BIBLIOTECA NELA INTERNET dela Tore de Vigia
BIBLIOTECA NELA INTERNET
dela Tore de Vigia
Talian
  • BÌBLIA
  • PUBLICASSION
  • RIUNION
  • es26 pàg. 17-26
  • Febraro

No ghen'è vìdeo disponìbile par questa selession.

Scusa, ghen'è un sbàlio al sbassar el vìdeo.

  • Febraro
  • Testo del giorno — 2026
  • Sototìtoli
  • Doménega, 1 de febraro
  • Luni, 2 de febraro
  • Marti, 3 de febraro
  • Mèrcore, 4 de febraro
  • Dóbia, 5 de febraro
  • Vendre, 6 de febraro
  • Sabo, 7 de febraro
  • Doménega, 8 de febraro
  • Luni, 9 de febraro
  • Marti, 10 de febraro
  • Mèrcore, 11 de febraro
  • Dóbia, 12 de febraro
  • Vendre, 13 de febraro
  • Sabo, 14 de febraro
  • Doménega, 15 de febraro
  • Luni, 16 de febraro
  • Marti, 17 de febraro
  • Mèrcore, 18 de febraro
  • Dóbia, 19 de febraro
  • Vendre, 20 de febraro
  • Sabo, 21 de febraro
  • Doménega, 22 de febraro
  • Luni, 23 de febraro
  • Marti, 24 de febraro
  • Mèrcore, 25 de febraro
  • Dóbia, 26 de febraro
  • Vendre, 27 de febraro
  • Sabo, 28 de febraro
Testo del giorno — 2026
es26 pàg. 17-26

Febraro

Doménega, 1 de febraro

L’è bel quando un omo el se sforsa par no barufar, ma i stùpidi i ze pronti par meterse in meso a barufe. — Pro. 20:3.

I fradei che i ga bone qualità i giuta tanto la congregassion. Par esémpio, un omo che el pensa de maniera echilibrada el se sforsa par gaver pace. Se te vol esser cossita, sfòrsate de scoltar quel che i altri i dise, anca se te pensi de una maniera difarente de lori. Nte una riunion coi ansiani, proa acetar quel che i altri i desside se la dessision la ze de acordo con quel che la Bìblia la dise. Ma te ghè de star atento anca a quel che no te ghè de far. No te ghè de voler sempre che i altri i acete quel che te vol ti. Invesse, resta contento de scoltar quel che i altri i dise e i pensa. (Gén. 13:8, 9; Pro. 15:22) Alora, invesse de dir su ai altri, parla con tuti con bontà. Cossita, te sarè bon de far la pace quando i altri i ze inrabiadi. (Tia. 3:17, 18) Sicuro che, se te parli con bontà con tuti, anca quei che no i serve mia a Geovà i restarà pi calmi. — Giui. 8:1-3; Pro. 25:15; Mat. 5:23, 24. w24.11 p. 23 § 13

Luni, 2 de febraro

Lu el mandarà i so àngeli e el meterà insieme i so scoliesti, dei quatro venti, dela tera fin el cielo. — Mar. 13:27.

Anca se Gesù el ga belche dato la so vita par noantri, lu el seita a far sacrifissi e a laorar par giutarne. (Rom. 6:10) Come cossita? Lu l’è drio laorar come el nostro Rè, el sasserdote pi importante e lu el tende de tute le congregassion. (1 Cor. 15:25; Efe. 5:23; Ebr. 2:17) Anca l’è Gesù che l’è drio riunir i untadi e quei che i ndarà viver par sempre qua nela Tera. Questo laoro sol ndarà finirse un pochetin vanti del fin dela Granda Tribolassion. (Mat. 25:32) Gesù anca l’è drio doperar el schiavo fedele e prudente par darne quel che ne ocore par seitar fedeli in questi ùltimi giorni. (Mat. 24:45) E nel so Governo de Mila Ani, lu el seitarà a laorar par giutarne. Podemo dir che Geovà el ne ga pròpio dato el so caro Fiol. w25.01 p. 24 § 12

Marti, 3 de febraro

Dio el ghe ga dato un presente quando li proclama giusti par via dela so maraveiosa bontà e par via dela liberassion che la vien del risgate che Cristo Gesù el ga pagà. — Rom. 3:24.

Quando Geovà el perdona i nostri pecati, l’è come se no i fusse mai stati fati e podemo esser sicuri che lu no’l ndarà mai castigarne. Noantri anca podemo tornar a gaver una bela amicìssia con lu. Ma ghemo sempre de ricordarse che el perdon de Geovà l’è un presente. Alora, lu el ne perdona parché el ga tanta misericòrdia e bontà par tute le persone, e nò parché lo meritemo. Sicuro che restemo tanto contenti de saver che Geovà el ne ‘perdona del bon’! (Sal. 130:4; Rom. 4:8) Ma, se volemo che Geovà el ne perdone, ghemo de far una roba tanto importante. Gesù el ga dito: “Parché, se perdoné i sbali dei altri, anca el vostro Pare nel cielo el ve perdonarà.” — Mat. 6:14, 15. w25.02 p. 13 §§ 18, 19

Mèrcore, 4 de febraro

Ghen sarà una ressuression tanto dei giusti come dei ingiusti. — Ati 24:15.

Pensa nele persone de Sodoma e Gomora. Savemo che Lò l’era un omo giusto che l’era de star lì, ma no savemo se lu l’è stà bon de parlar sora Geovà a tute le persone. Lore le fea tante robe brute, ma fursi no le era bone capir quel che l’era giusto o sbalià. Par esémpio, una volta, una mùcia de òmini i ga volesto violentar quei che i era drio visitar Lò. La Bìblia la dise che intrà quele persone, ghen’era ‘giovenoti fin veci’. (Gén. 19:4; 2 Pie. 2:7) Ma sarà che Geovà el ga dessidio che gnanca una de quele persone le saria ressussitade? No savemo mia. Ma Geovà el ga dito a Abraon che no ghen’era gnanca diese òmini giusti in quele cità. (Gén. 18:32) Alora, savemo che quele persone le fea robe sbaliade e Geovà le ga destrute. Ma no ghemo come saver se tute lore le ze state finide fora par sempre o se qualchedun sarà ressussità nela ‘ressuression dei ingiusti’! w24.05 p. 2 § 3; p. 3 § 8

Dóbia, 5 de febraro

Seité a far che el Regno e la obediensa a Dio i sìpie le robe pi importante dela vostra vita. Cossita, Dio el ve darà tute queste robe che ve ocore. — Mat. 6:33.

Tanti i ga acetà un laoro anca se ghe tochea ndar de star distante dela so fameia parché ndove i stea ghe fea pi fadiga darghe ala so fameia quel che la ghe ocorea. Ma dopo de un tempo, lori i ga visto che no l’è stà mia una bona dessision. Alora, prima de acetar un laoro, no stà pensar sol nei soldi, ma anca se te sarè bon de seitar a giutar la to fameia a gaver una forte amicìssia con Geovà. (Luc. 14:28) Te pol domandarte: ‘Cossa che sucederà col me matrimònio se aceto questo laoro? Sarà che sarò bon de sempre ndar ale riunion, ala predicassion e star tempo insieme coi fradel e sorele?’ Se te ghè fioi, te ghè anca de domandarte: ‘Mi vao esser bon de slevar i me fioi nela “dissiplina e nela orientassion de Geovà”?’ (Efe. 6:4) E quando te vè far una dessision sora laoro, sfòrsate de ndarghe drio ai consili de Geovà e nò de quei che no i fà quel che la Bìblia la dise, anca se i ze dela to fameia. w25.03 p. 29 § 12

Vendre, 6 de febraro

No ghemo mia de esser come tosatei. — Efe. 4:14.

Quei che no i ze mia bravi servi de Geovà i ze tanto difarenti. L’è tanto fàcile che lori i creda in tuto quel che i scolta, che ‘i vae drio a insegnamenti falsi e ai òmini che i vol imbroiar’, e fin che i acete quel che i apòstati i dise. Quei che no i ze mia bravi i pol gaver invìdia, esser parmolosi, barufar coi altri e ndar drio ale so voie de far quel che l’è sbalià. (1 Cor. 3:3) Quel che sucede quando noantri deventemo bravi servi de Geovà l’è compagno a quel che sucede quando un toseto el deventa grando. (Efe. 4:15) Un toseto ghe ocore de una persona granda par protegerlo e giutarlo a saver cossa far. Par esémpio, una mare la ciapa la man dela so fiola par ndar de una banda a quel’altra dela strada. Dopo de un tempo, la mare la ndarà assar che la so fiola la vae ela sola, ma la ndarà ricordarghe de star ben atenta. Cossita, dopo che so fiola la vien granda, ela belche la saverà come ndar ela sola. Dela medèsima maniera, quando un fradel el deventa un bravo servo de Geovà, lu l’è bon bon de pensar compagno a Geovà e de meter in pràtica quel che el ga imparà. w24.04 p. 3 §§ 5, 6

Sabo, 7 de febraro

Ò Geovà, chi che pol esser òspede nela to tenda? — Sal. 15:1.

Par tanto tempo, Geovà el ga assà che sol quei che i vivea in cielo i restesse rento la so tenda. Ma dopo, Geovà el ga sgrandà la so tenda quando el ga assà che anca umani i vegnesse rento, o sia, i fusse so amighi. Par esémpio, la Bìblia la mostra che Enoche, Noè, Abraon e Giò i ga podesto vegner rento la tenda de Geovà parché i ghe ga sempre obedio. (Gén. 5:24; 6:9; Giò 29:4; Isa. 41:8) Fà belche sentene de ani che Geovà el convida i so adoradori a vegner rento la so tenda. (Eze. 37:26, 27) Par esémpio, la professia de Ezechiel la mostra che Geovà el volea che i so servi i gavesse una amicìssia forte con lu e che el faria ‘un acordo de pace con lori’. Questa professia la parlea de un tempo che i untadi e quei che i gavea la speransa de viver nela Tera i deventaria un sol grupo e i podaria star insieme rento la tenda de Geovà. (Gio. 10:16) Semo sicuri che quel che Ezechiel el ga dito l’è drio suceder ancoi. w24.06 p. 2 § 2; p. 3 §§ 4, 5

Doménega, 8 de febraro

Dio el ne ga giutà a gaver coraio. — 1 Tes. 2:2.

Noantri volemo esser leai al Regno de Dio. Ma, par seitar leai, ne toca gaver tanto coraio. (Mat. 6:33) Par esémpio, in questo bruto mondo, ghemo bisogno de coraio par seitar a far quel che Geovà el dise che l’è giusto e a predicar sora le bone notìssie. E come le persone no le ze mia intese sora la polìtica, pol esser che ne fà fadiga no meterse nele robe dei governi. (Gio. 18:36) Par quela, tanti dei nostri fradei i perde capital, i ciapa bote o i ze metesti in preson parché no i se mete nela polìtica e gnanca i va ale guere. Noantri podemo gaver coraio se studiemo el esémpio dei servi de Geovà che i ga bio coraio e che i ga seità leai al Regno de Dio. Par esémpio, el nostro Rè Gesù mai el ga acetà meterse nela polìtica del mondo de Sàtana quando l’era qua nela Tera. (Mat. 4:8-11; Gio. 6:14, 15) Lu sempre el ga domandà el aiuto de Geovà par gaver coraio e forsa par far quel che l’è giusto. w24.07 p. 3 § 4; p. 4 § 7

Luni, 9 de febraro

Ela la ga ciapà el fruto e la ga scominsià a magnarlo. Dopo ela la ga dato del fruto anca al so sposo, quando lu lʼera insieme con ela, e el ga scominsià a magnarlo. — Gén. 3:6.

Geovà el ga fato che questa stòria la fusse scrita nela Bìblia par giutarne a capir quanto che lu el òdia el pecato. Parché che lu el òdia el pecato? Par causa del pecato, rovinemo la nostra amicìssia con lu e morimo. (Isa. 59:2) Sàtana el òdia a Geovà e a tute le persone. Lu el ga dito quela busia a Adon e Eva, lori i ga credesto in lu e i ga pecà. Par quela, fursi lu el ga pensà che Geovà el assaria star quel che el volea far. Ma Sàtana no’l capia quanto che Geovà el ne ama. Come el nostro Pare el ne ama tanto e mai el ndaria cambiar quel che lu el volea par tute le persone, el ne ga suito dato una speransa. (Rom. 8:20, 21) Geovà el savea che ghen saria persone che le ndaria amarlo e obedirghe. Lu l’è el nostro Pare e Creador, alora lu el vol che i so amighi i sìpia liberadi del pecato e dela morte. w24.08 p. 3 §§ 3, 4

Marti, 10 de febraro

Sìpie sicuri de quale che le ze le robe pi importante. — Fil. 1:10.

Tuti i servi de Geovà i ga tante robe de far e nela Bìblia catemo arquante de queste robe importante. Par esémpio, tanti i ga de laorar par dar ala so fameia quel che ghe ocore. (1 Tim. 5:8) Arquanti dei nostri fradei e sorele i ga de tender de quei dela so fameia che i ze belche veci o maladi. E arquanti de noantri ghemo de torse el tempo par tender dela nostra salute. Dopo tute queste robe, ghemo tanti laori nela congregassion. Una dele robe pi importante la ze sforsarse del tuto nel laoro de predicassion. Noantri ghemo de sforsarse par sempre leder la Bìblia parché questa la ze una dele “robe pi importante” che ghemo de far. El primo Salmo el dise che ‘el omo che l’è felice el ga piaser nela lege de Geovà e el lede la so lege in voce bassa di e note’. (Sal. 1:1, 2) Alora, ghemo de torse el tempo par leder la Bìblia. E quando che saria la meio ora par lederla? Cada un el ga de pensarghe sora e dessider. Ma ga de esser una ora che semo boni de lederla sempre. w24.09 p. 3 §§ 5, 6

Mèrcore, 11 de febraro

Parché cada un el portarà la so pròpia responsabilità. — Gàl. 6:5.

Sarà che i bravi servi de Geovà i ga bisogno de aiuto? Si, lori i ga bisogno de aiuto dele volte. Un bravo servo de Geovà el va in serca de quei che i ga de pi speriensa quando ghe ocore, ma el se ricorda che Geovà el vol che cada un el ‘porte la so pròpia responsabilità’. (Gàl. 6:5) Alora, no volemo mai esser come quei fradei che i speta che i altri i ghe disa cossa far e che i fae dessision par lori. Come le persone no le ze mia tute compagne, anca i bravi servi de Geovà no i ga tuti le medèsime qualità. Par esémpio, arquanti i ga tanta sabedoria, altri i ze coraiosi, arquanti i ze generosi e tanti i ze boni de capir i sentimenti dei altri. Alora, lori i ze difarenti un del altro. Par quela, pol esser che quando due bravi servi de Geovà i se cata nela medèsima situassion, lori i podarà far dessision difarente, e tute due de acordo cola Bìblia. Pol suceder questo ancora de pi quando lori i ga de dessider de acordo cola so cossiensa. Alora, invesse de giulgar un al altro, la roba pi importante la ze seitar unidi. — Rom. 14:10; 1 Cor. 1:10. w24.04 p. 4 §§ 7, 8

Dóbia, 12 de febraro

Quando i me pensieri i ze stati massa rento de mi, ti te me ghè consolà e te me ghè cocolà. — Sal. 94:19.

Ma cossa che te pol far se ancora te senti che no te ghè mia valor? Ledi testi dela Bìblia che i mostra che te sì pressioso par Geovà e pensaghe sora questi testi. E se no te sì bon de far tuto quel che i altri i fà par Geovà o tuto quel che te volei, no stà pensar sol sora quel che no te pol far. Invesse, ricòrdate che Geovà el resta contento con quel che ti te sì bon de far par lu. (Sal. 103:13, 14) Se qualchedun te ga tratà mal, te ga dito su o se te sì stà violentà, no stà mai pensar che l’è stà colpa toa o che te meritei esser tratà cossita. Ricòrdate che Geovà el ndarà giulgar quei che i ga tratà mal i altri, e no quei che i ga sofrio. (1 Pie. 3:12) Ricòrdate anca che Geovà el pol doperarte par giutar i altri. Noantri ghemo la alegria de laorar insieme de lu nela predicassion. (1 Cor. 3:9) E tuto quel che te ghè sofrio pol giutarte a capir come che le persone le se sente. w24.10 p. 7, 8 §§ 6, 7

Vendre, 13 de febraro

Sarà che Dio no’l farà giustìssia con quei che el ga scoliesto? Lori i lo ciama di e note e lu l’è passiente con lori. Mi ve digo: Dio el farà che suito sìpia fata giustìssia par lori. — Luc. 18:7, 8.

La Bìblia la dise che “Geovà el ama la giustìssia”. (Sal. 37:28) E Gesù el ga dito che Geovà el ndarà far quel che l’è giusto nela ora giusta. Alora, savemo che presto Geovà el ndarà finir fora con tuto quel che ne fà mal e che mai pi ndaremo sofrir nantra volta. (Sal. 72:1, 2) Cossita, semo sicuri che Geovà el ne vol tanto ben e che el resta disgustà quando semo drio sofrir. Noantri ghemo de spetar fin che Geovà el finissa fora con tuto quel che ne fà mal. Ma ancora adesso Geovà el ne giuta. (2 Pie. 3:13) Come? Lu el ne insegna cossa ghemo de far quando semo drio sofrir. Par meso del bel esémpio de Gesù e par i bei consili che catemo nela Bìblia, podemo saver cossa ghemo de far quando i altri i ne trata mal. w24.11 p. 2, 3 §§ 3, 4

Sabo, 14 de febraro

Déghe qualcossa par magnar. — Mat. 14:16.

Gesù el volea darghe de magnar a una mùcia de gente. Ma proa pensar. Ghen’era intorno de sinque mila òmini e fursi altre diese mila done e tosatei. (Mat. 14:21) Alora, Andrè el ga dito: ‘Ghen’è un tosatel qua che el ga sinque pan de sevada e due pìcoli pessi. Ma l’è massa poco par tuta questa gente.’ (Gio. 6:9) Le persone in quela època le magnea tanto el pan de sevada, e pol esser che quei pìcoli pessi i era de quei che i metea secar col sal nel sol. Alora, sarà che quel pan e quei pessi ghe bastea par dar de magnar a tuta quela gente? Gesù el volea mostrar bontà a tute quele persone. Alora, lu el ga domandà che tuti i se sentesse par tera in grupi. (Mar. 6:39, 40; Gio. 6:11-13) Dopo lu el ga ringrassià so Pare par el pan e quei pessi. Cossita, lu el ga mostrà che el ghe dea tanto valor a quel che el gavea e che el savea che l’è Geovà che el ne dà tuto quel che ne ocore. El esémpio de Gesù el ne insegna a sempre pregar par ringrassiar par el magnar che ghemo. Dopo, Gesù el ga dato el pan e i pessi a tuti, fin che ghe bastesse. w24.12 p. 2, 3 §§ 3, 4

Doménega, 15 de febraro

Lodé el vostro Dio, Geovà. — 1 Cró. 29:20.

Quando Gesù l’era qua nela Tera, lu el ga dato glòria a Geovà parché sempre el disea che sol l’era bon de far i so miràcoli par meso del poder del so Pare. (Mar. 5:18-20) Gesù anca el ga dato glòria a Geovà par meso de quel che el parlea sora lu e de come el tratea i altri. Par esémpio, varda come che Gesù el ga fato questo quando l’era drio insegnar nte una sinagoga. Intrà le persone che le era lì, ghen’era una dona che la era drio sofrir fea 18 ani par causa de un demònio. Questo demònio la ga fata tribolar tanto che fin la caminea sgherla. Veder quela dona ghe ga fato pecà a Gesù. Par quela, lu el ghe ga dito con bontà: ‘Dona, te sì lìbera del to problema.’ Dopo, lu el ga fato un miràcolo e ela la ze stata bona de indrissarse. Quela dona la ze restada tanto contenta e la volea ringrassiar a Geovà. Par quela, ‘la ga scominsià a lodar a Dio’. (Luc. 13:10-13) Compagno a quela dona, anca noantri volemo darghe glòria a Geovà par tuto quel che lu el ne ga fato. w25.01 p. 2, 3 §§ 3, 4

Luni, 16 de febraro

Perdónane i nostri pecati. — Luc. 11:4.

Sensa aiuto, noantri mai sarìssino boni de gaver nantra volta quel che Adon e Eva i ga perso. (Sal. 49:7-9) Cossita, sarìssino compagno le bèstie che no le ga mia la speransa de esser ressussitade. (Ecl. 3:19; 2 Pie. 2:12) El nostro Pare, Geovà, el ga pagà el dèbito del pecato che ghemo ricevesto de Adon. Gesù el ga dito: “Parché Dio el ga amà tanto el mondo, che el ga dato el so ùnico Fiol, cossita tuti quei che i dimostra fede in lu no i sìpia destruti, ma i possa viver par sempre.” (Gio. 3:16) Par causa de questo presente, noantri anca podemo esser amighi de Geovà. Noantri podemo doperar questo maraveioso presente e gaver el perdon dei nostri pecati. w25.02 p. 3 §§ 3-6

Marti, 17 de febraro

Saulo se ga levà su e l’è stà batesà. — Ati 9:18.

Cossa che ga giutà Saulo a esser batesà? Dopo che Gesù el se ga fato veder a lu, Saulo l’è restà orbo. (Ati 9:3-9) Alora, par tre giorni, Saulo no’l ga magnà, gnanca bevesto gnente e el ga pensà sora tuto quel che gavea sucedesto con lu. Questo lo ga giutà a capir che Gesù l’era el Messia e che i so dissìpoli i era drio adorar a Geovà dela maniera giusta. Podemo imparar tanto con quel che ga sucedesto con Saulo. Se lu el fusse orgolioso e el gavesse paura dei altri, lu no’l ndaria cambiar e gnanca el ndaria batesarse. Lu el savea che el infrontaria perseghission, ma ancora cossita, el ga volesto batesarse. (Ati 9:15, 16; 20:22, 23) Dopo del so batésimo, lu el ga seità a domandar el aiuto de Geovà quando el ga bio diverse dificoltà. (2 Cor. 4:7-10) Pol esser che anca ti te ndarè infrontar tante dificoltà se te deventi una Testimònia de Geovà. Ma ricòrdate che Geovà e Gesù sempre i sarà dela to banda par giutarte. — Fil. 4:13. w25.03 p. 4 §§ 8, 9

Mèrcore, 18 de febraro

Mi no coro sensa saver ndove mi vui rivar. — 1 Cor. 9:26.

Te ghè de sforsarse par sempre leder la Bìblia. Ma te ghè de far de pi che sol lederla se te vol imparar bele robe. Pensa in questo esémpio. Le piante le ga bisogno de àqua, ma se de colpo vien do una bela de una spiovada, la tera la restarà massa moia. Alora se seitesse a vegner do piova, questa piova no giutaria pi gnente le piante. Invesse, saria tanto meio che la piova la vegnesse pin pian. Cossita, la àqua la ndaria fondo nela tera, e le piante le podaria ciapar la àqua che ghe ocore. Dela stessa maniera, no ghemo de leder la Bìblia massa svelto. Se femo cossita, no saremo mia boni de imparar gnanca ricordarse de quel che semo drio leder. (Tia. 1:24) Te ga belche sucedesto de leder la Bìblia tanto svelto? Se te ga sucedesto una roba cossita, cossa che te pol far? Sfòrsate de leder pin pianeto par esser bon de pensarghe sora quel che te sì drio leder. Te pol dessider de torte de pi tempo quando te studi, cossita te pol doperar questo tempo de pi par pensarghe sora. w24.09 p. 4 §§ 7-9

Dóbia, 19 de febraro

Valtri gavé de obedir a quei che i lidera intrà de valtri. — Ebr. 13:17.

Quando la organisassion la ghe dà orientassion ai ansiani, lori i ga de lederle ben e sforsarse de meterle in pràtica. I ansiani sempre i riceve orientassion sora come far le riunion, come pregar nela congregassion e come tender dei fradei. Quando i ansiani i fà quel che la organisassion la ghe dise, i fradei e le sorele i vede che Geovà li ama e li tende. Quando ricevemo orientassion dei ansiani, ghemo de obedirghe con alegria. Cossita, lori i sarà boni de seitar a far el so laoro nela congregassion. La Bìblia la dise che ghemo de obedir e rispetar quei che i tende dela congregassion. (Ebr. 13:7, 17) Ma pol esser che dele volte femo fadiga obedir ai ansiani parché lori i ze imperfeti e i fà sbali. Fursi scominsiemo a vardar de pi i so difeti invesse dele so qualità. Ma se femo cossita, sarìssino drio giutar i nostri nemighi. Come cossita? I nostri nemighi i vol che ghemo dubi che Geovà el dopera la so organisassion par tenderne. Alora, se scominsiemo a sbrontolar de quei che Geovà el dopera, saremo drio ndar contra la so organisassion. w24.04 p. 10 §§ 11, 12

Vendre, 20 de febraro

Lu ndarà spartirle in due grupi. — Mat. 25:32.

Sarà che quei che i morirà nela granda tribolassion no i gavarà mia la speransa de ressuression? La Bìblia la dise che i nemighi che Geovà el finirà fora nel Armagedon no i sarà mia ressussitadi. (2 Tes. 1:6-10) Ma cossa che sucederà cole persone che le ndarà morir nela granda tribolassion parché le era belche vècie o par causa de malatie, violensa o assidenti? (Ecl. 9:11; Zac. 14:13) Sarà che le sarà intrà i “ingiusti” che i sarà ressussitadi? (Ati 24:15) No savemo mia! Ma, noantri belche savemo arquante robe che le ndarà suceder nel futuro. Par esémpio, quando Geovà el ndarà giulgar le persone nel Armagedon, lu el ndarà vardar come le gavea tratà i fradei de Cristo. (Mat. 25:40) Quei che Geovà el giulgarà come piégore i ze quei che i ze ndati drio a Cristo e i ga giutà i untadi. — Apo. 12:17. w24.05 p. 10, 11 §§ 9-11

Sabo, 21 de febraro

Geovà el vive! Che el sìpia lodà la me Ròcia! Che sìpia dato onor al Dio dela me salvassion! — Sal. 18:46.

La Bìblia belche la disea che i nostri giorni i saria “difìcili de soportar”. (2 Tim. 3:1) Noantri ghemo i problemi compagno ale persone che no le serve a Geovà, ma anca ghemo de dàrghene fora con quei che i ne vien contra e cola perseghission. Ma se semo sicuri che Geovà l’è el ‘Dio che el vive’, saremo boni de seitar a adorarlo e de infrontar anca queste dificoltà. (Ger. 10:10; 2 Tim. 1:12) Geovà l’è una persona che la sa quel che semo drio infrontar e che l’è sempre pronto par giutarne. (2 Cró. 16:9; Sal. 23:4) Quando se ricordemo che el Dio che el vive l’è sempre pronto par giutarne, saremo boni de infrontar qualche dificoltà. w24.06 p. 20 §§ 1, 2

Doménega, 22 de febraro

Ma la strada del giusto la ze come la luce che la slusa ala matina, che la sciara cada volta de pi fin che pròpio sciara el di. — Pro. 4:18.

Noantri podemo seitar a fidarse nela organisassion de Geovà. Parché? Dele volte, la so organisassion la capisse meio una verità dela Bìblia o che ghe ocore cambiar la maniera de far qualcossa. Quando questo sucede, quei che i tende dela organisassion i fà presto meter in pràtica i cambiamenti che ghe ocore. Lori i fà cossita parché la roba pi importante la ze contentar a Geovà. Lori anca i fà el so meio par far le dessision de acordo cola Bìblia. Sicuro che tute le Testimònie de Geovà le ga de far la medèsima roba. El apòstolo Paolo el ga dito: “Seita a ndar drio el esémpio de parole bone e vere.” (2 Tim. 1:13) El ‘esémpio de parole bone e vere’ l’è i insegnamenti che catemo nela Bìblia. (Gio. 17:17) Tuto quel che noantri credemo l’è de acordo con questi insegnamenti. La organisassion de Geovà la ne insegna che ghemo de esser sicuri che quel che credemo l’è de acordo cola Bìblia. Se femo cossita, Geovà el ne benedisse. w24.07 p. 11 §§ 12, 13

Luni, 23 de febraro

Geovà el mostra passiensa con valtri, parché no’l vol che gnanca un el sìpia destruto, ma el vol che tuti i se ciame grami. — 2 Pie. 3:9.

Dopo de imparar tanto sora el perdon de Geovà e de Gesù, el apòstolo Piero anca el ga insegnà ai altri. Par esémpio, lu el ga fato un discorso dopo del Pentecoste par tanti giudei che no i credea mia in Gesù. Lu el ghe ga spiegà che la morte de Gesù l’era colpa soa de lori. Ancora cossita, Piero el ghe ga dito: “Gavé de ciamarve grami e cambiar la maniera de viver. Cossita i vostri pecati i sarà eliminadi e Geovà el farà che valtri gàpie pace.” (Ati 3:14, 15, 17, 19) Piero anca el ga spiegà che, quando se ciamemo grami, se fermemo de pensar e far robe sbaliade e scominsiemo a far quel che ndarà contentar a Geovà. Lu anca el ga spiegà che Geovà el ndaria finir fora coi nostri sbali. Come l’è bel saver che Geovà l’è sempre pronto par perdonarne, anca se ghemo fato un bruto pecato! w24.08 p. 12 § 14

Marti, 24 de febraro

La vostra maniera de viver la ga de mostrar che no amé mia i soldi. — Ebr. 13:5.

Se noantri ghemo una forte fede che Geovà el ndarà finir fora con questo mondo, mai ndaremo pensar che i soldi e el capital i ze le robe pi importante dela nostra vita. Ne ocore ricordarse che i soldi no i gavarà gnanca un valor nela granda tribolassion. La Bìblia fin la dise che le persone le ndarà ‘butar par la strada el so argento’, parché ‘el so argento e el so oro no i sarà boni de salvarli nel giorno de Geovà’. (Eze. 7:19) Alora, invesse de imuciar su soldi e capital, ghemo de far dessision che le ndarà giutar noantri e la nostra fameia a gaver de pi tempo par servir a Geovà. Par esémpio, no ndaremo mia far un dèbito par comprar una roba che no ne ocore gnanca doperar massa del nostro tempo par tender dele robe che ghemo. Anca ne ocore star atenti de mai pensar che i soldi e el capital che ghemo i ze le robe pi importante dela nostra vita. (Mat. 6:19, 24) Una ora o l’altra, gavaremo de scòlier se se fidemo de pi in Geovà o nel nostro capital. w24.09 p. 11 §§ 13, 14

Mèrcore, 25 de febraro

Quel che el pensa che l’è in pié, che el stae atento par no cascar. — 1 Cor. 10:12.

Ghen’è voie sbaliade che saremo boni de dàrghene fora. Ma ghen’è altre che seitaremo a sforsarse par tanto tempo. Varda quel che ga sucedesto col apòstolo Piero. Quando lu el ga dito tre volte che no’l cognossea mia a Gesù, lu el ga mostrà che el gavea paura dele persone. (Mat. 26:69-75) Dopo un tempo, pol esser che el ga pensà che l’era stà bon de dàrghene fora con questa paura parché el ga predicà con tanto coraio nel Sinèdrio. (Ati 5:27-29) Ma un per de ani dopo, lu l’è tornà a gaver paura del omo. Lu el se ga fermà de magnar insieme de quei che no i era giudei parché el gavea paura de quel che i giudei che “i difendea la sirconsision” i podaria pensar de lu. (Gàl. 2:11, 12) Pol esser che Piero el ga bio de sforsarse par dàrghene fora cola paura del omo par tuta la so vita. La medèsima roba pol suceder con noantri. Alora, ghemo de far quel che Gesù el ga dito, o sia, seitar a esser atenti. (Mat. 26:41) E anca quando ne par che semo forti, ghemo de star distanti dele robe che pol darne voia de far quel che l’è sbalià. Ghemo anca de far le robe che ne ga belche giutà a dàrghene fora con questa voia sbaliada. — 2 Pie. 3:14. w24.07 p. 18, 19 §§ 17-19

Dóbia, 26 de febraro

Lu el ga dato òmini come presente. — Efe. 4:8.

Gesù l’è stà el omo che ga fato de pi par giutar i altri. Quando l’era qua nela Tera, lu el ga doperà el so poder par far miràcoli e giutar tante persone. (Luc. 9:12-17) Lu el ne ga dato el presente pi grando che el podea darne, che l’è stà la so vita. (Gio. 15:13) Dopo dela so ressuression, Gesù el ga seità a giutarne. Come lu el gavea prometesto, el ga domandà a Geovà spìrito santo par giutarne e consolarne. (Gio. 14:16, 17; 16:13) E, par meso dele nostre riunion, Gesù el seita a darne quel che ghemo de bisogno par insegnar ale persone de tuto el mondo sora la Bìblia e far dissìpoli. (Mat. 28:18-20) El apòstolo Paolo el ga scrito che dopo che Gesù l’è ndato al cielo, “lu el ga dato òmini come presente”. (Efe. 4:7, 8) Paolo el ga spiegà che Gesù el ga dato questi presenti par giutar le congregassion de tante maniere. (Efe. 1:22, 23; 4:11-13) L’è vera che lori no i ze mia perfeti e i fà sbali, ma Gesù li dopera par giutarne. (Tia. 3:2) Questi òmini i ze pròpio un presente par noantri. w24.10 p. 18 §§ 1, 2

Vendre, 27 de febraro

El bon giudìssio el te protegerà. — Pro. 2:11.

Davi el ga dito a Salomon che se no’l seitesse leal, Geovà no’l ndaria pi giutarlo. Questo ga pròpio sucedesto quando Salomon l’era belche vècio e el ga scominsià adorar falsi dèi. Alora, Geovà el se ga fermà de dar a Salomon sabedoria par tender dei israeliti e esser un bon rè. (1 Rè 11:9, 10; 12:4) Cossa che imparemo? Se obedimo a Geovà, lu el ndarà giutarne e benedirne. (Sal. 1:1-3) L’è vera che Geovà no’l promete mia darne soldi e glòria compagno el ga dato a Salomon. Ma lu el promete che se lo obedimo, lu el ndarà darne la sabedoria che ghe ocore par far bone dessision. (Pro. 2:6, 7; Tia. 1:5) I consili de Geovà i pol giutarne a far bone dessision sora laoro, stùdio, soldi e diversion. Se metemo in pràtica i so consili, gavaremo una forte amicìssia con lu e gavaremo la speransa de viver par sempre. (Pro. 2:10, 11) Noantri anca gavaremo bele amicìssie e una fameia felice. w24.11 p. 10, 11 §§ 11, 12

Sabo, 28 de febraro

Gavé de esaminar tute le cose. Gavé de tegnerve in quel che l’è bon. — 1 Tes. 5:21.

Sfòrsate de far bele ciàcole col to fiol sora la Bìblia o sora la so fede in Geovà. Par esémpio, valtri podé ndar nte un museoe giutar el to fiol a veder come quel che ga sucedesto nel passà, o arquante robe antighe, prova che quel che la Bìblia la dise l’è vero. Par esémpio, te pol parlarghe sora la Pedra Moabita, che l’è un toco de sasso che el ga de pi de 3 mila ani. In questo sasso ghen’è el nome de Dio. Te pol veder una còpia dela Pedra Moabita nela esposission “A Bíblia e o nome de Deus” che ghen’è nela sede mondial dele Testimònie de Geovà in Warwick, Nova York. In questo sasso anca l’è scrito che el rè de Moabe, de nome Mesa, l’è ndato contra Israel, compagno la Bìblia la dise. (2 Rè 3:4, 5) Se el to fiol el vede le prove che mostra che quel che la Bìblia la dise l’è giusto, lu el gavarà una fede ancora pi forte. w24.12 p. 14 § 4; p. 15 § 6

    Publicassion in Talian (1993-2026)
    Va fora
    Va rento cola to conta JW.org
    • Talian
    • Mandar ai altri
    • Configurassion
    • Copyright © 2026 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condission par Doperar
    • Polìtica de Privacità
    • Configurassion de Privacità
    • JW.ORG
    • Va rento cola to conta JW.org
    Mandar ai altri