gavea pròpio ciamà gramo. Alora, capimo che quando una persona la se ciama grama la fà de pi che sol restar disgustada. w21.10 p. 3 §§ 4, 5, 7, 8

Sabo, 23 de setembre

Queste bone notìssie del Regno le sarà predicade. — Mat. 24:14.

Isaia l’era un profeta, e la so dona la era una profetisa. (Isa. 8:1-4) La roba pi importante dela vita de Isaia e dela so dona la era el laoro a Geovà. Quando quei che i ze maridadi anca i fà el so meio a Geovà, i ze drio far compagno a Isaia e la so dona. Cossa che pol giutarli a far el so meio a Geovà? Lori i ga de far pi forte la so fede in lu. Come? Lori i pol studiar le professie dela Bìblia e veder come sempre le se realisa. (Tito 1:2) Dopo, lori i pol pensar come che i pol giutar a realisar queste professie. Par esémpio, lori i pol studiar la professia de Gesù sora la predicassion dele bone notìssie e pensar in maniere che i pol giutar a farla. Quando quei che i ze maridadi i stùdia le professie e i ze sicuri che sempre le se realisa, lori i volerà far el so meio a Geovà cada volta de pi. w21.11 p. 16 §§ 9, 10

Doménega, 24 de setembre

Dopo el ga dito al dissìpolo: “Questa la ze to mare!” — Gioani 19:27.

Gesù el ga parlà questo parché l’era preocupà cola so mare, che fursi la era védova. Gesù el amea tanto Maria. Alora, lu el ga domandà a Gioani, che l’era un dei so meio amighi e un apòstolo fedele, che el tendesse dela so mare. Dopo che Gesù el ga domandà questo, Gioani el ndaria tender de Maria come se fusse la so mare. Gesù el ga fato questo parché Maria lo gavea tendesto con amor da quando l’era picinin e la ze restada con lu quando l’era drio morir. Cossa che imparemo de quel che Gesù el ga dito? Fursi noantri semo pi amighi dei fradei nela organisassion che dei nostri parenti. Pol esser che quei del nostra fameia no i sìpia de acordo con quel che credemo e i pol fin abandonarne. Ma Gesù el gavea prometesto che se seitessino servir a Geovà insieme col so pòpolo, ndarìssino ricever sento volte de pi de quel che ghemo perso. Tanti fradei i ze deventadi par noantri come fioi, fiole, pare o mare. (Mar. 10:29, 30) Come te te senti de far parte de una fameia che la ze unida e che la ga tanto amor a Geovà e ai altri? — Col. 3:14; 1 Pie. 2:17. w21.04 p. 9-11 §§ 7, 8

Luni, 25 de setembre

No sté desmentegarve de far el ben e de spartir coi altri quel che gavé. — Ebr. 13:16.

Par causa del amor leal, se sforsemo ancora de pi par giutar i fradei. Come i servi de Dio del passà, mostremo amor leal par i nostri fradei, anca se no li cognossemo. Par esémpio, quando sucede una desgràssia, suito proemo saver come giutarli. Quando ghe manca soldi a qualchedun dela nostra congregassion, suito femo qualcossa par giutarlo. Proemo far come i fradei de Massedónia del passà. Lori i ga fato tuto quel che i podea par giutar i fradei anca se i gavesse poco. (2 Cor. 8:3) Ancoi, i ansiani i mostra che i ze grati quando i loda i cari fradei che i giuta i altri. Cossita, questi fradei i ze boni de seitar a giutar i altri. — Isa. 32:1, 2. w21.11 p. 11 § 14; p. 12 § 21

Marti, 26 de setembre

Stà atento e scolta le parole de quei che i ga sabedoria. — Pro. 22:17.

Tuti noantri ghemo bisogno de scoltar consili. Pol esser che ghemo belche domandà consili a un bravo fradel. O fursi qualchedun l’è vegnesto darne un consìlio parché el ga visto che ndarìssino far qualcossa sbaliada. (Gàl. 6:1) O pol esser che qualchedun el ne ga dato un consìlio, o una dissiplina, parché ghemo fato qualcossa sbaliada. Cossa che noantri ghemo de far quando qualchedun el ne dà un consìlio? Ghemo sempre de scoltarlo, parché questo podarà salvar la nostra vita! (Pro. 6:23) El testo de ancoi el dise che ghemo de scoltar le parole de quei che i ga sabedoria. Parché? Parché nissun sa tuto e sempre ghen sarà qualchedun che el sa de pi che noantri. (Pro. 12:15) Quando scoltemo un consìlio mostremo che semo ùmili, che capimo che no semo boni de far tuto e che ghemo bisogno del aiuto dei altri. Se femo cossita, sucede quel che el rè Salomon el ga dito: “Ghen sarà boni resultadi se te scolti consili.” — Pro. 15:22. w22.02 p. 8 §§ 1, 2

Mèrcore, 27 de setembre

Quel che el sconde i so pecati no’l ndarà ben, ma quel che li conta e el se ferma de farli ghe sarà mostrà misericòrdia. — Pro. 28:13.

La persona che la se ga ciamà grama la fà de pi che sol restar disgustada. Ela la ga de cambiar quel che la pensa e quel che la sente. Alora, la ndarà anca fermarse de far quel che l’è sbalià e la ndarà far quel che ghe piase a Geovà. (Eze. 33:14-16) La roba pi importante che questa persona la ga de far la ze tornar a esser amiga de Geovà. Cossa che te ghè de far se un dei to amighi el fà un bruto pecato? Se te giuti a sconder el pecato che el to amigo el ga fato, te lo farè sofrir ancora de pi. Ricòrdate anca che Geovà l’è drio veder tuto. (Pro. 5:21, 22) Alora, cossa che te ghè de far? Te ghè de dir a to amigo che el ga de parlar coi ansiani. E se lu no’l vol parlar ai ansiani, te sì ti che te ghè de farlo. Cossita, te ndarè giutar el to amigo. w21.10 p. 7 §§ 19-21

Dóbia, 28 de setembre

No sté preocuparve sol in quel che valtri volé, ma anca con quel che i altri i vol. — Fil. 2:4.

Gesù l’è un bel esémpio parché sempre el fea quel che l’era meio par i altri. La Bìblia la dise che lu “l’è deventà un schiavo”. (Fil. 2:7) Un schiavo, o un servo, el fea sempre quel che assea el so paron contento. Anca noantri semo come schiavi parché volemo far tuto quel che podemo par assar Geovà contento e anca i nostri fradei. Alora, nò sol i ansiani, ma anca tuti noantri volemo far compagno a Gesù. Fàte queste domande: ‘Sarà che go caro de doperar del me tempo e dela me forsa par giutar i me fradei? Sarà che mi vui sempre giutar a netar el Salon del Regno e el posto del Congresso?’ Fursi te te nicordi che no te sì drio far quel che l’è meio par i altri. Pol esser che no te sì drio farlo parché te manca la voia. Alora, prega a Geovà e parla pròpio quel che te senti e domandaghe “la voia e anca la forsa de farlo”. — Fil. 2:13. w22.02 p. 22, 23 §§ 9-11

Vendre, 29 de setembre

Mi ndarò reanimarve. — Mat. 11:28.

Gesù el ga sempre mostrà bontà ai altri. (Mat. 11:29-30) Lu el tratea ben a tuti e el capia quel che i era drio infrontar. Par esémpio, quando una dona dela Fenìssia la ga domandà che Gesù el guarisse la so fiola, lu el ga parlà con bontà con questa dona. Nel scomìnsio, lu no’l ga fato quel che la ghe ga domandà. Ma quando el ga visto che la gavea una forte fede, el ga guario la so fiola. (Mat. 15:22-28) Gesù anca el ga mostrà bontà quando el ga dato consili a quei che el amea. Varda un esémpio. Quando Piero el ga dito che Gesù no ghe tocaria morir, Gesù el ghe ga dito davanti dei altri dissìpoli che lu l’era sbalià. (Mar. 8:32, 33) Gesù el ga fato cossita nò parché el volea che Piero el restesse con vergogna. Invesse, lu el volea insegnarghe e mostrar anca ai altri dissìpoli che no i podea fidarse in lori stessi. Fursi Piero l’è restà con vergogna, ma quel che Gesù el ghe ga dito lo ga giutà. Se volemo mostrar bontà ai altri ne tocarà darghe consili quando i ga de bisogno. Ma come ghemo de farlo? Ghemo de far come Gesù e parlarghe con bontà e dar el consìlio de acordo con quel che la Bìblia la dise. w22.03 p. 11 §§ 12, 13

Sabo, 30 de setembre

Ndemo dar sempre a Dio un sacrifìssio de lode, o sia, ndemo proclamar el so nome come se fusse fruti dei nostri lavri. — Ebr. 13:15.

Noantri adoremo a Geovà quando parlemo ai altri dele so bele qualità e de quel che sentimo par lu. (Sal. 34:1) Sarà pi fàcile parlar ai altri sora Geovà se pensemo e ghe demo valor a tuto quel che Geovà el ga fato par noantri. Se seitemo a farlo volaremo ringrassiarlo e lodarlo. Par esémpio, podemo lodarlo, o sia, dar “un sacrifìssio de lode” nela predicassion. Ma come podemo parlar sora Geovà ai altri de cuor? Cossita come ghemo de pensar cossa ndaremo parlar a Dio nele nostre orassion, ghemo de pensar vanti in quel che ndaremo parlar cole persone nela predicassion. Alora saremo boni de dar a Geovà un bel sacrifìssio de lode. w22.03 p. 21 § 8

    Publicassion in Talian (1993-2026)
    Va fora
    Va rento cola to conta JW.org
    • Talian
    • Mandar ai altri
    • Configurassion
    • Copyright © 2026 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condission par Doperar
    • Polìtica de Privacità
    • Configurassion de Privacità
    • JW.ORG
    • Va rento cola to conta JW.org
    Mandar ai altri