BIBLIOTECA NELA INTERNET dela Tore de Vigia
BIBLIOTECA NELA INTERNET
dela Tore de Vigia
Talian
  • BÌBLIA
  • PUBLICASSION
  • RIUNION
  • es24 pàg. 88-98
  • Setembre

No ghen'è vìdeo disponìbile par questa selession.

Scusa, ghen'è un sbàlio al sbassar el vìdeo.

  • Setembre
  • Testo del giorno — 2024
  • Sototìtoli
  • Doménega, 1 de setembre
  • Luni, 2 de setembre
  • Marti, 3 de setembre
  • Mèrcore, 4 de setembre
  • Dóbia, 5 de setembre
  • Vendre, 6 de setembre
  • Sabo, 7 de setembre
  • Doménega, 8 de setembre
  • Luni, 9 de setembre
  • Marti, 10 de setembre
  • Mèrcore, 11 de setembre
  • Dóbia, 12 de setembre
  • Vendre, 13 de setembre
  • Sabo, 14 de setembre
  • Doménega, 15 de setembre
  • Luni, 16 de setembre
  • Marti, 17 de setembre
  • Mèrcore, 18 de setembre
  • Dóbia, 19 de setembre
  • Vendre, 20 de setembre
  • Sabo, 21 de setembre
  • Doménega, 22 de setembre
  • Luni, 23 de setembre
  • Marti, 24 de setembre
  • Mèrcore, 25 de setembre
  • Dóbia, 26 de setembre
  • Vendre, 27 de setembre
  • Sabo, 28 de setembre
  • Doménega, 29 de setembre
  • Luni, 30 de setembre
Testo del giorno — 2024
es24 pàg. 88-98

Setembre

Doménega, 1 de setembre

Se qualchedun el cata che el adora a Dio ma no’l tende la so léngua, lu l’è drio imbroiar el so pròpio cuor e la so maniera de adorar no la val gnente. — Tia. 1:26.

Quando parlemo quel che l’è bon e con bontà, mostremo ai altri che semo servi de Geovà. Cossita, podemo giutarli a veder la difarensa “intrà quel che el serve a Dio e quel che no lo serve”. (Mal. 3:18) Varda quel che ga sucedesto cola sorela Kimberly. Ela la ga fato un laoro de scola con nantra tosa. Alora quela tosa la ga capio che Kimberly la era difarente dei altri gióveni. Ela no la parlea mal dei altri, gnanca no la doperea parole sporche e la parlea sempre con bontà. Alora, quela tosa la ga scominsià a studiar la Bìblia con Kimberly. Sicuro che Geovà el resta tanto contento quando i altri i vol imparar sora lu par via dela maniera che parlemo. Tuti noantri volemo parlar de una maniera che ghe dae onor a Geovà. w22.04 p. 5, 6 §§ 5-7

Luni, 2 de setembre

Le done le giutea a lori con quel che le gavea. — Luc. 8:3.

Gesù el ga parà via sete demoni che i era drio intrigar Maria Madalena. Par ringrassiarlo, Maria la ga scominsià a far tuto quel che la podea par giutarlo. (Luc. 8:1-3) Maria fursi no la savea che Gesù el ndaria dar la so vita come sacrifìssio par darne la speransa de viver par sempre. (Gio. 3:16) Ancora cossita, ela la era tanto leal parché la ghe dea valor a tuto quel che Gesù gavea belche fato. Par esémpio, quando Gesù l’era nel pal de tortura, ela la ze restada dela so banda parché la era preocupada con lu e la volea consolar i altri. (Gio. 19:25) Dopo dela morte de Gesù, Maria e altre due done le ze ndate nela so tomba pareciar el corpo de Gesù. (Mar. 16:1, 2) Geovà el ga benedio so la lealtà, parché dopo che Gesù l’è stà ressussità, lu no l’è stà bon de parlar con tuti i so dissìpoli, ma el ga parlà con Maria. — Gio. 20:11-18. w23.01 p. 27 § 4

Marti, 3 de setembre

Me piaseria che te fussi fredo o caldo. — Apo. 3:15.

L’è vera che fursi no semo boni de far a Geovà quel che feino una volta. Anca cossita, volemo seitar a sforsarse par far el nostro meio adesso nel laoro a Geovà. Cossita, saremo boni de restar desmissiadi fin ala fin. (1 Cor. 15:58; Mat. 24:13; Mar. 13:33) Alora, ghemo de seitar a adorar a Geovà de tuto el nostro cuor. Quel che Gesù el ga dito ala congregassion de Laodiceia ga mostrà che lori i gavea metesto el laoro a Geovà in secondo posto nela vita. Par quela che Gesù el ga dito che lori era ‘pori òmini e poareti’. Lori i gavea de tornar a adorar a Geovà de tuto el cuor. (Apo. 3:16, 17, 19) Cossa che imparemo? Se no semo pi drio servir a Geovà de tuto el cuor, ghemo de dar pi valor a quel che lu el fà par noantri. (Apo. 3:18) No volemo doperar massa del nostro tempo par gaver una vita bona e assar el laoro a Geovà in secondo posto. w22.05 p. 3, 4 §§ 7, 8

Mèrcore, 4 de setembre

E davanti de lu l’è stà scrito un libro de ricordassion par quei che i gavea temor de Geovà. — Mal. 3:16.

Fà belche miliari de ani che Geovà l’è drio scriver un libro. La Bìblia la dise che questo libro el ga nome “libro de ricordassion”, “libro dela vita” e “rolo dela vita”. (Mal. 3:16; Apo. 3:5; 17:8) Geovà el scrive in questo libro el nome dei so servi fedeli. El primo nome l’è stà de Abel, ma ghen’è belche milioni de altri nomi. (Luc. 11:50, 51) In questo libro, ghen’è el nome de tuti quei che i adora a Geovà e rispeta el so nome. Queste persone le ga la speransa de viver par sempre. Cossa che noantri ghemo de far par gaver el nostro nome scrito in questo libro? Ne ocore gaver una forte amicìssia con Geovà e fede nel sacrifìssio de Gesù Cristo. (Gio. 3:16, 36) Tuti quei che i ga la speransa de viver nel cielo o nela Tera i vol gaver el so nome scrito in questo libro! w22.09 p. 14 §§ 1, 2

Dóbia, 5 de setembre

E el Diaol, che le imbroiea, l’è stà butà nel lago de fogo e sùlfaro. — Apo. 20:10.

El libro de Apocalisse el parla de un grando dragon color de fogo. (Apo. 12:3) Questo dragon el ga lotà contra Gesù e i so àngeli, el vien contra el pòpolo de Dio e el dà poder ale bèstie, o sia, i governi. (Apo. 12:7-9, 17; 13:4) Chi che l’è el dragon? L’è la ‘serpente original, che l’è el Diaol, o Sàtana’. (Apo. 12:9; 20:2) L’è lu che el comanda tuti i nemighi de Geovà. Cossa che ndarà suceder col dragon? Apocalisse 20:1-3 dise che un àngelo el butarà Sàtana nel abismo, che l’è come una preson. Nel abismo, Sàtana ‘no’l imbroiarà pi le nassion fin el fin dei mila ani’. Alora, Sàtana e i so demoni i sarà butadi nel lago de fogo e sùlfaro, o sia, lori i sarà finidi fora par sempre. Che bel sarà viver sensa Sàtana e i so demoni! w22.05 p. 14 §§ 19, 20

Vendre, 6 de setembre

Lu el ga de far sforso e laorar de maniera onesta cole so man. Cossita el pol gaver qualcossa par spartir con qualchedun che el ga de bisogno. — Efe. 4:28.

Gesù l’era un bravo laorador. Quando l’era gióveno, lu el laorea come un marangon. (Mar. 6:3) E l’è sicuro che i so genitori i dea tanto valor al so aiuto casa. Come Gesù el fea i so laori de maniera perfeta, podemo anca creder che le persone le volea che lu el laoresse par lore. Anca che Gesù el ghe piasesse tanto so laoro, lu sempre el gavea tempo par servir a Geovà. (Gio. 7:15) Dopo che Gesù el ga scominsià a doperar tuto el so tempo par predicar, el ga dito che ghemo de ‘laorar par gaver el magnar che el resta par sempre e nò quel che el se smarsisse’. (Gio. 6:27) E nel pi importante discorso che el ga fato, lu el ga dito par ‘imuciar richesse nel cielo’. (Mat. 6:20) Se noantri ghemo la sabedoria de Geovà, saremo boni de veder el laoro dela maniera giusta. Savemo che ghemo de esser bravi laoradori e laorar polito. w22.05 p. 22, 23 §§ 9, 10

Sabo, 7 de setembre

To mare la restarà contenta. — Pro. 23:25.

Eunisse la era un bel esémpio par Timòteo. Lu el ga visto che la so mare la mostrea el so amor par Geovà in tuto quel che la fea e che la era tanto contenta de servir a Geovà. Ancoi, tante mare anca le ze bone de insegnar i so fioi a amar a Geovà par meso del so esémpio. (1 Pie. 3: 1, 2) Come che te pol far compagno? La roba pi importante dela to vita la ga de esser la to amicìssia con Geovà. (Deu. 6:5, 6) Se te ghè fioi, te doperi tanto del to tempo, dei to soldi e dela to forsa par tender de tuto quel che lori i ga de bisogno. Anca con tanti laori da far, te ghè de tor del to tempo par far pi forte la to amicìssia con Geovà. Come che te pol farlo? Sfòrsate de tor del to tempo par pregar a Geovà, studiar la Bìblia e ndar ale riunion. Cossita, te vè far pi forte la to amicìssia con Geovà e dar un bel esémpio par la to fameia e par i altri. w22.04 p. 16 § 1; p. 19 § 12, 13

Doménega, 8 de setembre

Giulga i to servi. Condana quel che el ga fato robe rugne e castiga a lu come el mèrita par causa dele robe che el ga fato. E dighe che quel che el ga fato robe giuste no’l ga colpa e daghe la ricompensa che el mèrita. — 1 Rè 8:32.

L’è pròpio bon saver che no semo noantri che ghemo de giulgar i altri. Geovà che l’è el Giuis e sol lu che el ga de farlo. (Rom. 14:10-12) E podemo esser sicuri che Geovà sempre el ndarà giulgar de maniera perfeta de acordo con quel che l’è giusto. (Gén. 18:25) E podemo anca esser sicuri che mai el ndarà far qualcossa sensa giustìssia. Suito Geovà el ndarà finir fora col pecato, cole malatie e coi bruti sentimenti che ghemo. (Sal. 72:12-14; Apo. 21:3, 4) Alora, no ndaremo pi sofrir par via de queste robe. Semo pròpio premosi de viver cossita! Intanto che spetemo, podemo far come Geovà e perdonar i altri. w22.06 p. 13 §§ 18, 19

Luni, 9 de setembre

No’l farà el Giuis de tuta la tera quel che l’è giusto? — Gén. 18:25.

Un bon giuis el ga de cognosser ben tute le lege. Quando el va far un giulgamento, anca el ga de saver tuto quel che ga sucedesto. Sicuro che Geovà l’è el meio Giuis che ghen’è. Una persona sol la ze bona de giulgar de acordo con quel che la vede e la scolta. Ma Geovà no l’è mia cossita. Parché? Parché lu el sa de tuto quel che ghe ocore par giulgar qualcossa che una persona la ga fato. (Gén. 18:20, 21; Sal. 90:8) Par esémpio, lu el capisse quel che la ga eredità dei so genitori, la maniera che la ze stata slevada, el posto che la ze de star, quel che la sente e quel che la pensa. Geovà anca el sa quel che la era drio sentir e pensar quando la ga fato el sbàlio. Alora Geovà l’è bon de veder tuto. (Ebr. 4:13) Par quela, Geovà el sa tuto quel che l’è drio suceder con una persona vanti de dessider perdonarla. w22.06 p. 4 §§ 8, 9

Marti, 10 de setembre

El omo el darà tuto quel che el ga par salvar la so vita. — Giò 2:4.

L’è tanto importante saver quel che el Diaol el ga fato contra Giò parché lu el dopera le medèsime tràpole par proar farne desobedir a Dio. El Diaol el vol dir che noantri no amemo a Geovà e che ndarìssino far de tuto par salvar la nostra vita. Lu el vol anca dir che Geovà no’l ne ama e che no’l vede quel che femo par contentarlo. Ma el Diaol no l’è bon de imbroiarne parché se fidemo in Geovà e belche cognossemo le so tràpole. Quando infrontemo una dificoltà, semo boni de veder le robe che podemo far meio e quele che ghemo de cambiar. Le dificoltà che Giò el ga infrontà lo ga giutà a veder che el gavea de cambiar arquante robe. Par esémpio, lu el ga visto che el gavea de esser pi ùmile. (Giò 42:3) Anca noantri podemo doperar le dificoltà che infrontemo par veder quel che ghemo de cambiar. Alora quando semo boni de capir quel che ghemo de cambiar, podaremo anca sforsarse par farlo. w22.06 p. 23 §§ 13, 14

Mèrcore, 11 de setembre

Geovà el dise: “Valtri sì le me testimònie, si, valtri sì el servo che mi go scoliesto.” — Isa. 43:10.

Geovà el ne assa sicuri che el ndarà giutarne. Par esémpio, vanti che el disesse che noantri semo le so testimònie, lu el ga dito: ‘Quando te camini in meso la àqua, mi sarò con ti, e quando te vè de quel’altra banda dei rii, le àque no le vegnarà mia sora ti. Quando te camini in meso el fogo, no te ndarè mia scotarte, gnanca te sarè brusà cole fiame.’ (Isa. 43:2) Dele volte, infrontemo dificoltà nela predicassion che no semo boni de dàrghene fora noantri soli. Ma, col aiuto de Geovà, seitemo a predicar. (Isa. 41:13) Tante persone ancoi no le vol mia scoltarne. Ma questo no vol mia dir che no semo drio far un bel laoro. Pitosto, ghemo de ricordarse che Geovà sempre el ne dà la forsa che ghemo de bisogno, e che el resta contento quando se sforsemo de predicar. El apòstolo Paolo el ga dito: “Cada un el ndarà ricever la so pròpia ricompensa, de acordo col so pròpio laoro.” — 1 Cor. 3:8; 4:1, 2. w22.11 p. 4 §§ 5, 6

Dóbia, 12 de setembre

Seité a gaver un bon comportamento intrà le persone dele nassion. — 1 Pie. 2:12.

Ancoi, vedemo arquante professie dela Bìblia realisarse. Persone de tute le léngue le ze drio imparar a parlar la ‘léngua pura’. (Zac. 8:23; Sof. 3:9) De pi de 8 milioni de persone in 240 paesi le serve a Geovà. Tuti i ani miliari de persone le se batesa. Ma el pi importante l’è che queste persone le se ga fermà de far quel che l’è sbalià e le ga scominsià a far quel che l’è giusto. (Col. 3:8-10) Par esémpio, tanti i se ga fermà de pensar e far robe sporche, de esser violenti, de tratar mal i altri e de meterse nela polìtica. Noantri vedemo che la professia de Isaia 2:4 la ze drio realisarse parché i servi de Dio i se sforsa tanto par viver in pace. Cossa che l’è drio suceder par via del bel esémpio dei servi de Dio? Lori i mostra che i ze drio obedir a Gesù Cristo e i giuta quei che no serve mia a Geovà a voler farlo. (Gio. 13:35) Questa la ze una bela prova del aiuto de Gesù. w22.07 p. 9 §§ 7, 8

Vendre, 13 de setembre

Che le me orassion le sìpia davanti de ti come insenso ben parecià. — Sal. 141:2.

Quando preghemo a Geovà, ghemo de mostrarghe rispeto. Isaia, Ezechiel, Daniel e Gioani i ga bio vision de maraveiarse de Geovà. Isaia el ga visto Geovà sentà do nel so trono nte un posto tanto alto. (Isa. 6:1-3) Ezechiel el ga visto Geovà nel so caro, e intorno del caro ghen’era una luce che la era come un arcobaleno. (Eze. 1:26-28) Daniel el ga visto “el Antigo de Giorni” che el doperea robe bianche e vegnea fora fiame de fogo del so trono. (Dan. 7:9, 10) E Gioani el ga visto Geovà sentà do nte un trono, e intorno del trono ghen’era un arcobaleno che l’era come una smeralda. (Apo. 4:2-4) Tute queste vision ne giuta a ricordar che Geovà el ga tanto poder e glòria. Alora, ghe demo tanto valor ale orassion a Geovà e volemo farlo con tanto rispeto. w22.07 p. 20 § 3

Sabo, 14 de setembre

Sté atenti ale tràpole dei òmini. — Efe. 4:14.

Gióveno, Sàtana el ndarà far de tuto par intrigarte de esser un bravo servo de Geovà. Par esémpio, lu el vol tanto che te gàpie dubi sora quel che la Bìblia la insegna. Fursi arquante persone le vol farte creder che no l’è stà Dio che el ga creà tute le robe, o che semo vegnesti del macaco o de altre robe. Pol esser che quando te eri pi gióveno, no te pensei tanto sora questo, ma adesso le persone le seita a parlar sora queste teorie nela scola. E fursi te par fàcile creder in quel che i maestri i insegna. Ma sarà che lori i ga belche studià le prove che ghen’è un Creador? L’è tanto bon ricordarse de quel che dise in Proverbi 18:17: ‘La prima persona che la parla de una roba la pensa che la ze giusta, fin che vien nantra e ghe fà domande.’ Alora, invesse de creder in tuto quel che i altri i parla nela scola, stùdia la Bìblia e le publicassion. w22.08 p. 2 § 2; p. 4 § 8

Doménega, 15 de setembre

Te ghè de obedir a tuto quel che l’è scrito. Alora, tuto quel che te fè ndarà ben e te vè far tute le robe con sabedoria. — Gios. 1:8.

Varda quel che ga sucedesto quando Gesù el ga parlà con un omo che el cognossea ben la Lege. (Luc. 10:25-29) Quel omo el ga domandà a Gesù cossa el gavea de far par viver par sempre. Alora, Gesù lo ga giutà a ricordarse de quel che disea la Parola de Dio. Gesù el ghe ga domandà: “Cossa che la Lege la dise? Cossa ghen’elo scrito?” El omo el ghe ga rispondesto che el gavea de amar a Dio e ai altri. (Lev. 19:18; Deu. 6:5) Magari, dopo el ga dito: “Chi che i ze i altri che go de amar?” Cossita, Gesù el ga visto che quel omo no’l gavea capio ben cossa volea dir quel che el gavea ledesto. Par quela, lu no’l savea mia come meter in pràtica nela so vita quel che disea le Scriture. Cossa che noantri podemo imparar con questa stòria? Quando ledemo la Parola de Dio, volemo esser sicuri che la ghemo capio ben. Cossita, saremo boni de imparar tuto quel che podemo dele Scriture. Ghemo bisogno del aiuto de Geovà par capir la Bìblia. Par quela, prega par domandar el so aiuto par capirla e par star atento a quel che te ledi e anca par meter in pràtica quel che te ghè imparà. w23.02 p. 9 §§ 4, 5

Luni, 16 de setembre

Continué a caminar nela verità. — 3 Gio. 4.

“Come che te ghè cognossesto a Geovà?” Sicuro che te ghè belche contà a qualchedun come che te sì deventà una Testimònia de Geovà. L’è tanto bon saver come che i nostri fradei i ga cognossesto a Geovà e contarghe come che noantri lo ghemo cognossesto. (Rom. 1:11) Quando femo cossita, se ricordemo che la verità dela Bìblia la ga tanto valor. Restemo anca pi sicuri che volemo viver de una maniera che ghe piase a Geovà. Amemo tanto le verità che imparemo nela Bìblia parché le vien de Geovà e noantri lo amemo tanto. Par meso dela Bìblia, imparemo che Geovà l’è el Tuto Poderoso e che l’è un Pare che el ne ama tanto e che el vol tenderne. —1 Pie. 5:7. w22.08 p. 14 §§ 1, 3

Marti, 17 de setembre

Seité a ricordarve dei poareti. — Gàl. 2:10.

El apòstolo Paolo el ga incoraià i so fradei a mostrar amor un al altro. (Ebr. 10:24) Lu el ga giutà i fradei e sorele par meso de quel che el parlea e el fea. Par esémpio, quando i fradei nela Giudea i era drio patir la fame, Paolo el ghe ga portà arquante robe che i gavea de bisogno. (Ati 11:27-30) L’è vera che Paolo el gavea tanto laoro nela predicassion, ma lu sempre el se sforsea par giutar i fradei. Queste robe ga assà i fradei pi sicuri che Geovà sempre el ndaria tenderli. Anca noantri podemo giutar i nostri fradei a gaver una fede pi forte quando doperemo del nostro tempo, forsa e abilità par giutar i fradei che i infronta qualche desgràssia. Podemo anca dar i nostri donativi par giutar el laoro che l’è fato in tuto el mondo. Se noantri femo cossita, assaremo i nostri fradei pi sicuri che Geovà mai li abandonarà. w22.08 p. 24 § 14

Mèrcore, 18 de setembre

Parché la professia mai la ze stata fata par volontà dei òmini. Ma i òmini i ga parlà dela parte de Dio intanto che el spìrito santo li guidea. — 2 Pie. 1:21.

Nela Bìblia, ghen’è arquante professie che le ga belche sucedesto. Arquante de queste le ze state fate tanti ani prima che le sucedesse. Ma no l’è de maraveiarse che queste professie le gàpie sucedesto, parché la Bìblia la ze de Geovà. Par esémpio, pensa nele professie sora Babilònia. Intrà i ani 778 e 732 vanti de Cristo, el profeta Isaia el ga dito che un omo de nome Siro el ndaria tor el poder de Babilònia e el ga dito fin come che el ndaria farlo. (Isa. 44:27–45:2) Isaia anca el ga dito che Babilònia la saria finida fora e che pi nissun ndaria de star lì. (Isa. 13:19, 20) Nel ano de 539 vanti de Cristo, quei dela Mèdia e dela Pèrsia i ga tolto el poder de Babilònia. w23.01 p. 4 § 10

Dóbia, 19 de setembre

Seité a darve coraio e farve pi forti un al altro. — 1 Tes. 5:11.

Geovà el ga scoliesto noantri par far parte dela so fameia in tuto el mondo e questa la ze una granda benedission. (Mar. 10:29, 30) I nostri fradei e sorele de tuto el mondo i ama a Geovà e i se sforsa par viver de una maniera che lo assa contento. Anca se semo de léngue e culture difarente e no se ghemo mai cognossesto, semo come amighi. Noantri restemo tanto contenti de adorar a Geovà tuti insieme e ne ocore esser ben unidi coi nostri fradei. (Sal. 133:1) Lori i ne giuta a dàrghene fora coi nostri problemi, a far el nostro meio a Geovà e a gaver una amicìssia pi forte con lu. (Rom. 15:1; Gàl. 6:2; Ebr. 10:23-25) Proa pensar come saria fadiga viver in questo mondo de Sàtana sensa el aiuto e la protession dela congregassion. w22.09 p. 2, 3 §§ 3, 4

Vendre, 20 de setembre

Quel che el controla la léngua el mostra che l’è sàbio. — Pro. 10:19.

Pol esser pròpio fadiga controlar quel che parlemo quando doperemo la internet. Ma ghemo de ricordarse che, quando parlemo qualcossa nela internet, no semo pi boni de tornar indrio e che tanti problemi i pol vegner fora. Se savemo controlarse, saremo boni de taser quando nemighi i ne fà domande sora i nostri fradei. Alora, no ndaremo mai dirghe qualcossa che podaria far i nostri fradei tribolar. Questo sucede nei paesi che i fradei no i ze lìberi par predicar e adorar a Geovà. Se una roba cossita sucede, ghemo de taser. (Sal. 39:1) Alora, se volemo esser persone de fidarse, ne ocore saver controlarse. Cossita, saremo persone de fidarse cola nostra fameia, coi amighi e coi fradei. w22.09 p. 13 § 16

Sabo, 21 de setembre

Felice l’è el omo che el so piaser l’è nela lege de Geovà, e lu el lede la So lege in voce bassa di e note. — Sal. 1:1, 2.

Par esser felici ghemo de studiar la Parola de Dio. Gesù el ga dito che “el omo el ga de viver, nò sol de pan, ma de tute le parole che le vien dela boca de Geovà”. (Mat. 4:4) Lu el ga spiegà che la Parola de Dio la ze compagna al magnar. Alora, ghemo de leder e studiar la Bìblia tuti giorni. Geovà el ne insegna come esser felici par meso dela so Parola parché el ne ama tanto. Nela Bìblia podemo imparar parché che Geovà el ne ga creà, cossa ghemo de far par esser so amighi, come esser perdonadi par i nostri sbali e come esser felici adesso. Imparemo anca sora la bela speransa che Geovà el ne dà par el futuro. (Ger. 29:11) Imparar sora la Bìblia ne assa tanto contenti! Par quela, quando semo drio restar desanimadi par via dele nostre dificoltà, ghemo de sforsarse par leder de pi la Bìblia e pensarghe sora quel che ledemo. w22.10 p. 7 §§ 4-6

Doménega, 22 de setembre

Gavé de esser adulti nela vostra maniera de pensar. — 1 Cor. 14:20.

La Bìblia la dise che ghemo de sforsarse par esser boni de capir quel che l’è giusto e quel che l’è sbalià. Ma noantri sol saremo ancora pi bravi servi de Geovà se metemo in pràtica i prinsipi dela Bìblia nela nostra vita. Se femo cossita, gavaremo manco problemi e ndaremo far bone dessision. Alora, pensa nele dessision che te sì drio far. Par esémpio, se te sì drio studiar la Bìblia fà un tempo ma no te sì gnancora batesà, cossa te manca far par dedicarte a Geovà? E se ti te sì belche batesà, sito drio sforsarte par predicar e insegnar cada volta meio? Le to dessision le mostra che te sì drio meter in pràtica i prinsipi dela Bìblia? Sito drio tratar i altri come Gesù li trataria? Se vedemo che podarìssino far qualcossa meio, ghemo de moverse fora e pensar ancora de pi in quel che Geovà el ne insegna. — Sal. 19:7. w22.10 p. 20 § 8

Luni, 23 de setembre

Lori i ndea par ndove el spìrito li fea ndar. — Eze. 1:20.

Nte una vision che el ga bio, Ezechiel el ga visto come el spìrito santo l’è poderoso. Lu el ga visto che el spìrito santo l’era drio dar poder ai àngeli e che l’era drio mover le rode pròpio grande de un caro. (Eze. 1:21) Cossa che Ezechiel el ga fato? Lu el ga contà: ‘Quando go visto questo, me go indenocià cola fàcia par tera.’ Quel che lu el ga visto, lo ga assà tanto maraveià che l’è cascà in tera. (Eze. 1:28) Dopo, sempre che el se ricordea de questa vision, fursi Ezechiel el se sentia pi forte parché el savea che, col aiuto del spìrito santo, el saria bon de far el laoro che Geovà el ghe gavea dato. Geovà el ga dito che Ezechiel el restesse in pié parché el ndaria parlar con lu. El spìrito santo e quel che Geovà el ga dito a Ezechiel ghe ga dato la forsa che el gavea de bisogno par restar in pié. (Eze. 2:1, 2) De lì avanti, el spìrito santo de Dio lo ga sempre giutà. — Eze. 3:22; 8:1; 33:22; 37:1; 40:1. w22.11 p. 4 §§ 7, 8

Marti, 24 de setembre

Ndaré scoltar cole vostre récie queste parole par de drio de valtri. — Isa. 30:21.

Isaia el ga dito che i giudei i ndaria scoltar una parola de qualchedun par de drio de lori. Qua, Isaia el ga mostrà che Geovà l’è come un istrutor che l’è par de drio dei so aluni par mostrarghe ndove che i ga de ndar. Anca ancoi noantri scoltemo la voce de Dio par de drio de noantri. Come? Par meso dela so Parola, che la ze stata scrita tanti ani indrio. Alora, quando noantri ledemo la Bìblia, semo drio scoltar la voce de Geovà par de drio de noantri. (Isa. 51:4) El profeta Isaia anca el ga dito: “Questa la ze la strada. Ndé par ela.” (Isa. 30:21) Alora, no basta sol saver quala che “la ze la strada”, ghemo anca de ‘caminar par ela’. Par quela, quando Geovà el ne insegna par meso dela Bìblia e dela so organisassion, ghemo de saver quel che lu el vol che femo e meterlo in pràtica. Ghemo de far queste due robe par seitar a servir a Geovà contenti e par ricever le so benedission. w22.11 p. 10, 11 §§ 10, 11

Mèrcore, 25 de setembre

Dopo che mi vao via, vegnarà in meso a valtri quei che i ze compagno a lobi. — Ati 20:29.

Dopo che quasi tuti i apòstoli i ze morti, persone che le fea finta de ndar drio a Cristo le ze ndate rento la congregassion. (Mat. 13:24-27, 37-39) Queste persone le insegnea busie parché le volea che i altri i ghe ndesse drio. (Ati 20:30) Una dele busie la era che el sacrifìssio de Gesù el gavaria de esser fato diverse volte. Ma la Bìblia la dise che el so sacrifìssio l’è stà fato sol una volta par salvar a tanti. (Ebr. 9:27, 28) Ancoi, ghen’è tanti che i crede in queste busie. Lori i va ale ciese tute le stimane, e dele volte, tuti i giorni par far quel che i dise che l’è la Santa Messa. Altre religion le se ricorda tanto cossita dela morte de Gesù. Ma tanti no i capisse mia cossa che vol dir el so sacrifìssio. w23.01 p. 21 § 5

Dóbia, 26 de setembre

No sté desmentegarve de far el ben e de spartir coi altri quel che gavé. — Ebr. 13:16.

Nel Governo de Mila Ani de Cristo, i morti i sarà ressussitadi e tuti quei che i ze obedienti i deventarà perfeti. Quei che i ze “giusti i sarà paroni dela tera e i viverà par sempre ntela tera”. (Sal. 37:10, 11, 29) Sarà pròpio bel quando Geovà el finirà fora col nostro “ùltimo nemigo”, la morte. (1 Cor. 15:26) La nostra speransa de viver par sempre la vien dela Bìblia. Par quela, podemo esser sicuri che la ndarà suceder pròpio. Questa speransa la ne giuta a seitar leai in questi bruti ùltimi giorni. Ma, no ghemo de contentar a Geovà sol parché volemo viver par sempre. Invesse, volemo seitar leai a Geovà e a Gesù parché li amemo pròpio tanto. (2 Cor. 5:14, 15) Questo amor ne motivarà a far compagno le so bele qualità e a far el nostro meio nela predicassion. (Rom. 10:13-15) Ghemo de imparar a giutar i altri, invesse de sol pensar in noantri stessi. Cossita, Geovà el volerà esser nostro amigo par sempre. w22.12 p. 6, 7 §§ 15, 16

Vendre, 27 de setembre

Tuti quei che i vol viver una vita de devossion a Dio come dissìpoli de Cristo Gesù anca i sarà perseghidi. — 2 Tim. 3:12.

Quando semo perseghidi, fursi no ghemo pi la libertà de far arquante robe che le ne dà pace. Pol esser che restemo ansiosi e che ghemo paura de esser metesti in preson o de altre brute robe. Ancora che no sìpia sbalià sentirse cossita, ghemo de star tanto atenti. Gesù el ga dito che arquanti dei so dissìpoli i podaria fin abandonar a Geovà par causa dela perseghission. (Gio. 16:1, 2) Gesù el ga dito che saremo perseghidi, ma lu anca el ga dito che podemo seitar leai. (Gio. 15:20; 16:33) Se le autorità le ne proibe de predicar e de adorar a Geovà, podemo esser sicuri che Betel e i ansiani i ndarà dirne quel che ghemo de far. Queste orientassion le ndarà protegerne e giutarne a seitar a predicar e a ricever le publicassion. Alora, noantri ghemo de obedir a quel che i ne dise. (Tia. 3:17) No ghemo mai de parlar gnente sora i nostri fradei e sorele a quei che no i ga de saverlo. — Ecl. 3:7. w22.12 p. 20 §§ 14-16

Sabo, 28 de setembre

Volemo che tuti valtri seité a sforsarve del bon. — Ebr. 6:11.

Gesù el fà pròpio quel che el ga prometesto, parché l’è drio giutar i so dissìpoli a predicar le bone notìssie sora el Regno in tuta la Tera. Par esémpio, par meso dela organisassion de Geovà, lu l’è drio insegnarne a predicar e el ne dà tute le robe che ne ocore par farlo, come le publicassion e i vìdei. (Mat. 28:18-20) Ma anca noantri ghemo de far qualcossa. Ghemo de far el nostro meio par predicar e insegnar ai altri e star sempre atenti. Cossita, la nostra speransa la ndarà giutarne a seitar fedeli “fin el fin”. (Ebr. 6:11, 12) Pol esser che pensemo che el fin l’è drio meterghe massa par rivar. Ma ne ocore ricordarse che Geovà el finirà col mondo de Sàtana nela ora giusta. (Aba. 2:3) Parché? Parché Geovà el ga belche scoliesto el giorno e la ora par finir fora col mondo de Sàtana. In quel giorno, vedaremo suceder tante professie che le ze nela Bìblia. Alora, ghemo de ‘spetar con passiensa el Dio dela nostra salvassion’. — Mic. 7:7. w23.02 p. 19 §§ 15, 16

Doménega, 29 de setembre

Nissun l’è compagno a ti. — Sal. 40:5.

Una persona che la ze drio far su una casa la ze premosa de finirla. Ma intanto che el laoro el va avanti, ela la se ferma par veder quanto la ga belche fato. Noantri ghemo de far compagno. Come cossita? Te ghè de torte el tempo tuti i giorni par pensarghe sora come Geovà l’è drio giutarte a dàrghene fora cole to dificoltà. Proa catar fora al manco una benedission che Geovà el te ga dato. Te pol domandarte: ‘Come che Geovà el me ga benedio ancoi? Anca se go una dificoltà, come che lu l’è drio giutarme a dàrghene fora?’ Fursi te sì drio pregar che Geovà el finissa fora cola to dificoltà. (Fil. 4:6) Ma stà atento ale benedission che te ghè adesso. Geovà el ne ga prometesto che el ne darà forsa e el ne giutarà a perseverar. Alora, sempre daghe valor al aiuto che Geovà l’è drio darte. Se te fè cossita, te vederè che Geovà l’è drio far che vae ben tuto quel che te fè. — Gén. 41:51, 52. w23.01 19 §§ 17, 18

Luni, 30 de setembre

Gavé ben in mente la presensa del giorno de Geovà. — 2 Pie. 3:12.

Ghemo de domandarse: ‘Sarà che la me maniera de viver la mostra che mi capisso che el fin l’è darente? La dessision de far una università o el laoro che go mostra che servir a Geovà l’è la roba pi importante dela me vita? Sarà che mi me fido che Geovà el ndarà tender dela me fameia?’ Geovà el resta tanto contento quando el vede che semo drio viver come lu el vol. (Mat. 6:25-27, 33; Fil. 4:12, 13) Paolo el ga dito ai corinti che lori i gavaria de seitar a veder se i era pròpio drio far quel che i gavea imparà. (2 Cor. 13:5) Alora, sempre ghemo de leder la Bìblia. Cossita, saremo boni de imparar a pensar compagno a Geovà e far quel che ghe piase a lu. — 1 Cor. 2:14-16. w23.01 p. 9 §§ 5, 6

    Publicassion in Talian (1993-2026)
    Va fora
    Va rento cola to conta JW.org
    • Talian
    • Mandar ai altri
    • Configurassion
    • Copyright © 2026 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condission par Doperar
    • Polìtica de Privacità
    • Configurassion de Privacità
    • JW.ORG
    • Va rento cola to conta JW.org
    Mandar ai altri