Novembre
Mèrcore, 1 de novembre
Tuti lori i sarà insegnadi par Geovà. — Gioani 6:45.
Geovà el ne giuta a far el so laoro. Anca quando te cati una persona che la resta cativa, Geovà el te giuta a seitar tranquilo. Se te cati una persona che la vol imparar de pi, lu el te giuta a ricordarte de un testo de un testo dela Bìblia par giutarla. Anca se tante persone no le vol scoltar, Geovà el te dà la forsa par seitar a predicar. (Ger. 20:7-9) Geovà anca el mostra che l’è bon con noantri, parché el ne insegna a far ancora meio el laoro de predicassion. Par esémpio, nele riunion in meso la stimana, ghemo le idee par parlar sora la Bìblia e semo incoraiadi a doperarle. Pol esser che restemo con paura de doperar una idea difarente, ma se la doperemo, vederemo che la ze tanto bona par el nostro teritòrio. Nele riunion e nei congressi semo anca incoraiadi a predicar de diverse maniere. Fursi ghemo de far cambiamenti, ma quando li femo, Geovà el pol benedirne. w21.08 p. 27 §§ 5, 6
Dóbia, 2 de novembre
Gavé de doperar el vostro tempo dela meio maniera, parché i giorni i ze rugni. — Efe. 5:16.
El apòstolo Paolo el ga dato consili ai Corinti sora robe tanto importante che i gavea de cambiar. Dopo, el ga mandà Tito a Corinto parché l’era premoso de saver cossa i fradei i gavea pensà del so consìlio. Lu l’è restà tanto contento quando el ga savesto che lori i era drio meterlo in pràtica! (2 Cor. 7:6, 7) I ansiani i ga de far compagno a Paolo. Lori i ga de restar insieme coi fradei dela congregassion. Par esémpio, lori i pol rivar pi bonora ale riunion, cossita i sarà boni de ciacolar coi fradei. Anca che un ansiano el sìpia bon de parlar sol pochi minuti con qualchedun, sicuro che el ndarà giutarlo tanto. (Rom. 1:12) I ansiani anca i pol lodar i fradei, assarli sicuri che Geovà li ama e doperar la Bìblia par incoraiarli. E quando ghe toca dar un consìlio a qualchedun, lori i ga de doperar sempre la Bìblia par farlo. Lori anca i parla pròpio quel che el fradel el ga de cambiar, ma lo fà sempre con bontà parché i vol tanto che el mete in pràtica el consìlio. — Gàl. 6:1. w22.03 p. 28, 29 §§ 11, 12
Vendre, 3 de novembre
Ghemo questo tesoro rento vasi de baro, cossita che el poder che l’è pi grando del normal el vien de Dio e nò de noantri. — 2 Cor. 4:7.
Ancoi, i servi de Geovà i ze boni de servir a lu par causa del poder che lu el ghe dà. (2 Cor. 4:7) Una dele maniere che Geovà el ne dà poder l’è quando preghemo a lu. Paolo el ne ga incoraià in Efesi 6:18 a seitar a pregar a Dio. L’è sicuro che Geovà el ne darà la forsa che ghemo de bisogno. Dele volte, restemo tanto desanimadi par causa dei nostri problemi che gnanca savemo come parlar a Geovà quel che pensemo e sentimo. Ma anca cossita, Geovà el vol che preghemo a lu. (Rom. 8:26, 27) Geovà anca el ne dà forsa par meso dela Bìblia. Paolo el ledea la Parola de Dio par gaver forsa e consolo, e noantri ghemo de far compagno a lu. (Rom. 15:4) Alora, ghemo de sempre leder la Parola de Dio e pensarghe sora. Cossita, Geovà el ndarà darne el so spìrito santo par mostrar come la Bìblia la pol giutarne a infrontar una dificoltà. — Ebr. 4:12. w21.05 p. 22 §§ 8-10
Sabo, 4 de novembre
Dio l’è drio darve la forsa par far quel che lu el vol. Cossita, lu el ve dà la voia e anca el poder de farlo. — Fil. 2:13.
Noantri savemo che predicar l’è tanto importante. Ma fursi le dificoltà che infrontemo le ne intriga de far quel che volarìssino nela predicassion. Par esémpio, fursi no semo boni de far quel che volarìssino. Par esémpio, fursi noantri semo belche veci o no ghemo una bona salute. Se te infronti questa dificoltà, proa pensar come semo stati boni de far studi sensa ndar fora de casa. Arquante persone le volaria studiar la Bìblia, ma sol le pol far questo de matina bonora o de note. Cossa pénsito de studiar la Bìblia con queste persone nela ora che lore le vol? Ricòrdate de quel che ga sucedesto con Nicodemo. Lu el ga volesto parlar de note e Gesù el ga fato questo. — Gioani 3:1, 2. w21.07 p. 5 §§ 10, 11
Doménega, 5 de novembre
Questo pòpolo vien a mi cola boca e i me loda coi lavri, ma el so cuor l’è distante de mi. — Isa. 29:13.
Le persone no le ga credesto che Gesù l’era el Messia par causa de tante robe. (Mat. 11:16-19) Par esémpio, Gesù el ga dito ai so dissìpoli che no i gavea bisogno de far el gegiun intanto che el fusse vivo. Alora, lori no i fea el gegiun come le altre persone. Par quela, i dissìpoli de Gioani Batista i ze restadi spaventadi. (Mat. 9:14-17) I farisei e altri nemighi no i ga credesto in Gesù parché lu no’l fea le medèsime robe che lori e no’l ndea drio ale so tradission. Lori i ze restadi inrabiadi parché Gesù el ga guario arquante persone nel sabo. (Mar. 3:1-6; Gioani 9:16) Lori anca i gavea orgòlio de dir che i rispetea la lege del sabo, ma i pensea che no l’era sbalià vender nel témpio. Gesù li ga condanadi par causa de questo e lori i ze restadi pròpio inrabiadi. (Mat. 21:12, 13, 15) E quando Gesù l’era drio predicar nte una sinagoga in Nasarè, le persone le ze restade cative parché lu el ghe ga dito che no le gavea fede e le era egoìste come i israeliti. — Luc. 4:16, 25-30. w21.05 p. 5, 6 §§ 13, 14
Luni, 6 de novembre
Cognossemo le so intension. — 2 Cor. 2:11.
Geovà el ne dise cossa far par nò cascar nele tràpole del orgòlio e de voler sempre de pi. Par esémpio, lu el ne insegna par meso de esempi che ghen’è nela Bìblia. Quando pensemo sora voler sempre de pi, pol esser che suito se ricordemo de Sàtana, el Diaol. Lu l’era un àngelo de Geovà, e fursi el gavea tanti laori importanti par far. Ma lu no l’era contento con quel che el gavea. Lu el volea la adorassion che sol Geovà el mèrita. Ancoi, lu el vol che anca noantri no semo mai contenti con gnente. La prima volta che el ga doperà questa tràpola la ze stata quando el ga parlà con Eva. Geovà el gavea dito a Adon e Eva che i podea magnar de tute le piante del giardin, sol de una pianta che nò. (Gén. 2:16) Ma, Sàtana el ga fato che Eva la credesse che la gavea de magnar del fruto che no la podea mia. No la era contenta con quel che la gavea. E savemo che, par causa de questo, Eva la ga desobedio e la ze morta. — Gén. 3:6, 19. w21.06 p. 14 §§ 2, 3; p. 16 § 9
Marti, 7 de novembre
Gàpie tanti fioi e gavé de impienir la tera e gavé de esser paroni dela tera. — Gén. 1:28.
Se Adon e Eva i fesse questo, lori e i so fioi i podaria far parte dela fameia de Geovà par sempre. Quando Geovà el ga creà Adon e Eva, lu el ghe ga dato una vita tanto bela e lori i era persone pròpio importante nela so fameia. Nel Salmo 8:5 Davi el ga dito: ‘Ti te lo ghè fato un pochetin pi pìcolo che i àngeli e te ghè dato a lu una corona de glòria e onor.’ I umani no i ga el medèsimo poder, saver e abilità che i àngeli. (Sal. 103:20) Ma lori i ze sol ‘un pochetin pi pìcoli che i àngeli’. Adon e Eva i ga desobedio a Geovà e par quela no i ga podesto pi far parte dela so fameia. Par causa de lori, tuti i so fioi i patisse. Geovà ancora el vol che i umani obedienti i sìpie i so fioi par sempre. w21.08 p. 2, 3 §§ 2-4
Mèrcore, 8 de novembre
“Nò con forsa militar e gnanca con poder dei òmini, ma col me spìrito”, el dise Geovà. — Zac. 4:6.
Ancoi le Testimònie de Geovà le ga tanti nemighi che ghe vien contra. Par esémpio, arquanti governi i dise che lore no le pol mia predicar e gnanca adorar a Geovà. In arquanti posti, nostri fradei i ga de ndar ai tribunai par difender la so libertà. (Mat. 10:17, 18) Altri fradei i ga libertà par adorar a Geovà nel so paese, ma la so fameia la proa intrigarli. (Mat. 10:32-36) Dele volte, quando la fameia la vede che i seitarà a adorar a Geovà, la se ferma. O pol esser che le persone dela fameia che ghe vien contra, le devente Testimònia de Geovà. Alora, se te sì drio infrontar robe cossita, no stà mia desister! Sìpia coraioso e ricòrdate sempre che Geovà el ndarà giutarte par meso del so spìrito santo! w22.03 p. 16 § 8
Dóbia, 9 de novembre
Valtri che amé a Geovà, odié quel che l’è rugno. — Sal. 97:10.
La Bìblia la dise che Geovà el òdia quei che i ze aroganti, busieri e quei che copa i altri. (Pro. 6:16, 17) Lu anca el òdia quei che i ze violenti e che i imbroia i altri. (Sal. 5:6) Capimo che Geovà el òdia robe cossita parché el ga finio fora cole persone che le era violente nei giorni de Noè. (Gén. 6:13) Geovà anca el òdia persone che le pensa de finir el so matrimònio sol parché le vol. Geovà no’l ghe dà valor gnanca ale robe bone che lore le fà e el ndarà giulgarle. (Mal. 2:13-16; Ebr. 13:4) Geovà el vol che ghemo tanto òdio par le robe sbaliade. (Rom. 12:9) Quando odiemo tanto una roba, la ne fà fin schifo. E l’è questo che ghemo de sentir quando pensemo de far una roba che Geovà el dise che la ze sbaliada. w22.03 p. 4, 5 §§ 11, 12
Vendre, 10 de novembre
Quei che i speta in lu i ze felici. — Isa. 30:18.
Geovà el ndarà benedirne tanto par meso del so Regno. Quei che i speta Geovà far le robe nela so ora giusta i riceverà tante benedission adesso e anca nel futuro. In Paradiso, i servi de Geovà no i ndarà pi infrontar ansietà, dificoltà, ingiustìssia e sofrimento. (Apo. 21:4) Noantri gavaremo tuto quel che ghemo de bisogno nela ora giusta. Gavaremo anca de pi de quel che semo boni de imaginar. (Sal. 72:16; Isa. 54:13) Geovà el ndarà benedirne tanto! Intanto che Geovà no’l finisse con questo mondo bruto, lu l’è drio pareciarne par viver nel Paradiso. Come? Lu el ne giuta a fermarse de far robe sbaliade e a gaver bele qualità. Alora, no ghemo de restar desanimadi. Pitosto, ghemo de ndar avanti e spetar Geovà far giustìssia. Quel che Geovà el promete par el futuro l’è tanto bel! w21.08 p. 13 §§ 17-19
Sabo, 11 de novembre
No sté desmentegarve de far el ben e de spartir coi altri quel che gavé, parché Dio el ghe piase de questi sacrifissi. — Ebr. 13:16.
Questo consìlio l’è stà tanto bon par i giudei parché, un tempo dopo, lori i ga bio de ndar via par i monti. (Mat. 24:16) Come lori i ga bio de assar indrio le so case, i so laori e le so fameie che no le servia a Geovà, lori i ga bio de giutarse un al altro. Alora, quei che i era belche drio meter in pràtica el consìlio de Paolo i ze stati boni de viver meio là su nei monti. Dele volte, una sorela o un fradel che el ga bisogno de aiuto no’l ndarà domandarne. Alora, mostra ai fradei che te ghè caro de giutarli. Sicuro che ghen’è fradei nela nostra congregassion che i vol sempre giutar i altri. Lori i giuta pròpio de volentiera e savemo che podemo sempre domandarghe aiuto. Noantri volemo sforsarse par far compagno a lori. w22.02 p. 23, 24 §§ 13-15
Doménega, 12 de novembre
Sforséve del tuto par seitar unidi par via del spìrito e gaver la pace che la une. — Efe. 4:3.
Dele volte, no l’è fàcile far quel che i ansiani i dise. Pol esser che noantri ghemo bio de cambiar de congregassion par doperar meio i Saloni del Regno. Sicuro che no l’è stà mia fàcile cambiar se ne ga tocà restar distante dei nostri amighi e parenti. Pol esser ancora pi fadiga farlo parché Geovà no’l parla ai ansiani ndove cada fradel el ga de ndar. Ma ghemo de ricordarse che Geovà el se fida in questi òmini e anca noantri ghemo de farlo. Parché che ghemo de obedir ai ansiani anca quando no semo de acordo cole so dessision? Parché quando lo femo, tuti i fradei i resta pi unidi. Quando semo ùmili e obedimo ai ansiani, giutemo tuta la congregassion. Quando obedimo a quei che Geovà el ga scoliesto, mostremo che se fidemo in Geovà. L’è pròpio importante far cossita! — Ati 20:28; Ebr. 13:17. w22.02 p. 4, 5 §§ 9, 10
Luni, 13 de novembre
Seita sforsarte par leder in pùblico, par dar consili, e par insegnar. — 1 Tim. 4:13.
Se te sì un fradel batesà, sfòrsate par leder, insegnar e far i to discorsi ancora meio. Cossita, te vè giutar de pi a quei che i te scolta. Come che te pol far questo? Stùdia e fà quel che dise la revista Sfòrsate Par Leder e Insegnar Meio. Stùdia ben le lession, paréciate ben casa e sfòrsate par meter in pràtica quel che te ghè imparà. Domanda aiuto al fradel che el dà consili ai ansiani e ai servi ministeriai, o ai altri ansiani che i se sforsa tanto par insegnar ben. (1 Tim. 5:17) Ricòrdate che te ghè de giutar i fradei a far pi forte la so fede e incoraiarli a meter in pràtica quel che te sì drio insegnarghe. Cossita, ti e anca quei che i te scolta restaré ancora pi contenti. w21.08 p. 24 § 17
Marti, 14 de novembre
Gavé de esser ùmili e pensar che i altri i ze pi importanti che valtri. — Fil. 2:3.
Se pensemo che i altri i ga de pi abilità che noantri, no ghemo de voler esser meio che lori. Pitosto, ghemo de restar contenti con quel che lori i fà. Restaremo ancora de pi contenti de veder che i ze drio doperar le so abilità par Geovà. Cossita, ghen sarà pace e union nela congregassion. Quando ghemo ben in mente quel che semo boni e quel che no semo boni de far, no deventemo invidiosi. Se femo questo, no voleremo mostrar ai altri che semo meio o che ghemo de pi abilità che lori. Pitosto, ndaremo imparar con quei che i ga de pi abilità che noantri. Par esémpio, se te cognossi un fradel che el fà bei discorsi, domàndaghe come el se parecia par farli. O se te cognossi una sorela che la fà un bon magnar, domàndaghe come che la fà. w21.07 p. 16 §§ 8, 9
Mèrcore, 15 de novembre
Geovà mai l’è ingiusto. — Deu. 32:4.
Nel libro de Nùmeri, Geovà el ga mandà copar un omo parché lu l’era drio tor su legna nel sabo. Ma sentene de ani dopo, Davi el ga fato pecato con Bate-Seba e el ga mandà copar so omo, e Geovà lo ga perdonà. (Nùm. 15:32, 35; 2 Sam. 12:9, 13) Fursi se domandemo: ‘Parché che Geovà el ga perdonà a Davi, anca che el gàpia fato bruti pecati, ma no’l ga perdonà a un omo che l’era drio tor su legna nel sabo?’ Tante volte la Bìblia no la spiega tuto quel che ga sucedesto. Par esémpio, savemo che Davi el se ga ciamà gramo de quel che lu el ga fato. (Sal. 51:2-4) Ma la Bìblia no la dise se quel omo che l’era drio tor su legna nel sabo el se ga ciamà gramo. Fursi lu el gavea belche desobedio a questa lege arquante volte. O pol esser che qualchedun ghe gavea belche dito par obedir ala Lege, ma lu no’l ga volesto scoltarlo. Anca che la Bìblia no la parle quel che ga sucedesto, semo sicuri che tuto quel che Geovà el fà l’è giusto. — Sal. 145:17. w22.02 p. 2, 3 §§ 3, 4
Dóbia, 16 de novembre
Quei che i sà el so limite i ga sabedoria. — Pro. 11:2.
La persona che la ze modesta la sa quel che la ze bona de far e la seita a dar el so meio a Geovà de maniera contenta. Podemo dir che una persona modesta la ze come qualchedun che l’è drio guidar un auto riva in su. Par ndar su quela riva, quel che l’è drio guidar el ga de ndar pi pian par seitar a ndar avanti. Dela medèsima maniera, la persona modesta la sa quando la ga de ndar pi pian. Quando la fà cossita, la sarà bona de seitar a far el so meio nel laoro a Geovà. (Fil. 4:5) Pensa sora el esémpio de Barzilai. Quando el gavea 80 ani, Davi lo ga convidà par laorar nel so palàssio. Ma come lu l’era una persona modesta, lu no’l ga mia acetà questo convite. Lu el savea che no’l saria bon de tender de quel laoro. Alora Barzilai el ga dito che saria meio se Chiman, che l’era pi gióveno, el ndesse nel so posto. (2 Sam. 19:35-37) Cossita come Barzilai, i òmini che i ze pi veci i resta contenti de assar che i pi gióveni i tenda de arquanti laori. w21.09 p. 10 §§ 6, 7
Vendre, 17 de novembre
Sol el Pare el cognosse el Fiol e sol el Fiol el cognosse el Pare e a quel che el Fiol el vol che i lo cognossa. — Luc. 10:22.
Te pensi che l’è fadiga veder a Geovà come un Pare che el te ama? Arquanti i pensa che si, parché i ze stati slevadi su sensa amor. Ma l’è tanto bon saver che Geovà el capisse quel che sentimo, e lu el vol esser nostro amigo. Par quela che la so Parola la dise: “Rivé darente de Dio e lu el rivarà darente de valtri.” (Tia. 4:8) Geovà el ne ama tanto e el vol esser el meio Pare par noantri. Gesù l’è la persona che la cognosse de pi a Geovà. Lu el ga mostrà le medèsime qualità che Dio e el ga dito: “Quel che el ga visto a mi el ga visto anca al Pare.” (Gioani 14:9) Alora Gesù el pol giutarne a esser amighi de Geovà. Lu l’è come un fradel pi vècio parché el ne insegna a rispetar e a obedir al nostro Pare. Lu anca el ne insegna a far quel che ghe piase a Geovà e a assarlo contento. Gesù anca el ne giuta a capir le bele qualità de Geovà, come par esémpio, el amor e la bontà. w21.09 p. 21 §§ 4, 5
Sabo, 18 de novembre
Tendé dele piégore de Dio che le ze soto la vostra responsabilità. — 1 Pie. 5:2.
El pòpolo de Geovà el vive in union parché el adora el vero Dio. Geovà el ga dato el laoro ai ansiani de mantegner la congregassion pura. Par quela, se un fradel el fà un bruto pecato, Geovà el speta che i ansiani i dessida se lu el pol seitar a esser una Testimònia de Geovà. Par far questa dessision, i ansiani ga de saver se questo fradel el se ga pròpio ciamà gramo. Lori i pol domandarse: ‘Anca che el gàpia dito che el se ga ciamà gramo, sarà che el òdia quel che el ga fato? Lu el ndarà sforsarse tanto par no far pi quel bruto pecato? Se lu el ga sbalià parché el gavea brute amicìssie, lu el va fermarse de esser so amigo?’ I ansiani anca i se sforsa de saver tuto quel che ga sucedesto e come che questo fradel el se sente sora quel che el ga fato. Lori anca i prega a Geovà e i vede cossa che la Bìblia la dise sora questo. Sol dopo de far tute queste robe, i ansiani i va dessider se lu el pol seitar a esser una Testimònia de Geovà, o nò. — 1 Cor. 5:11-13. w22.02 p. 5 §§ 11, 12
Doménega, 19 de novembre
Gavé de vestirve cola nova personalità. — Col. 3:10.
Arquanti i ze batesadi fà tanti ani e altri fà pochi giorni. Anca cossita, tuti i ga de sforsarse par seitar a gaver la nova personalità. Ma sol saremo boni de gaverla se stemo atenti a quel che pensemo. Parché? Noantri semo quel che pensemo. Alora se sol pensemo in quel che l’è sbalià, ndaremo parlar e far robe sbaliade. (Efe. 4:17-19) Ma se seitemo a pensar in quel che l’è giusto, sarà pi fàcile parlar e far quel che assa Geovà contento. (Gàl. 5:16) Par quela, ghemo de cavar via la vècia personalità, o sia, fermarse de parlar e far robe sbaliade vanti del batésimo. E anca se pensemo in qualcossa de sbalià, questo no’l vol dir che ne tocarà farla. Par assar Geovà contento, ne ocore gaver la nova personalità. w22.03 p. 8 §§ 1, 2
Luni, 20 de novembre
Gavé fato tuto quel che l’era nessessàrio par risolver queste situassion. — 2 Cor. 7:11.
I ansiani no i ze boni de saver quel che i altri i ze drio sentir e pensar. Alora, pol esser fadiga saver se qualchedun el se ga pròpio ciamà gramo del pecato che el ga fato. Lori i ga de veder se quel che la persona la fà mostra che la òdia quel che la ga fato. I ansiani i ga de esser sicuri che el se ga pròpio ciamà gramo. Lori i ga de capir se lu el se ga fermà de pensar, sentir e de far robe sbaliade. Fursi ghe meterà tempo par cambiar quel che ghe ocore. Metemo dir che qualchedun el ga fato un pecato e i ansiani i ga dessidio che el gavea de assar de esser Testimònia de Geovà. Lu el ga de far arquante robe par mostrar che el se ga pròpio ciamà gramo. Par esémpio, el ga de ndar sempre ale riunion e scoltar el consìlio dei ansiani de pregar e studiar la Bìblia. El ga anca de far sforso par restar distante dele robe che lo ga fato sbaliar. Cossita, el tornarà a esser amigo de Geovà, el sarà perdonà e el podarà tornar a esser Testimònia de Geovà. w21.10 p. 6 §§ 16-18
Marti, 21 de novembre
No stà far imàgine scolpida o una imàgine compagna a qualche roba che ghen’è su ntel cielo o do ntela tera e no stà indenociarte davanti de lore. — Éso. 20:4, 5.
Gesù el ga sempre amà tanto el so Pare, par quela che el ga adorà sol a Geovà quando l’era nel cielo e anca quando l’era qua nela Tera. (Luc. 4:8) Lu el ga insegnà i so dissìpoli a far compagno. Par quela, lori mai i ga doperà imàgine par adorar a Geovà. Nissuni mai i ga visto a Dio, alora no se pol far una imàgine che la sìpia pròpio come lu l’è! (Isa. 46:5) Ma sarà che l’è giusto adorar le imàgine o i santi e pregar a lori? Nel secondo dei Diese Comandamenti, Geovà el dise le parole del testo de ancoi. Alora, quei che i vol adorar a Dio dela maniera giusta, mai i ndarà doperar imàgine. Tanti che i stùdia la stòria i ga dito che i primi dissìpoli de Gesù i adorea sol a Dio. Ancoi le Testimònie de Geovà le fà come i primi dissìpoli de Gesù. w21.10 p. 19, 20 §§ 5, 6
Mèrcore, 22 de novembre
Quel che l’è su de sora dela so casa no’l gavarà de ndar do par tor quel che ghen’è ntela so casa. — Mat. 24:17.
Gesù el gavea dito a arquanti giudei che, quando lori i vedesse i esèrsiti acampadi intorno de Gerusalen, i ghe tocaria scampar par i monti. (Luc. 21:20-24) Anca che i gavesse de assar indrio tante robe, lori i ndaria salvar la so vita. Arquanti ani indrio, La Sentinela la ga dito sora questi giudei: “Lori i ga bio de abandonar le so case, le so tere e le robe che i gavea, ma adorar a Geovà l’era la roba pi importante par lori. Par quela che i se ga fidà in Geovà e nela so protession.” La Sentinela anca la ga dito: “Nel futuro, pol esser che infrontaremo dificoltà che ne tocarà scòlier se la roba pi importante la ze la nostra salvassion o le robe e i soldi. Quando rivarà el fin, ndaremo infrontar arquante dificoltà e ne tocarà assar tante robe indrio. Alora, ghemo de far tuto quel che ghe vol par seitar a esser leai. w22.01 p. 4 §§ 7, 8
Dóbia, 23 de novembre
Ò Dio, el to amor leal el ga tanto valor! — Sal. 36:7.
Un tempo dopo che i israeliti i ze ndati via del Egito, Geovà el ga dito a Moisè arquante robe sora el so nome e le so qualità. Lu el ga dito: ‘Geovà, Geovà, un Dio che el ga misericòrdia e compassion, che l’è passiente, che el ga tanto amor leal e che el parla sempre la verità, che el mostra amor leal a miliari, che el perdona el sbàlio, la desobediensa e el pecato.’ (Éso. 34:6, 7) Par meso de queste bele parole, capimo una roba tanto importante sora el amor leal de Geovà. Che roba la ze questa? Geovà el ga dito a Moisè che el ga tanto amor leal. La Bìblia la parla altre sei volte sora “gaver tanto amor leal”, e sempre l’è sora el amor che Geovà el ga e nò el amor che le persone le ga. — Nùm. 14:18; Nee. 9:17; Sal. 86:15; 103:8; Gioel 2:13; Giona 4:2. w21.11 p. 2, 3 §§ 3, 4
Vendre, 24 de novembre
Fermeve de star ansiosi par la vostra vita. — Mat. 6:25.
Quei che i ze maridadi i pol imparar tanto del esémpio del apòstolo Piero e la so dona. Piero el peschea par ciapar i soldi che la so fameia la gavea de bisogno par viver. Sei mesi a un ano dopo de cognosser a Gesù, Piero el ga bio de far una dessision importante. Gesù lo ga convidà par ndar insieme a lu. Sicuro che questa no la ze stata una dessision fàcile, parché Piero el gavea de pensar anca nela so fameia. (Luc. 5:1-11) Ma Piero l’è ndato insieme a Gesù. Noantri anca credemo che la dona de Piero lo ga giutà a far questa dessision. La Bìblia la dise che, dopo che Gesù l’è stà ressussità, la ga viaià insieme con Piero arquante volte. (1 Cor. 9:5) Sicuro che Piero l’è stà bon de darghe boni consili ai maridadi par causa del bon esémpio dela so dona. (1 Pie. 3:1-7) Piero e la so dona i se ga fidà nela promessa de Geovà de tender de quei che i mete el Regno in primo posto nela vita. — Mat. 6:31-34. w21.11 p. 18 § 14
Sabo, 25 de novembre
Gavé de far compagno a mi. — 1 Cor. 11:1.
El apòstolo Paolo el amea tanto i fradei e el fea tante robe par tenderli. (Ati 20:31) Par quela che i fradei dele congregassion i lo amea tanto. Par esémpio, quando i ansiani de Èfeso i ga savesto che no i ndaria pi veder a Paolo, lori i ga piandesto tanto. (Ati 20:37) Nostri cari ansiani i ze come Paolo, parché i ama tanto i fradei e i fà tante robe par tenderli. (Fil. 2:16, 17) Ma lori i infronta arquante dificoltà. Cossa che pol giutarli? Far compagno el esémpio de Paolo pol giutarli tanto. (1 Cor. 11:1) Paolo no l’era perfeto, par quela che dele volte ghe fea fadiga far quel che l’è giusto. (Rom. 7:18-20) Paolo el infrontea arquante dificoltà, anca cossita el seitea contento. Alora, se i ansiani i fà compagno a Paolo i sarà boni de darghene fora cole dificoltà e seitar a servir a Geovà contenti. Ndemo veder come i ansiani i pol far compagno a Paolo. w22.03 p. 26 §§ 1, 2
Doménega, 26 de novembre
Gavé de rispetar i me giorni de sabo. Mi son Geovà, el vostro Dio. — Lev. 19:3.
Levìtico 19:3 parla che i israeliti no i gavea de laorar nel giorno de sabo parché l’era un giorno par riposar e par adorar a Geovà. Par quela che Gesù sempre el ndea ala sinagoga par leder la Parola de Dio nel giorno de sabo. (Éso. 31:12-15; Luc. 4:16-18) Anca se no ghemo mia de obedir ala lege de Moisè, noantri podemo imparar tanto. El comandamento de no laorar nel sabo el ne mostra che l’è tanto importante torse el tempo par adorar a Geovà. Te pensi che te podarissi farlo ancora meio? Alora, sfòrsate de tor del to tempo par adorar a Geovà tuti i giorni. Questo te giutarà a esser santo e amigo de Geovà. w21.12 p. 5 § 13
Luni, 27 de novembre
No son mia vegnesto par dirghe ai giusti che i se ciame grami, ma par dir ai pecadori. — Luc. 5:32.
Quando Gesù l’era qua nela Tera, lu l’era amigo de tuti tipi de persone. Lu el magnea insieme coi siori e poderosi, ma anca ghe piasea star insieme dei poareti e de quei che nissun ghe dea valor. Gesù anca el mostrea compassion a quei che i altri i disea che i era pecadori. Arquanti che i pensea che i fea tuto de acordo cola lege, no i ga mia credesto in Gesù par causa dele robe che lu el fea. Lori i ga domandà ai dissìpoli de Gesù parché che lori i magnea insieme con quei che i tolea su imposti e coi pecadori. Gesù el ghe ga dito le parole del testo del giorno. (Luc. 5:29-31) Tanto tempo vanti de vegner el Messia, el profeta Isaia el gavea belche scrito che le persone no le ndaria creder in lu. La professia la parlea che le persone le ndaria dirghe su, farghe de poco e no le ndaria badarghe. La fàcia de Gesù la saria come che sconta de lore. (Isa. 53:3) Alora, come mostra la professia, le persone no le ndaria dar valor a Gesù. I giudei belche i gavaria de saver che le persone no le ndaria creder che Gesù l’era el Messia. w21.05 p. 8, 9 §§ 3, 4
Marti, 28 de novembre
Geovà lo farà forte nantra volta. — Tia. 5:15.
A tanti fradei ghe metea de pi tempo par meter in pràtica arquanti consili. (Tia. 1:22) Altri fradei i tratea meio quei che i era siori. (Tia. 2:1-3) Arquanti no i pensea prima de parlar qualcossa e i parlea robe rugne ai altri. (Tia. 3:8-10) Tiago el vedea quel che i fradei i fea e li capia, ma anca el savea che i podea cambiar. L’è vera che Tiago l’è stà bondoso coi so fradei, ma lu el ga parlà pròpio quel che i gavea de bisogno. Lu el ga anca incoraià i fradei a domandar el aiuto dei ansiani par cambiar quel che ghe ocorea. (Tia. 5:13-14) Cossa che podemo imparar? Ghemo de capir i problemi che i altri i infronta par servir a Geovà, e esser sicuri che i sarà boni de cambiar quel che ghe ocore. Ghemo de capir che a arquanti studianti ghe fà fadiga meter in pràtica quel che i impara dela Bìblia. (Tia. 4:1-4) Ma anca cossita, ghemo de dirghe quel che i ga bisogno de cambiar. Pol esser che ghe mete de pi tempo par fermarse de far robe sbaliade e scominsiar a gaver le qualità che ghe piase a Geovà. Ma ghemo de esser sicuri che Geovà el ndarà giutar quei che i ze ùmili a cognosserlo e darghe forsa par cambiar quel che i ga de bisogno. — Tia. 4:10. w22.01 p. 11 §§ 11, 12
Mèrcore, 29 de novembre
Quel che no’l vol scoltar quando el poareto domanda aiuto, anca lu el ndarà domandar aiuto e nissuni lo scoltarà. — Pro. 21:13.
Tuti noantri volemo mostrar misericòrdia come Geovà. Parché? Par causa de arquante robe. Par esémpio, Geovà no’l scolta le orassion de quei che no i ze misericordiosi, e mai volemo che questo suceda con noantri. Alora, volemo sempre sforsarse par esser misericordiosi. Volemo sempre scoltar un fradel che l’è drio sofrir. Noantri anca volemo esser misericordiosi parché savemo quel che dise el testo de Tiago 2:13. Questo testo el dise: “Parché quel che no’l dimostra misericòrdia, el sarà giudicà sensa misericòrdia.” Se semo ùmili e se ricordemo che ghemo sempre bisogno dela misericòrdia dei altri, anca noantri volaremo mostrar misericòrdia ai altri. Par esémpio, quando una persona, che la ga fato un bruto sbàlio, la se ciama grama e la torna a esser una Testimònia de Geovà. Nela Bìblia, ghen’è tanti esempi che i ne giuta a esser misericordiosi. w21.10 p. 12 §§ 16, 17
Dóbia, 30 de novembre
Sentéve do qua intanto che vao là pregar. — Mat. 26:36.
Nela note vanti de morir, Gesù l’è ndato fin el giardin de Getsémani, che l’era un posto tanto tranquilo. Lu el ga fato questo par pregar a Geovà e pensarghe sora. In quela note, Gesù el ga anca parlà una roba tanto importante sora pregar ai so dissìpoli. Quando Gesù e i so dissìpoli i ze rivadi nel giardin de Getsémani, fursi l’era de pi de mesa note. Par quela, Gesù el ga dito che lori i gavea de star atenti, e l’è ndato pregar. (Mat. 26:37-39) Ma quando lu l’è tornà, i apòstoli i era drio dormir. Alora, lu el ghe ga dito nantra volta: ‘Seité a star atenti e seité a pregar.’ (Mat. 26:40, 41) Gesù l’è stà bondoso parché el savea che i era strachi, tanto preocupadi e che “la carne la ze fiaca”. Ma cossa ga sucedesto dopo? Gesù l’è ndato pregar ancora due volte, e quando l’è tornà lori i era drio dormir. — Mat. 26:42-45. w22.01 p. 28 §§ 10, 11